cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 17°
16°

La llengua i els banquers

La llengua, contràriament al que se sol dir, no és simplement una eina de comunicació. En primer lloc, i per damunt de tot, és una eina del pensament i, depenent de la llengua que parlam, tenim una visió del món o una altra.

Al nord d’Austràlia, a la regió de Pormpuraaw, hi ha una comunitat aborigen, els thaayorre, que tenen una llengua prou allunyada de la nostra. Per parlar de l’espai els catalanoparlants tenim un sistema de referència relatiu, és a dir, situem les coses a la nostra dreta o a la nostra esquerra, al davant o al darrere. En canvi, els thaayorre tenen un sistema de referència absolut i situen les coses al nord, al sud, a l’est o a l’oest. Així, diran que tens el cor al sud-est o al nord-oest depenent de la teva posició respecte del sol, mentre que nosaltres sempre el tenim a l’esquerra. Parlar la llengua kuuk thaayorre exigeix, doncs, estar permanentment orientat.

Si anam a un hotel de Magaluf, per exemple, i ens miram dues habitacions, una enfront de l’altra, nosaltres les trobarem pràcticament idèntiques: el llit i el comodí a la dreta, la televisió, el minibar i el bany a l’esquerra. Per a un thaayorre, en canvi, aquestes habitacions són absolutament diferents: la primera té el llit i el comodí a llevant, i la televisió, el minibar i el bany a ponent, mentre que la segona té el llit i el comodí a ponent, i la televisió, el minibar i el bany a llevant.

No cal dir que com més allunyades són les llengües més pot diferir la visió del món que ens donen. Així, la nostra visió del món és força allunyada de la que tenen aquests australians i força semblant a la dels espanyols. Força semblant però no pas igual. El poble català té una mentalitat constructora mentre que el poble espanyol té una mentalitat possessiva. Nosaltres no tenim res i, per tant, hem de construir: feim una volta, una besada o engegam a fer punyetes. Els espanyols, com que ja tenen de tot, són més proclius a donar: donen una volta, una besada o et donen pel cul.

I els banquers? Bé, els banquers catalans nomen Fainé (deformació de feiner) i els banquers espanyols nomen Botín.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Cucala, fa dervers d'un any

- ¡Te quiero! (possessiu)
- T'estim! ( m'entrec a tu)

Valoración:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris