nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

1r de maig: unitat versus reacció

Aquests són dies de reivindicacions laborals, primer el 28 d’abril, el dia internacional de la seguretat i salut en el treball, i d’aquí uns dies el 1er de Maig, el dia del Treball. Reivindicacions per primera vegada en anys, a casa nostra, unitàries, tant pel que fa a l’esquerra política com el moviment sindical. Crec que en temps d’incertesa i renou que despista com els que ens ha tocat viure aquests missatges són necessaris: ens unim per encarar allò que és realment important.

I en aquest cas ens hem unit per lluitar contra la reforma laboral de Rajoy i el PP i exigir la seva derogació, per rompre el bucle nefast de la precarietat que hi genera, i de la sinistralitat i els accidents laborals alimentats per l’explotació i les males condicions de feina. Una precarietat que de manera accelerada esdevé a les nostres Illes la manera «normal» de funcionar al món laboral.

Les Illes «lideram» l’índex d’accidents laborals a Espanya gairebé de manera ininterrompuda en la darrera dècada, amb prop de 5.000 accidents laborals per cada 100.000 treballadores i treballadors. Això és moltíssim: cap dret no hauria d’anar associat a un risc tan alt de danys col·laterals, fins i tot amb risc de mort en massa casos. Per contra, la quantitat de malalties laborals reconegudes, com les que pateixen les cambreres d’hotel en forma de traumes a l’esquena i els ossos, són mínimes, gairebé ridícules: 541 a tot l’arxipèlag durant l’any passat.

Sembla mentida que més d’un segle després del desastre del polvorí de Sant Ferran, l’accident laboral més important a la història de Mallorca, el 1895, amb 97 morts en la seva majoria dones i infants, estem en aquests nivells de sinistralitat: és de vergonya.

Una sinistralitat directament relacionada, com deia, amb la precarietat i la temporalitat: el PP presumeix que la reforma laboral crea «llocs de feina», però allò cert és que el 90% dels nous contractes a Balears són temporals, i d’aquests el 40% de menys d’un mes. Feina, o explotació? I amb l’explotació i la precarietat, el maleït bucle que alimenta una sinistralitat que només en el darrer any ha crescut un 6,5%.

Les polítiques de dretes dictades per la troika no sols han desmantellat els serveis públics bàsics arreu d’Europa i especialment als països del Sud: també han desmantellat drets socials i laborals, i el nostre model econòmic «glocal» ho empitjora. Per això cal unitat: per fer un altre camí, que ens permeti no sols resistir l’onada de reacció que recorre Europa, sinó avançar juntes cap a un horitzó de dignitat. Vos heu adonat que estam absolutament envoltats de neoliberalisme, de feixisme, de xenofòbia? Que les experiències de canvi polític i social, som illes enmig d’un oceà de reacció?

Després de la primera volta de les eleccions franceses, on les esquerres ni tan sols són/som percebudes com alternativa a la reacció i la gent es veurà obligada a haver de triar entre dreta i ultradreta a la segona volta, cal donar valor a les experiències unitàries de transformació social, des dels Acords pel Canvi a la necessària acció i unitat sindical. Avui més que mai, abaix la reacció i visca el Primer de Maig!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris