Si a un polític o a un ciutadà se li demana si està a favor dels contractes a dit la resposta és evident. En canvi, si a qualsevol polític o ciutadà se li demana si troba que perquè una administració compri un bolígraf s'ha de fer un concurs públic, aleshores, les respostes ja seran més variades.

Si existeixen els contractes menors (contractes d'escassa quantia que s'adjudiquen directament) o els contractes negociats sense publicitat (contractes de no massa quantia que s'adjudiquen convidant a com a mínim tres possibles licitadors) si existeixen aquests contractes és perquè la necessària agilitat i la poca rellevància econòmica justifiquen aquestes figures. Perquè, no ens enganem, fer un concurs públic per 100 bolígrafs pot ser molt transparent però no té res d'eficient, de fet, com diuen en bon mallorquí costarà més la corda que es bou, és a dir, costarà més doblers públics el concurs que l'objecte de l'adjudicació.

El que succeix és que ningú vol explicar les coses. Tothom s'estima més donar lliçons i fer grans declaracions que intentar posar les coses en el seu context. El que passa és que el partidisme que tot ho contamina fa molt llèpol l'atac al rival. Alguns han volgut fer de fiscals enlloc de diputats o consellers... I el que passa és que sovint se n'ha fet un ús fraudulent d'aquestes possibilitats. És evident, per tant, que hi ha coses a millorar des de molts punts de vista. Per exemple El Pi té presentada al Parlament una iniciativa perquè els secretaris generals, grans responsables de la contractació, passin a ser funcionaris i no persones designades pels partits.

Juntament amb les necessàries reformes hem de ser capaços de no criminalitzar allò que té bons fonaments per existir. S'ha de garantir un ús adequat, d'acord. S'ha de castigar a qui no en faci un ús adequat, d'acord. Ara bé, el que no hem de fer és pensar que tot el que no va per concurs públic és dolent per definició. I fer estudis tampoc s'ha de criminalitzar. La informació i el coneixement és poder. I prendre decisions havent estudiat el tema sol conduir a millors resultats.

De tot això dels contractes de Més, i pel que se sap en aquests moments, el que me molesta no és el fet d'haver contractat. El que trob malament és fer el que has criticat, i el que trob que estava més malament era la crítica desmesurada i sense matisos. I el que trob malament és que no es publicassin en el portal de transparència; perquè si és lleig fer el que critiques encara ho és més intentar amargar-ho. Ara bé, no som jo qui posarà en qüestió honorabilitats. En aquest país s'insulta amb massa facilitat i s'escampen sospites sense cap rigor. Més és un partit ple de gent molt respectable que fa política des d'unes determinades idees i amb esperit de servei.