nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:

Una bona iniciativa

Aquests dies el col·lectiu Illenc ha convidat a Barcelona els quatre Presidents i la Presidenta dels Consells de Mallorca, Eivissa, Formentera i Menorca. Una trobada a la Universitat de Barcelona on han explicat la situació de les nostres illes.

La notícia ha tingut ressò a la premsa escrita. Cada un dels càrrecs institucionals han contat la seva visió de les seves illes. Tots ells al capdavant de governs d’esquerres amb el Partit Popular a l’oposició. Aquesta institució nascuda amb l’Estatut d’Autonomia té una doble condició. Per una banda hereus de l’antiga diputació provincial del franquisme i per l’altra ens autonòmics després de la reforma de l’Estatut del 2007 on se’ls atribueixen competències com a tals.

El col·lectiu Illenc format per persones de les quatre illes que viuen a Barcelona han pogut constatar les diferències en la percepció d’aquestes institucions que tenim qui viu i treballa a les Illes Balears. Hem de recordar la nefasta experiència de l’anterior legislatura on el PP governava amb majoria absoluta, excepte en el Consell de Formentera.

Sobretot a Mallorca el PP tenia interès en «aprimar» aquestes institucions. La presidenta Maria Salom el primer que va fer fou tancar la televisió, un dels mitjans de comunicació més eficaços i eficients econòmicament que hem conegut dirigit per la periodista Marisa Goñi.

No només va tancar la televisió, també va clausurar la direcció insular d’Igualtat, en canvi va crear la de Caça. Tota la feina feta per la directora María José Varela cap als Ajuntaments, cap a les organitzacions de dones, fou desmantellada. Des de la promoció de Plans d’Igualtat municipals fins a l’escola Genèrica desaparegueren. Ara amb el nou govern es torna a construir amb la direcció de Nina Parrón de Podemos.

Els Consells són l’Administració més propera a la ciutadania després dels Ajuntaments. Així ho viuen a les illes de Formentera, Eivissa i Menorca. A Mallorca la realitat és diferent. Conviu en l’espai amb les Conselleries del Govern autonòmic, amb la seu del Parlament que generen moltes notícies i deixen en segon terme les del nostre Consell, massa vegades. En canvi, curosament, a les altres illes aquestes institucions Parlament i Govern interessen en menor mesura.

No oblidem que el Consell és l’organisme que més competències té respecte a la política municipal. Ha creat l’Assemblea de batles i batlesses com a trobada dels cinquanta-tres representants dels nostres pobles.

El desenvolupament de l’Estatut ha de dur més transferències cap als Consells, ja que tenim una norma estatutària profundament insularista. Noves lleis en debat al Parlament també els donen més capacitat d’intervenir en la regulació dels lloguers vacacionals, per exemple.

Si volem aprofundir en la construcció del nostre país, hem de tenir present la realitat diversa de cada una de les nostres illes. I que els protagonistes han de ser clarament els pobles d’aquestes que lliurement puguin triar el seu paper en aquest projecte col·lectiu compartit, tenint clar les relacions que s’han d’establir entre les Illes i davant l’Estat.

Els Consells són institucions autonòmiques que han de jugar el seu paper en la construcció de la consciència com a poble dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenters. Hem de treballar amb iniciatives com les viscudes a Barcelona, amb més coordinació i coneixement mutu. Si no és així les dificultats per avançar cap a una plena sobirania, seran molt més grosses!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per mariner, fa dervers d'un any

No hem d´estar més amb els braços plegats. LLuitam per lo nostro !
Si no ho feim noltros qui ho farà ?

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris