nubes rotas
  • Màx: 12°
  • Mín: 12°
14°

'De valència i de Mallorca'. Josep Massot i Muntaner

El dia 15 d’abril de 2016 la Universitat de València va investir doctor Honoris Causa l’historiador i filòleg Josep Massot i Muntaner. El va apadrinar Vicent Simbor. Ara, la Universitat de València, ha publicat, dins la Col·lecció Honoris Causa el volum De València i de Mallorca, on apareixen diversos tipus de textos, acuradament recopilats pel mateix Vicent Simbor. En primer lloc, com és lògic, hi trobam el text del discurs d’apadrinament del dr. Simbor i, tot seguit, la lliçó magistral que va pronunciar Josep Massot i Muntaner, al voltant de “L’obra del Cançoner Popular i les terres valencianes”.

En la seua intervenció, Massot fa una acurada reflexió sobre els inicis de l’obra del Cançoner Popular, la seua gestació i les dificultats per les que ha passat al llarg del segle XX, i, tot seguit, remarca els treballs realitzats en relació a aquesta magna obra que guarden relació directa amb el País Valencià. Evidentment, el cançoner fa referència al conjunt dels territoris que compartim la llengua catalana.

Tot seguit, Vicent Simbor fa una selecció entre els nombrosíssims textos que Massot ha escrit relacionats amb el País Valencià, sota l’epígraf “Temes Valencians”. La vastíssima erudició de Massot i Muntaner ens permet desgranar, en aquest volum, articles diversos dedicats a temes així mateix molt variats. Els textos van des de remarques sobre personatges de la cultura valenciana com Josep Lluís Bausset, Eliseu Climent o Germà Colón, fins a les relacions entre el gran assagista valencià Joan Fuster i la revista montserratina Serra d’Or, que des de fa anys dirigeix el mateix Massot o les relacions entre dos personatges de la Renaixença com varen ser Teodor Llorente i Jacint Verdaguer.

Així mateix, bona part del gruix dels articles dedicats a la cultura valenciana fan referència a l’obra de Manuel Sanchis Guarner, qui va tenir una forta relació tant amb Mallorca com amb la realització del Diccionari Català-Valencià-Balear, el conegut Alcover-Moll.

A la segona part de textos propis de Massot, titulada “Els mallorquins i la llengua autòctona” tracta qüestions com la consciència lingüística entre els segles XIII i XVII, el català a la Mallorca del segle XVIII, l’Església i la “llengua vernacla”, la recuperació del sentit unitari del català o el procés de construcció d’una llengua comuna, base del procés de normalització lingüística.

El volum acaba amb una sèrie de textos sobre Massot i Muntaner a càrrec de Mireia Ferrando. Els textos, evidentment, posen de manifest els mèrits més que sobrats de Massot per ser doctor Honoris Causa de la Universitat de València, així com les relacions que ha tengut l’historiador amb la universitat valenciana, relacions sovintejades, fermes i permanents des de fa molts anys.

A banda d’homenatjar el doctor Honoris Causa, el volum no deixa de sorprendre per l’erudició, per la informació i per la saviesa que desprèn, de manera que, per poc que un hi posi de part seua, la seua lectura sempre ens servirà per aprendre un caramull de coses. Què més podem demanar d’un bon llibre!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris