nubes rotas
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
16°

Si ho han sabut fer a Menorca, per què no a Mallorca?

Un altre cop, a ca nostra, ressorgeix el debat entre els que interpreten la realitat des de la perspectiva de l’eix social (dretes front a esquerres) i aquells que ho fan des de la reivindicació dels fets diferencials (unionistes front a sobiranistes). El dia després de les primàries del PSOE, alguns missatges de felicitació al guanyador emesos des de Mallorca han anat acompanyats del desig que s’inauguri un nou capítol polític de la història d’Espanya. Una hipotètica confluència de les esquerres serviria, diuen, per proposar una moció de censura al Govern conservador.

Les primàries del PSOE han representat una pujada important de serotonina i una revifada del somni autonomista d’una part de l’esquerra mallorquina. És una nova reposició del vell film Volem canviar Espanya des de la perifèria. Al mateix temps, però, s’han aixecat veus que qüestionen que els esdeveniments que operen a la capital de l’estat tenguin cap incidència real sobre els que vivim a aquesta nostra colònia - no reconeguda - d’ultramar.

Em ve al cap allò que explicava Immanuel Kant sobre els aprioris de la sensibilitat. No anem més enllà dels fenòmens. I mentrestant, ni s’aconsegueix fer fora la dreta ni feim créixer el desig majoritari d’esdevenir alguna cosa diferent d’Espanya (per cert, sigui el que sigui). Sembla com si ens féssim trampes al solitari i a sobre volguéssim donar-li la culpa a l’adversari. No n’aprenem.

Potser tenen raó els qui reclamen el rescat dels partits suposadament sobiranistes de la subsidiarietat respecte dels projectes espanyols d’esquerres. Tanmateix, aquest tipus de denúncia, sigui certa o no, no ens fa ser més forts. Tampoc no ens fa ser més.

Ho va dir Vicenç Partal en la seva darrera visita a Ciutat: només hi ha una cosa en la que estam tots d’acord: volem deixar de ser espanyols. En tenim motius de sobres. El per què, l’explica el jurista Josep Costa en el seu llibre que, per cert, ja ha estat comentat pel company d’aquestes planes Bernat Joan (dBalears, 19 de maig): tothom té dret a viure en el sí d’un estat funcional i protector, la qual cosa implica que, quan l’estat deixa de protegir la ciutadania, aquesta té, legítimament, el dret a qüestionar-ne la pertinència. Quan l’Estat renuncia a la seva obligació de protegir i representar la totalitat dels qui diu són els seus ciutadans, aleshores aquests tenen tot el dret d’exigir-ne la secessió.

Que l’Estat espanyol mai no ha exercit la seva obligació de protegir-nos, a tots els qui parlam la llengua catalana, no ho pot posar en dubte ningú. A tall d’exemple, vull citar la història, sentida a la televisió, d’una empresa catalana important, amb oficines centrals al Passeig de Gràcia: Cansada de rebre inspeccions de l’Hacienda espanyola any rere any, prenen la decisió de traslladar la seu a Màlaga. Automàticament, s’acaben les inspeccions. Això és Espanya. I aquest és el nom –Espanya - del problema que tenim a les Illes Balears, al País Valencià, al Principat de Catalunya.

En resum, dels esdeveniments d’aquest passat cap de setmana, quin ens hauria d’interessar més? En comptes de parar tanta atenció al que passa a Madrid, faríem bé d’autocentrar-nos una mica: Per què no recuperam la recerca de formes possibles de confluència entre tots els qui maldam per convertir el nostre país en un estat? Ja hem sabut trobar la manera de confluir a Llucmajor, a Sa Pobla, a Manacor, a Santanyí. I, sobretot, ho han sabut fer els companys de Menorca, que ens donen dia rere dia una lliçó sobre quin és el camí que cal seguir i a qui no vull deixar passar l’ocasió de felicitar per la seva empenta. Si ells ho han fet i n’han sabut, per què no nosaltres? La propera setmana, intentaré respondre a aquesta pregunta.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Juli, fa dervers d'un any

Lluís, saps perfectament que a Mallorca els partits, i especialment el que et paga, han destacat per voler créixer a costa dels possibles aliats més que per voler fer créixer el soport social al sobiranisme entès en sentit ample.

Valoración:-3menosmas
Per Erik, fa dervers d'un any

Quan cert polític va posar ses banyes a sa dona, aquesta va tallar-se i tenyir-se el cabell i va fer-se un augment de pit per a semblar-se a l'amant.
I això és el que espera MES Mallorca de ER. Que canvii al seu gust... i quan ho faci, la deixarà.

Valoración:0menosmas
Per J, fa dervers d'un any

JOAN LLADÓ, NI OBLIT NI PERDÓ!

Valoración:0menosmas
Per D'acord, fa dervers d'un any

Molt d'acord Lluís, respecte al darrer paràgraf. Recorda que no va ésser possible degut a un tal Joan Lladó. M'agradaria molt veure Mateu Xurí com a diputat de MÉS.

Valoración:13menosmas
Per Pere mateu, fa dervers d'un any

El que falta no és unitat. És objectiu. Perquè entre governar el Psoe o aquests poca diferència hi ha. Bé Mallorca els de Mésde Més en tenen d'objectu: Donar centenars de milers d'euros a Garau, na Fina Santiago que contractin al seu homo, en Verger a la seva parella, en Sedano al seu germà... El que dona una praxi política semblant a la que realitzaria el Pp de Biel Company.

Ben mirat val més que a menorca Mes segueixi sense objecius i es quedi amb la unitat, malgrat només sigui per passar la estona...

Valoración:-8menosmas
Per Xec, fa dervers d'un any

Està bé. És molt il·lús pensar que amb Sanchez al psoe ja esteim salvats, molt volunrarista.

Però un apunt: com a Formentera, on la pinya és encara més ampla, tots ens movem també pels ideals de progrés social, de riquesa compartida, de protecció del que és i ha de ser de tots (de la terra, del mar, del planeta), etc. I és en coherència amb aquests ideals que som sobiranistes.

La desunió a Mallorca crec que no té l'arrel tant en prioritzar un o altre eix, sinó en la massa social. Per dir-ho de forma simple, i comparant amb Menorca i Formentera: hi ha massa "caps pensants" a Mallorca. I hi ha prou massa social propícia al sobiranisme com perquè diferents grups amb diferents estratègies molt reflexionades i gravades a foc es vegin amb força per imposar-se o per fer-se valer. Després ja entram en lluites personalistes i de qui defensa a uns o altres com si es tractés d'un club esportiu. A Formentera és més clar que emlloc que només hi ha massa social per mantenir un club fort, així que tothom que pensa que la política de Formentera l'han de fer els formenterers sap que ha d'anar a una i acceptar el que, sempre procurant respectar totes les visions, decideixi la majoria.

Açò a Mallorca costa molt més. Quants diputats es treueun a Mallorca i quants a Formentera? A Formentera només 1: idò ja teniu un projecte unitari.

Valoración:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris