nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
17°

Un matriarcat a l’Índia

Gràcies a l’Ara he conegut que a l’Índia, gran país, hi ha unes comunitats -khasi, jaintia i garo, que són matrilineals. Una zona al nord-est d’aquest immens país, quasi un continent, Meghalaya, on no hi ha el sistema de castes i les mares donen el seu llinatge als infants per davant el del pare.

Us recomano la seva lectura, al suplement dominical del proppassat 30 d’abril. Una zona petita, on les dones són més lliures que a la resta del país. On la filla petita és l’hereva familiar per davant les germanes grans o germans. On néixer nina és un bé no una desgràcia.

Vaig visitar l’Índia ja fa vint anys. No en un viatge organitzat per touroperador, a hotels de luxe. Si no un viatge amb un amic que hi vivia des de feia més de trenta anys, que ens mostrà la realitat de Mumbai -Bombay aleshores. Recorreguérem diversos estats, en furgoneta, fins al sud i tornàrem per  la zona oest, passant per Kerala, Goa, fins altra vegada Mumbai. Un país de contrastos, de grans riqueses i avenços tecnològics a la vegada que pobresa, misèria i pobles amb vida quasi medieval.

I a aquest país perviu una organització social on les dones són valorades per damunt dels homes. Un  país on el vuitanta per cent dels matrimonis encara són organitzats per les famílies. On les dones són considerades inferiors fins a tal punt que hi ha avortaments en conèixer que el nadó que ha de venir és nina. Un país amb un alt índex de suïcidis de dones si són rebutjades pels seus marits, o queden vídues.

També és el país del Bollywood. I de les dones combatives que s’han organitzat per combatre l’assetjament sexual, les violacions de nines i joves.

En aquests dies que tant es promou la festa comercial dedicada a les mares, amb tants de reclams publicitaris perquè es comprin regals, des de les senzilles flors fins a més cars per manifestar tota l’estimació cap a la mare, va bé mirar cap a altres llocs del món on la realitat de les dones és tan injusta i tan dura.

La maternitat aquí mereix un dia de festa, un dia de regals. Altres bandes del món és una obligació que a més ha de ser d’una manera determinada. Han de parir nins, no nines. No només a l’Índia, també a llocs d’Àfrica, d’Àsia.

Aquí s’enceta la polèmica sobre la maternitat subrogada, les mares de lloguer. A altres bandes del món els infants són els més vulnerables, els més fràgils i també qui més pateixen les conseqüències   de la manca d’aliments, de les malalties sense vacunes. Infants que haurien de tenir una vida tan digna com els infants del nomenat primer món, dels països rics.

No oblidem tantes mares que pateixen per treure els seus fills i filles dels desastres de la guerra, que  amb coratge i valentia s’atreveixen a fer un llarg trajecte per fugir de les bombes i la misèria, que viuen en camps de refugiats sense poder tornar enrere i sense poder avançar per les barreres imposades.

No oblidem la lluita de tantes mares, tantes dones a països de Centreamèrica, de Sudamèrica, que s’arrisquen per aconseguir una justícia per als seus fills i filles, que volen una societat més justa, més igual. No oblidem les mares que han perdut les seves filles desaparegudes, violades i assassinades només pel fet de ser joves.

Lluitem també aquí per aconseguir la vertadera igualtat, en aquest compromís som germanes de tantes i tantes dones d’arreu del món que com nosaltres volen una societat igualitària, justa, solidària.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris