algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

Xantatge-equitat

La tramitació i, en el seu cas, aprovació dels pressuposts generals de l'estat ens deixa lliçons polítiques a tenir ben presents. El suport de Coalició Canària i el Partit Nacionalista Basc ens permet extreure algunes conclusions contundents i de les que hauríem d'aprendre molt.

Primera conclusió. Si no vols que et prenguin el pèl t'has de fer valer. Això és el que hi ha. Els que s'espavilen pisquen. I els canaris i els bascs han enviat diputats que tenen com a prioritat la defensa d'aquests territoris i es limiten a fer el que els hi pertoca. Els que no ho fan tenen les seves conseqüències. Quantes vegades vaig sentir durant les campanyes electorals que un diputat nacionalista-regionalista de Balears no serviria per res... vaja suc que treuen els canaris al seu...

Segona conclusió. Els mateixos que troben impresentable aquesta pràctica són els que després de criminalitzar-la resulta que la practiquen i són els mateixos que la provoquen en gran mesura.

Quantes vegades de sectors pròxims al PP hem sentit a dir que ells defensen la igualtat de tots els espanyols i que rebutgen el xantatge dels nacionalistes... Mil i una. Resulta però que quan ho necessiten són capaços de donar més a qui millor està (País Basc i concert) enlloc de donar més a qui pitjor està... Resulta però que els que a moments eren quasiterroristes ara tenen un sentit d'estat digne d'elogi (és allò de parlar català en la intimitat...). Tanta hipocresia  acaba desprestigiant a qui la practica.

Però anem al tema de fons. Per què es dona aquesta situació? Alguns diran, sobretot de Madrid estant, perquè existeixen partits egoistes que només els importa el seu redolet. Això però és no voler entendre res de res. És continuar negant la realitat. És com dir que hi ha canvi climàtic perquè hi ha ecologistes que ho denuncien i lluiten per combatrer-lo. No. El problema es troba en l'evident manca d'equitat de l'estat i en la incapacitat d'una part de l'estat d'articular raonablement la diversitat.

Si l'estat funcionàs amb criteris objectius i transparents. Si hi hagués una política d'inversió territorialitzada que fos més o manco equitativa amb totes les comunitats. Si el finançament s'atengués a principis lògics com el d'ordinalitat. Si realitats com les insulars fossin degudament compensades. Si les infraestructures prioritàries fossin els que manca el sentit comú com el corredor mediterrani. Si l'aposta fiscal, de poder, de connectivitat no fos radial. Si l'estat enlloc de recentralitzar i furtar competències fos respectuós amb les facultats de les nacionalitats i regions.. Si tot això fos així, per ventura, el discurs del que ells en diuen greuge comparatiu o victimisme tendria poc recorregut. El problema és això no és el plantejament dominant als grans partits de l'estat i, sobretot, al PP.

El plantejament dominant en aquests partits és: 1. si tenim majoria feim el que ens doni la gana, encara que sigui arbitrari i discriminatori, regam als nostres grans graners de vot i ens dedicam a insultar i atacar el nacionalisme perifèric; 2 si no tenim majoria absoluta negociam amb els partits nacionalistes o regionalistes i canvi d'un tracte decent pels seus respectius territoris obtendrem el seu suport. Jo tenc clar que amb aquest plantejament l'única opció vàlida per Balears és la segona. I ara tenim un exemple clar, llampant i contundent.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per mariner, fa dervers d'un any

Els bascos a tot hora han anat a la seva, i a tot hora n´han sortit beneficiats. És una lliçó que hem d´aprendre els catalans, que ja comencem a practicar amb lo nostro.

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris