algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Ciutadania Policia?

Cada vegada que veig que algú proposa que uns ciutadans en delatin d’altres, encara que aquests altres hagin comès infraccions, se m’encenen totes les alarmes. De la mateixa manera que no puc evitar de preocupar-me molt i molt cada vegada que veig algun tipus d’autoorganització de la gent amb la intenció de mantenir l’ordre.

Teòricament, hi ha persones, dins la nostra societat, encarregades tant de perseguir les infraccions i els delictes com de mantenir l’ordre. Aquestes persones, habitualment funcionàries de l’Estat o de les comunitats autònomes (o aspirants a ser-ho), tenen l’encàrrec del conjunt de la societat de vetllar perquè les pràctiques de la gent s’ajustin a les lleis i perquè no es trenqui la convivència entre tots els que compartim determinat espai públic.

De vegades, la quantitat de professionals que hi ha treballant en el sector del manteniment de la llei i de l’ordre no són suficients per poder-ho dur a terme d’una manera efectiva. En aquest cas, les institucions han de buscar els recursos necessaris per tal de fer possible que comptem amb el nombre adequat de servidors públics per garantir la convivència i la pau social. Allò que, des del meu punt de vista, no poden fer mai les institucions és encarregar a persones no professionals del sector que es dediquin a realitzar aquestes tasques. No em tranquil·litzen poc ni mica, els suposats investigadors amateurs que pugui posar en dansa cap institució suposadament democràtica.

El fet que uns ciutadans no professionals de la vigilància es dediquin a vigilar les activitats d’altres ciutadans sol acabar amb uns resultats que ja ens són sobradament coneguts. No debades, les dictadures que més han durat, al llarg del segle passat, han utilitzat profusament els ciutadans que feien de policia. A l’antiga República Democràtica Alemanya (l’Alemanya comunista) es calcula que hi va arribar a haver devers un trenta per cent dels ciutadans que, d’una manera o altra, eren col·laboradors de l’Stasi (la temible policia secreta de l’RDA). Els alemanys de l’Est encara varen tenir la sort que, després de la caiguda del Mur de Berlín, es varen poder afegir, en un exercici clamorós del dret d’autodeterminació (que mai no s’havia d’aplicar a Europa), a la República Federal d’Alemanya. Casos de ciutadania policia els trobam, de manera sistemàtica, molt especialment, a totes les dictadures comunistes de l’altre costat del Teló d’Acer. I, per extensió, a tots els règims totalitaris coneguts.

Port dins l’ensenyament des de principis dels anys vuitantes. En aquella primera etapa posttransició a la democràcia, els professors fèiem guàrdies, però hi havia un intens debat sobre si havíem d’apuntar o no els companys que no havien assistit a impartir les seues classes. Molt pocs els apuntaven sense cap tipus d’emperò. Alguns es preguntaven si aquesta era feina nostra. I una bona part ens qüestionàvem obertament que, no sent feina nostra, haguéssim d’apuntar els noms dels companys que havien fallat a la feina. Avui, no hi ha ningú de menys de quaranta anys que, en apuntar un company que falta, s’ho qüestioni. Ho fan i punt. En aquest sentit, com a mínim, el nostre esperit crític ha retrocedit sensiblement. Se’n ressenteixen, bàsicament, els caradures i els liberals. Reivindic de comptar-me entre els segons.

Fa poc se’ns demanà un certificat de no haver comès cap tipus de delicte sexual, per poder treballar amb infants o amb adolescents, és a dir, amb al·lots menors d’edat. He observat atentament l’episodi i m’ha tornat a sorprendre. Poca gent s’ha qüestionat de buscar automàticament el certificat en qüestió o d’autoritzar la Conselleria d’Educació a fer-ho. De manera que hem pegat una coça pel cul a un dels principis fonamentals de qualsevol estat de dret: la pressumpció d’innocència dels seus ciutadans.

Per acabar-ho de reblar llegesc, a diversos mitjans de comunicació, que ara no només vigilaran il·legalitats en el lloguer turístic els inspectors de Turisme, els de Consum o els d’Hisenda (no sé en quina mesura li correspon què a cada grup), sinó que també ho faran “ciutadans informadors”. Se’m posa la pell de gallina. Però vivim un retrocés tan brutal en la qualitat dels nostres drets civils, i en la consciència dels nostres drets individuals, que no em sorprendria que la inciativa tiràs endavant sense que hi hagués sonores protestes públiques, crits d’alerta com aquest que modestament em permet avui i accions davant la Justícia per impedir-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris