algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

El mirall canari

Les darreres setmanes els mitjans de comunicació balears han anat ben plens de referències a la situació de Canàries. S'han fet múltiples comperatives amb les Illes Balears. I fins i tot ha vengut el President del Govern de l'Estat a rentar-mos la cara i a prometre que tendríem una cosa similar als canaris. Que en Rajoy hagi trobat necessari aquest gest podria ser indicatiu d'alguna cosa...

Si les subvencions a les mercaderies per compensar la insularitat en que Canàries ha rebut 19 milions i té un pacte per rebrer-ne 38, quan Balears n'ha rebut 1,14. Si els ciutandans de Balears paguen 2460 euros al model de finançament i els canaris en paguen 889. Si Canàries no té pròpiament IVA en molts de productes. Si els pressuposts de l'estat preveuen invertir a Canàries 1362 milions i a Balears 148...

Quan la comparació és tan odiosa i es fa tan evident poden passar coses. I aquesta és la pregunta clau: el mirall canari està generant reaccions a Balears? Quines reaccions?

Tenc la sensació que segments socials importants de les Balears han interioritzat que ens prenen el pèl, que l'única manera d'aconseguir un tracte mínimament just és  tenir una influència similar a la dels canaris. Perquè encara que el PP ens vengui que el descompte aeri se situarà ben igual al 75% a ningú se li escapa que el descompte ha pujat perquè els canaris han pressionat i el greuge comparatiu era massa impresentable...

La qüestió és que el propi PP té la sensació que han mostrat les vergonyes i ha hagut d'actuar, fer alguna cosa... i pens que això, haver de fer alguna cosa, vol dir que ells mateixos veuen que hi ha una reacció social en contra d'un sucursalisme que no ens serveix per res, que ens situa a la coa, que ens maltracta amb l'aplaudiment dels diputats elegits en aquesta terra...

Que aquesta sensació s'escampi és una bona notícia perquè vol dir que no ens conformam, que ens empranyam, que ens revelam.... La docilitat política del cos electoral balear ha estat el gran entrebanc perquè aquestes illes poguessin avançar en compensació a la insularitat o en un sistema públic financer mínimament equitatiu....

El nacionalisme, o el regionalisme, durant anys ha clamat contra aquesta realitat inacceptable... El que passa és que aquest clam no ha estat escoltat per molts de sectors socials que ara tenen un regust agre....i si haguessin activat el seu altaveu? I si haguessin assumit que només fent de canaris, amb partits d'obediència estrictament balear, podem aconseguir el que ens mereixem?

Les coses no canvien d'avui per demà. Probablement no estam parlant de res que pugui capgirar el mapa polític... però si que podem estar parlant d'una sensació amb molta més inèrcia i potència del que ningú es pensava. Dels pressuposts estatals no esperavem aquesta ona... i una ona pot moure coses...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa dervers d'un any

Josep Melià, en part al vostre terrat està la pedra per poder cantar com els canaris.

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris