nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

El document Pacte per l'Educació de les Illes, un altre paper banyat? (i 2)

A l'article anterior vaig aclarir que fa quasi 35 anys que es va decidir que el català, llengua oficial i pròpia d'aquesta terra, havia de ser la llengua vehicular de l'escola, i que en tot aquest temps no s'ha aconseguit; també vaig deixar clar que a l'apartat Model lingüístic del Pacte per l'Educació de les Illes, recentment aprovat pel Consell Escolar de les Illes Balears, també hi ha el compromís d'aconseguir que aquesta llengua sigui la vehicular. No sé si han aprovat que res no canviï i que tot continuï igual, acceptant o creient que ja és la llengua vehicular i que no cal fer res més, o si realment no els importa en absolut si l'ús i la vida de la llengua catalana està en perill de desaparició en un horitzó no molt llunyà, com volen els seus enemics, i, com que no els importa el que diuen, ni el que signen, ni el que voten, pretenen robar hores d'ensenyament a aquesta llengua amb l'excusa que n'han d'aprendre d'altres, a les quals valoren molt més. Aquest és el temor que tenen algunes de les persones que varen votar en contra d'aquest Pacte, que no varen veure incloses les seves demandes de més concreció a l'hora de l'ensenyament de les llengües, ja que sembla que s'ha volgut convertir el significat de les paraules en ambigu i sense estar interessats en els resultats. En contra de tota aquesta creença, vaig deixar clar que esser llengua vehicular té un significat ben concret, ben específic i que significa que s'ha d'usar la llengua catalana en tots els àmbits escolars i l'han d'usar totes les persones que ensenyen i totes les que aprenen.  

A l'article d'avui tractaré un altre fragment del mateix apartat del document Pacte per l'Educació de les Illes que referma tot el que es deia a l'anterior. És aquest: “Cada centre escolar elaborarà el seu Projecte Lingüístic de Centre (PLC) en el marc de la seva autonomia i en funció de diferents variables contextuals: llengua de l'alumnat, resultats avaluacions internes i externes, entorn del centre, etc. L'objectiu del PLC és aconseguir que l'alumnat assoleixi una competència similar en les dues llengües oficials en acabar els estudis obligatoris.” Cada centre escolar ha d'elaborar el seu Projecte Lingüístic, o si el tenen, supòs que el deuen haver de revisar, encara que el document no ho digui; en primer lloc han d'analitzar la llengua de l'alumnat nou que arriba al centre; se suposa que coneixen la llengua de l'alumnat que tenen. Només han de preveure si arriben grups d'alumnes que no coneixen la llengua vehicular, i llavors se'ls ha d'aplicar la tècnica didàctica de la immersió lingüística, fins que estiguin capacitats per realitzar l'ensenyament en català amb la resta de la classe, o com les altres classes. Una vegada que hagin après les habilitats receptives (entendre i llegir) de la llengua catalana, ja poden fer les classes amb els altres tenint en compte que han d'anar practicant la resta d'habilitats (parlar i escriure), que són les que necessiten més temps per assolir-se. Quasi el 100% de l'alumnat arriba a l'escola amb coneixement de castellà, així que l'assignatura de castellà serà suficient per refermar els coneixements necessaris. S'ha de tenir en compte aquesta norma adquirida a través de l'experiència: Si l'alumnat aprèn a llegir i escriure en català, simultàniament n'aprèn en castellà; en canvi, si aprèn a llegir i escriure en castellà, no n'aprèn en català, per mor de la fonètica vocàlica més complicada. Les avaluacions internes i externes seran útils per comprovar si l'alumnat fa un aprenentatge semblant de les dues llengües cooficials i també si queda preparat per a la tercera i/o quarta llengua, tenint en compte que primerament han de dominar les habilitats receptives.

Analitzarem també l'entorn del centre; quan ho facem hem de tenir en compte que és l'aspecte principal per a la consolidació de la llengua. A grans trets a les Illes Balears, tenim un entorn en zones turístiques que és el més abundant, a Mallorca i a Eivissa, i un entorn de l'interior, especialment a Mallorca i a Menorca, que ja no ho és tant. A les zones turístiques, la llengua predominant és el castellà; i a les zones de l'interior, a Mallorca, part forana, predomina el català, però amb molt poc avantatge sobre el castellà, ja que aquest es troba a molts indrets, i especialment a les cadenes televisives, a les emissores de ràdio i al cinema; igualment la premsa majoritària és en castellà. En general, un entorn que confirma que si es vol aprendre la llengua catalana, s'ha de fer l'ensenyament en català.

Finalment s'ha de tenir en compte que l'objectiu principal del Projecte Lingüístic de Centre ha de ser que en acabar els estudis obligatoris, l'ESO, s'ha de tenir una competència similar en les dues llengües, català i castellà. Durant els més de 35 anys que es fa ensenyament del català i en català s'han demostrat una sèrie de resultats: hi ha centres (em referesc a centres públics, concertats i privats) en què a gran part de l'alumnat els costa entendre'l i no saben parlar-lo i l'escriuen de manera molt deficient (mai no s'ha fet res per corregir aquestes deficiències); hi ha centres que han aplicat el decret de mínims, fent aproximadament el 50% de l'ensenyament en cada llengua, i el resultat ha suposat que es domina més el castellà que el català, això ocorre de manera molt significativa; i hi ha centres que han fet tot l'ensenyament en català, llevat de les assignatures de les altres llengües, i en aquests, la majoria de l'alumnat té un domini semblant de les dues llengües, tal com mana l'Estatut, la Llei de Normalització Lingüística, i ara el document del Pacte per l'Educació de les Illes. Queda clar que aquesta és l'opció que s'ha d'elegir per als projectes lingüístics, si és té la intenció de normalitzar la llengua catalana.

Si, en canvi, el que es vol és que desaparegui la llengua catalana, que d'aquí a poques generacions sigui substituïda, primer pel castellà, i probablement després per l'anglès (que aquest podria ser el problema d'Espanya, en poques desenes d'anys), es pot introduir una espècie de TIL (33% en cada llengua), o de compromisos incomplerts com han fet molts de centres fins ara, i veuran el seu objectiu complert. Aquesta és la responsabilitat de les persones que han votat a favor d'aquest document que no haurien de permetre que això passàs, perquè si ho fan, aquest document es convertirà en un altre paper banyat, i es convertiran en corresponsables de lingüicidi i genocidi.  

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa mes de 4 anys

Segons lo exposat són els mestres els culpables.

Si la llei diu que el mallorquí ès la llengua vehicular només se ha de emprar el mallorquí i punt.

Els castellans són així, acatan la llei, potser que el primer dia remuguin i lis posis an el nas lo que diu la orde del seu amo.

Trenta anys perduts per gent planyent.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris