cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Necessitem la unió que fa la força

Necessitem la unió per aconseguir més força que anar d’una en una, d’individualitat en individualitat... fa temps que ho sabem i així i tot, no ho acabem de fer. La unió dels treballadors i treballadores per reclamar els seus interessos, per exigir millores en el salari, o en les condicions de feina. Aquests dies s’ha publicat que els sindicats i els partits polítics són les institucions democràtiques més poc valorades per la ciutadania.

Necessitem la unió per aconseguir allò que ens afecta com a col·lectiu. Per exemple, en la nostra condició de membres de la ciutadania del nostre poble. I en canvi, les associacions de veïnats no reben saba nova, les comunitats de propietaris es desesperen en veure que no hi ha tots els veïns de la finca a la reunió mensual. Sí que sabem exercir els nostres drets a l’hora de reclamar individualment. Davant una errada del banc, o un problema de la botiga on compràrem tal producte.

Darrerament els governants d’esquerres dels Ajuntaments i altres institucions democràtiques promouen la participació. He pogut assistir a alguna reunió convocada per l’equip del Batle del meu poble, on han explicat allò que han fet durant els dos anys de legislatura i després han vingut a escoltar les demandes, les preocupacions de la ciutadania. El meu poble té una característica, és molt dispers. Tradicionalment tenia cinc o sis nuclis, ara són més de trenta. Per la proximitat amb Palma, per la proliferació de nuclis-urbanitzacions promogudes per un urbanisme «a la carta» del temps del desenvolupisme i promogut per un batle especialment interessat en tot allò que feia referència a obres i els materials necessaris...

Allò que vaig constatar a la reunió, i després m’han confirmat d’altres trobades, és que molta gent necessita contar, parlar, dels seus problemes. Expliquen allò que consideren que «s’ha d’arreglar, ara». Sigui la circulació dels cotxes al seu carrer, sigui la «brutor» que fan els arbres en caure les seves flors a la voravia. Ho expliquen amb molt de detall. Demanen solució immediata. Però massa sovint ens trobem que no escolten. No escolten les respostes, els terminis, les raons...

No escolten o els costa molt escoltar. Les trobades són riques, els regidors i les regidores que acompanyen el batle prenen nota, parlen quan els toca la seva àrea. Curosament no trobes persones que reclamen la unió que fa la força... no reclamen on és l’Associació de Veïns del seu nucli, per anar-hi i treballar en col·lectiu els problemes que sorgeixen als debats.

Vivim en una societat on l’individualisme és la postura que se considera més adient. Tot allò que fa referència a fer feina col·lectiva no està ben vist. Els sindicats, eines fonamentals per tota aquella persona que fa feina a compte d’altri, no tenen prestigi. Hi pensem quan tenim algun problema, i sobretot si coneixem persones que ens han parlat bé de la necessitat d’estar sindicats. Perquè si no és així, ni tan sols hi pensem. Les associacions de veïns no són presents en la vida dels ciutadans.

En aquest context no és d’estranyar que els sindicats i els partits polítics estiguin mal considerats per la ciutadania. Els robatoris de doblers públics per part de molts representants polítics han contribuït a aquest descrèdit, és evident. Però, a més, ens han acostumat a veure la brusca a l’ull de l’altre i no veure que nosaltres també hi contribuïm quan acceptem massa vegades pagar en negre els professionals que ens demanen «amb IVA o sense»?

La unió fa la força, una dita més antiga que el pastar... i tan poc exercida avui en dia, a la nostra societat dels primers anys del segle XXI, quan fa un segle va possibilitar grans avenços en la lluita per aconseguir canviar les condicions de vida de moltes persones.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris