Un pacte és un acord entre dues o més parts. Per tant no entenc com s'intenta vendre com a pacte un document sorgit de la reunió del Consell Escolar de les Illes Balears, celebrada aquest dimarts, i que no compta amb l'acord d'una de les parts més importants del món educatiu com són els docents.
El text aprovat ni rebutja la LOMQE, ni inclou cap garantia sobre la utilització del català als centres educatius i ha estat aprovat pel plenari del CEIB amb 33 vots a favor, 9 en contra i 1 en blanc. El document s'ha aprovat amb el vot en contra de les forces sindicals que representen la majoria del professorat.
El pacte, venint d'on venim, només tenia sentit si incloïa tots els sectors vinculats a l'ensenyament.
Un document que no compta amb el consens del professorat, és això, un document més, però no és un pacte.
Les assemblees de centre van aprovar un esborrany del pacte l'abril de 2015, un document que després ha estat objecte de modificacions importants i a més va rebre 46 esmenes dia 28 de març, esmenes que es van votar al CEIB al cap d'una setmana, dimarts passat.
Ni l'última versió del document ni les esmenes proposades no es van poder debatre a les assemblees de centre, no per culpa de la coordinadora de l'Assemblea de Docents sinó del CEIB que no va voler allargar el termini d'una setmana per tal que els docents en les assemblees de centre i després en una assemblea general votassin les esmenes proposades i es pronunciassin sobre el document final.
Tots els esforços d'anys de molta gent i de col.lectius diversos d'una manera incomprensible han quedat frustrats per menysprear en el moment culminant el moviment assembleari dels docents que va provocar una mobilització sense precedents a Balears.
Mentre els docents, actors principals i no complementàries de l'ensenyament, no hi puguin dir la seva, aquest Pacte per l'Educació és un paper banyat més que s'ha d'afegir a una llista extensa de projectes i de lleis d'educació fracassades fetes sense escoltar els mestres: LOGSES, LOES, LOMCES...