nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín:

Reflexions arran de l’educació 0-3 a les Illes Balears: cap on caminem?

Des de l’STEI Intersindical fa anys que treballem per dignificar el sector educatiu de 0-3 anys. És evident que el Decret de 2008 va suposar una embranzida cap a aquesta etapa educativa des de l’Administració Autonòmica, sobre qui recauen les competències educatives.  També és cert que la creació de noves places de 0-3, que en paral·lel es va dur a terme aleshores, la qual cosa va donar com a resultat l’obertura de nous centres de la xarxa pública d’escoletes 0-3 anys, va suposar també una progressiva millora de les condicions pedagògiques i de l’oferta pública potencial de places d’escolarització a la primera infància.

Ara bé, tot aquest projecte no es va compensar amb una dotació econòmica suficient per part de l’Administració Autonòmica. La trista realitat (històrica) és que l’administració que sosté, principalment, l’oferta pública de 0-3 anys a la nostra comunitat són les administracions locals, aquelles que disposen de menys recursos però que són més properes al ciutadà i a les seves necessitats, tant educatives i de socialització com de conciliació de la vida laboral i familiar. Les famílies usuàries, amb el pagament de les quotes, també aporten un percentatge elevat del cost total del servei.

A més a més, les tres illes han seguit processos diferents pel que fa a la instauració i consolidació de l’educació 0-3. Menorca és capdavantera pel que fa a longevitat, evolució pedagògica, consolidació social i condicions laborals de les treballadores del sector. La mitjana de població infantil que gaudeix del servei és elevat (entorn del 70%) i gairebé la totalitat de centres de 0-3 són reconeguts per la Conselleria. Mallorca i Pitiüses presenten realitats diferents i canviants segons els municipis. Ara bé, hem pogut constatar que per 141 centres autoritzats (tant de titularitat pública com privada) n’hi ha 238 de no autoritzats! Això vol dir que la demanda per part de les famílies triplica l’oferta dels centres autoritzats per la Conselleria. Vol dir també que tots aquests centres no autoritzats no reuneixen els requisits establerts pel Decret de 2008 i que, per tant, ofereixen un servei sense les garanties exigides per l’administració. Això, per descomptat, té una incidència directa en la qualitat de l’atenció que s’hi dispensa, en la qualitat dels llocs de feina i en el cost que les famílies han de suportar.

També vol dir que allò que denominem “etapa educativa de 0-3 anys” està a una distància molt gran de poder-se considerar com a tal, que la implantació de l’educació 0-3 anys a les Illes Balears és d’allò més desigual i diversa; que les condicions laborals del sector són múltiples i que la precarietat salarial de bona part del col·lectiu el situa a la tercera divisió del sistema educatiu.

Cal que les administracions engeguin un sistema exhaustiu de recaptació de dades per tal de poder fer una anàlisi pormenoritzada de la situació d’escolarització actual d’infants de 0-3 anys, conèixer de manera fidel el nombre de places i centres de la xarxa pública i de la xarxa privada de 0-3 anys a cadascuna de les illes i elaborar un informe sobre la situació real de l’etapa educativa de 0-3 anys a les Illes Balears que serveixi per fixar objectius a curt, mig i llarg termini. Hem de poder definir entre tots quina etapa educativa de 0-3 volem assolir i planificar les partides pressupostàries necessàries per assolir els objectius establerts. També hem de poder caminar cap a una unificació de les condicions laborals i salarials del col·lectiu de professionals de 0-3 anys, amb el clar objectiu de dignificar i posar en valor la feina de les educadores i mestres que fan feina en aquesta etapa. En aquest sentit, la unificació del calendari escolar (tot distingint molt bé la franja educativa de la que vol ser assistencial) amb la resta d’etapes educatives de la comunitat autònoma, si és que de veritat volem prendre en consideració l’etapa de 0-3 anys com a educativa, resulta primordial. I també ens sembla prioritari engegar un sistema de beques que provenguin de les tres administracions per tal d’abaratir progressivament el cost de les quotes que han d’aportar les famílies i fer l’etapa assequible per a la majoria de la població, sense perdre de vista l’objectiu de la seva universalització.

Veritablement, tenim clar que es tracta d’una etapa educativa? Som conscients de la importància que existeixi una qualitat pedagògica per tal de poder detectar prematurament les necessitats d’atenció de cadascun dels infants que després arribaran a les escoles d’infantil i primària? Tenim present que, amb l’actual sistema social, l’educació 0-3 esdevé cabdal per poder conciliar la vida laboral i familiar i que de cap manera podem consentir que l’accés a ella vengui condicionat pel poder adquisitiu?

Hem de ser conscients que ens queda molt camí per recórrer i cal  compartir planificació i reptes per assolir objectius comuns.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris