nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

S’acosta l’hora de la veritat

Com més a prop ens trobam del dia en què els ciutadans i ciutadanes del Principat de Catalunya tindran l’oportunitat d’exercir el seu dret i el seu privilegi, tot posant dins unes capses de vidre un paper que tirarà per terra tot l’autoritarisme i el menyspreu que les institucions de govern castellanes han anat practicant d’ençà la presa de la ciutat de Barcelona per la força de les armes, caldrà veure on ens situarem cadascun de nosaltres, perquè serà aleshores quan se’ns aixecarà feina de veritat.

No conec gairebé ningú que no estigui d’acord que, si tot surt com està previst al Principat, s’obrirà un període de grans dificultats per als habitants d’aquestes illes. Dificultats a les quals haurem de fer front des de totes les instàncies institucionals i, també, des del compromís personal de cadascun. És d’imaginar que hi haurà una reacció, si no violenta, sí, almenys, d’un cert augment de la tensió i la visceralitat contra tot allò que faci “olor de Catalunya”: la nostra llengua, els lligams culturals i, potser també, econòmics, patiran, amb tota probabilitat, la revenja d’una metròpoli que, ofesa i tocada en el seu orgull, no es tallarà ni un pèl a l’hora de fer-nos pagar les conseqüències del desig legítim de llibertat d’una part d’allò que conceben com el seu organisme indivisible i que no voldran reconèixer com independent.

En aquest context, mallorquins, menorquins, eivissencs, formenterencs, i també la gent germana del País Valencià, patirem tota casta de represàlies, i més especialment aquells que serem considerats traïdors a la sacrosanta unitat d’Espanya, sigui de forma individual o per la pertinença als col·lectius que anomenen “pancas”, és a dir, el catalanisme polític, cívic i cultural en totes les diferents manifestacions que coneixem.

És cert que es pot produir una carambola interessant, que explicaré a continuació: Una instrucció de la Junta Electoral Central, del 2003, especifica que, en cas de la renúncia de tots els membres d’una llista electoral, els partits polítics tenen la potestat de nomenar substitutes persones que no figuren originalment en la candidatura. Això és rellevant, arran de la hipòtesi que alguns companys han plantejat i que es resumeix en la declaració del diputat Gabriel Rufian: “Si el SÍ guanya al Referèndum del primer d’octubre, tots els diputats i senadors d’Esquerra Republicana de Catalunya abandonarien els seus escons a Madrid”.

Això suposaria que vint-i-una persones originàries del País Valencià i de les Illes Balears podrien convertir-se en els nou diputats i dotze senadors que ERC té actualment. Si això es produís, ens trobaríem, per primera vegada en la història recent, amb una capacitat inèdita d’incidir sobre les polítiques del Govern central i defensar els interessos dels nostres conciutadans com mai no han exercit ni els diputats del PSOE ni els del PP.

Però no ens enganem. Aquesta és una possibilitat remota. El més probable, coneixent el tarannà dels castellans, és que les sigles d’Esquerra Republicana siguin il·legalitzades i els seus dirigents a les illes perseguits, empresonats i acusats d’alta traïció a l’Estat.

Té una part de raó el president del Govern central quan digué allò de “Com pitjor, millor”. Encara que, segurament, no era la seva intenció, la realitat és que sense les contínues cagades de la nefasta estratègia unionista, els independentistes no seríem, avui, on som. Com pitjor ho fa Castella, millor ens van les coses als indígenes de les colònies. No vull dir que no ho hàgim fet molt, però que molt bé; simplement, però, ells també han ajudat.

És molt probable, aleshores, que, per moltes inhabilitacions que vulguin proclamar des de Madrid, els independentistes de les Illes Balears ens trobarem en una situació privilegiada per donar-li la volta a allò que, ara per ara, sembla una utopia irrealitzable. Serà el moment d’aixecar-nos del sofà i demostrar que veritablement ens mereixem tot el que fa anys que reivindicam. Serà el moment en què cadascun de nosaltres haurem de demostrar fins on estam disposats a suportar la pressió que, sens dubte, patirem. Cal que n’estiguem preparats i que demostrem que sabem fer front a la nova situació que es produirà.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per escardapenyes, fa mes de 3 anys

No voldría que fosseu ingenuus i de veritat cregueu que el Gobierno d'en PePe permetra que aquets escons siguin omplerts amb valencians o gent de les illes, actualment dins Espanya se fa lo que volen el PP i el Psoe espanyols i lo que els convé.
A més que hi dira Ciutadans ?? de Catalunya?? per proximitat ?? s'escolanet del Gobierno voldrá le miqueta de ví que queda dins ses sitrieres.
De veritat podeu creure que aixó se pugui arreglar sense que ells en surtin beneficiats, si han de canviar o crear una llei per ells ho feran o seran declarats nuls el temps ho dirá, a jo ja m'han escaldat masses vegades, si han de fer joc brut el feran, i l'aigüe anira al seu safreix.
Visca Esquerra Republicana, mai desistim, tres cents anys ho confirmen.
Salut i república cada cop més aprop.

Valoració:-2menosmas
Per Miquel Àngel, fa mes de 3 anys

Bon article amb el que hi estic totalment d'acord. Només vull fer dues puntualitzacións:
Primera, a jo també em passa que, amb tothom amb qui parlo d'aquest tema, preveu que la gent d'aquí en patirà les conseqüències. Per tant, si tothom ja dóna això per fet, per què els polítics que tenim al govern balear, no fan res per minimitzar aquest patiment que se'ns ve a sobre? És per manca de previsió de futur? És per mandra d'haver de sortir de la seva zona de confort? És per què no es creuen que Catalunya esdevingui una república independent? Aquesta darrera seria especialment greu entre els polítics que s'autoanomenen sobiranistes.
I segona, tant si l'estat espanyol permet que persones de les Illes Balears com del País Valencià ocupin els llocs que els actuals diputats i senadors deixaran com si acaba il·legalitzant Esquerra Republicana en sortirem guanyant sempre.
Per una banda podrem tenir 21 persones que realment miraran pel nostre país i no ens haurem d'emmirallar en el diputat de Coalición Canaria que tant ens agradaria tenir o obligarem al govern espanyol a mostrar el seu tarannà menys democràtic i això també servirà per fer obrir els ulls a més d'un.

Valoració:5menosmas
Per escarràs, fa mes de 3 anys

a això, se'n diu posar l'arada davant el bou, després de mostrar el llautó. No preveure el relleu de valencians i mallorquins a les llistes, significà no confiar en la possibilitat de guanyar el referèndum. Sobretot, quan la Direcció d'ERC va fer tot el possible per què només es presentés a les 4 circumscripcions dels atles espanyols.

els independentistes de debò, hem posat call, ja pots pintar-ho tot de negre,... Els espanta-ocells com tu, no ens faran afluixar. Només serviu per embossar l'avanç natural de la causa...

Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris