Com que d'imaginació mai no ens n'ha faltat, som capaços d'imaginar infinitat d'escenaris possibles del Procés sobiranista català en l'àmbit internacional.
Igualment, són molts els escenaris desitjables que se'ns acudeixen.
Però siguem sincers, de tots els escenaris realistes possibles, ara mateix vivim el més favorable a la idea d'una Catalunya independent, des del tractat d'Utrecht ençà.
«Que es parli de la independència de Catalunya, encara que sigui bé» caldria parafrasejar Oscar Wilde.
El màxim a que pot aspirar una nació sense Estat, que es vol treure de sobre el domini d'un Estat com l'espanyol, és a que, mentre no es faci efectiva aquesta independència, se'n parli, encara que sigui per posicionar-se en contra.
Si revisam la doctrina de l'espanyolisme de fa només uns mesos, allò que pontificava era que el debat independentista no interessava ningú. I, de fet, l'exministre Maragallo reconegué que l'estat espanyol s'havia empenyorat amb molts governs perquè no fessin cas del cas dels catalans.
Avui que ja no és possible negar que el cas de la independència de Catalunya és a l'agenda internacional, ens empenyoren una mica més a tots per intentar que, ja que no queda més remei que que es parli de la qüestió, que els principals agents internacionals usis un llenguatge que pugui ser interpretat com que es posicionen contra la independència.
Només citant de memòria i sense ànim de ser exhaustiu, em venen al cap diverses fites històriques en l'àmbit internacional: dirigents polítics d'Escòcia, Irlanda, Estònia, Lituània, Suècia, França... s'han posicionat de manera clara i inequívoca en favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya; La independència de Catalunya s'ha tractat en diversos parlaments d'Europa com el britànic, el danès o el propi Parlament europeu; L'organisme no governamental més important en mediació política, el Centre Carter, ha rebut el president Puigdemont; Dos representants dels dos grans grups del congrés dels EUA, han visitat Catalunya per informar els seus col·legues; L'ambaixada dels EUA a Madrid s'ha vist obligada a aclarir que es manté neutral en l'afer 'intern' que enfronta l'Estat espanyol i la majoria política a Catalunya; més d'una desena d'expresidents d'estats s'han pronunciat a favor de la independència de Catalunya; són ja centenars els reportatges que els grans mitjans de comunicació han dedicat al 'procés'...
Mai un afer 'intern' havia suscitat tantes intervencions internacionals.
La diplomàcia i la política internacional són males d'entendre i de pronosticar. Quan Catalunya es declari republica independent i Rússia estigui a punt de reconeixer-la, que faran els EUA?