algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
16°

Territori, desenvolupament i classes socials

Sovint, la superació de la capacitat de càrrega de la nostra illa ens fa separar dos elements que mai no hauríem d’haver separat: territori i qüestions de classe. De fet, el debat sobre el lloguer turístic no és sols una qüestió mediambiental en tant que reforça la tendència acumulativa de turistes, sinó també una qüestió social en tant que representa per a amples capes de la població, i especialment els joves i la gent treballadora del propi sector turístic no propietària ni amb herències, un greu problema d’accés a l’habitatge.

El lloguer turístic -almenys, fins que no es reguli- genera noves dinàmiques socials de desigualtat, entre la nova classe de propietaris amb la possibilitat de llogar (fins i tot casa teva) i qui no disposa de propietats, tot i que és obvi que hi ha molta gent hipotecada i amb feines precàries o sense feina que lloga la pròpia casa per sobreviure, perquè tanmateix el nostre model de desenvolupament es segueix fonamentant com diria Marx en grans exèrcits de mà d’obra desocupada -encara ara, amb entre un 15 i un 20% d’atur en temporada baixa- i ara caldria afegir: precària.

Però com deia el problema és el model, i no tant la qüestió del lloguer, que òbviament amb la seva regulació pot servir per reforçar o per canviar tendències. El model de concentració econòmica turístico-hotelera tampoc no és que hagi estat positiu, però sobretot és evident que no és un model que permeti generar prosperitat compartida, si entenem aquesta com un repartiment de la riquesa i l’ocupació més o menys repartida entre classes, territori i sectors econòmics.

La situació de la gent treballadora de l’hoteleria, amb les kellys, les cambreres de pisos, com a punta de llança, recorda cada vegada més a la Mallorca dels anys del boom, amb condicions clarament d’explotació més que no pas de treball. L’excés de turistes en temporada alta implica sobrecàrregues de feina, però no implica més repartiment de beneficis, ni millores salarials. En arribar l’hivern, el gruix de treballadores i treballadors turístics resten sense sou ni prestació d’atur, perquè no han cotitzat prou, un mal que s’estén a les jubilacions, i per això tenim també la gent gran amb les pensions més baixes de tot l’Estat.

L’anunci aquests dies de la voluntat de la patronal de la restauració i l’oci de «treure» del conveni d’hostaleria els seus treballadors i treballadores i deixar així 50.000 persones fora de les millores més que justificades que probablement es produeixin d’aquest conveni diu molt -tot i les excepcions- de la classe empresarial que tenim: de vergonya. Els grans hotelers han liderat un model de campi-qui-pugui i des-responsabilització social i els altres ara hi volen anar darrere, com si no es beneficiassin com ells dels increments de turistes i beneficis d’aquests anys.

Sort que la gent s’organitza, com els treballadors i treballadores de terra de l’aeroport en vaga, que gestionen un servei públic amb beneficis milionaris enllaçant torns i contractes per arribar a cobrar 1.000 euros. O les «kellys», que a més de fer-se visibles en aquests darrers anys ahir varen entregar 20.000 signatures al batle de Calvià per fer-les arribar al govern d’Espanya i la patronal per tal que prenguin consciència de les millores necessàries per poder parlar de feina digna d’un col·lectiu que agrupa a més de 30.000 dones amb l’esquena trencada pel dolor i el sobreesforç. I ja veurem què passa amb les sub-kellys, les netejadores dels xalets i apartaments turístics, una nova subclasse social que fa engreixar un precariat tan fragmentat com digne d’estudi.

A vegades, quan parlem de medi ambient, territori i desenvolupament, sent que ens oblidem de tota aquesta gent. És el moment de recordar que no hi haurà transició ni ecològica ni social si aquesta no passa per garantir les condicions de vida i de dignitat de tots aquests illencs sofridors i que al cap i a la fi, són els nostres pares, mares, cosins, germans o veïns. Per això, canviar el model de desenvolupament és qüestió d’ecologia, però també de classe. Volem un oikos on poguem dir: per a totes, tot. Terra, pa i dignitat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lluis Segura, fa dervers d'un any

Avui no puc deixar de dir que compartesc l'anàlisi del bon company David. Per això, entre altres coses, crec que la solució passa per la implantació de la renda bàsica universal. Crec que és l'única eina que coneixem capaç de superar els conflictes de classe que genera el model econòmic actual. La clau de tota explotació és la necessitat que tothom té de treballar per pagar les factures. Eliminem aquesta necessitat i comencarem a veure les coses d'una altra manera.

Valoración:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris