algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

La gran mentida de la immersió lingüística

Els qui hem tengut la sort de desempallegar-nos de la situació de manipulació que ens va tocar viure durant el franquisme, hem superat aquella situació de conformisme a què estàvem sotmesos, ja que ens havien fet creure entre escola i església que tot estava bé, que els únics que fèiem coses malament érem nosaltres i que havíem de viure donant gràcies a tothom per poder continuar deambulant amb més o manco tranquil·litat. Avui, que observam amb ull crític tot el que ocorre, que ens perjudica i que difereix molt poc del que ocorria en temps de l'estimat dictador, sembla que vivim un serial d'aquests que enganxen l'audiència a força de desagradables esdeveniments, de fets incongruents, d'accions fetes amb maldat, amb dobles i amb males intencions.

El darrer esdeveniment (l'adjectiu el podeu posar vosaltres quan el conegueu) de què he tengut notícia abans de fer aquest escrit és el d'una persona al qual l'autoritat corresponent li ha posat una multa de 601 euros, per haver-se acomiadat en català d'un policia a l'aeroport de Barcelona. El policia no va admetre el comiat en català i de manera autoritària el va voler obligar a rectificar. El professor de la Universitat Politècnica de Barcelona, que sempre parlava segons la llengua de l'interlocutor, no va voler canviar davant aquesta actitud tan prepotent, i dos policies el varen agafar pel seu compte i quasi li varen fer perdre el vol. Els va denunciar i un jutge va arxivar la causa perquè no es podien identificar els agents, però aquests havien iniciat un procés de denúncia segons la “llei mordassa” i recentment li ha arribat la notificació de la multa. De totes maneres, ara sí que se sap qui varen ser els policies que varen posar la denúncia i ell podrà actuar també, si ho creu convenient.

També surt la notícia que un funcionari es va negar a atendre un nigerià en castellà al Registre d'associacions de les Illes. Aquesta persona ha denunciat el funcionari al Servei d'atenció als delictes d'odi de la policia local. Aquest succés, que no sol tenir lloc a la nostra terra, no crec que hagués ocorregut si la persona hagués estat occidental. Crec que el racisme hi va tenir alguna cosa a veure. De totes maneres, el nigerià, taxista i estudiant de dret que fa vint-i-set anys que viu aquí ha après el comportament del colonitzador, ja que hagués pogut aprendre la llengua pròpia, la llengua catalana, i segurament l'ha apresa com confessa, però diu que no la sap llegir. Tots sabem que qui sap llegir castellà i entén el català, sap llegir-lo. No s'ha volgut integrar a la terra que el va acollir? Deu seguir directrius dels que odien la terra, la cultura i la llengua? Fa el mateix que un jutge d'Alacant que no admet un escrit de la Generalitat de Catalunya en català?

Tot això passa mentre una cambrera d'un bar no vol atendre una persona que li demana una consumició en català, i convida el client a parlar en anglès, italià o alemany, però no en català que no serveix per res. Tanta sort que els propietaris del bar s'han disculpat i han assegurat que aquesta no és la línia que segueix aquest establiment, però mentrestant, arriba un pare a una escola a parlar amb el mestre, i aprofita per dir que si el seu fill va malament tot és per culpa del català. Diu que tot és culpa de la immersió. Es veu que ha après aquesta paraula equívoca que entre tots han aconseguit posar en circulació, encara que no sigui real. Sempre he explicat que la immersió lingüística és una tècnica didàctica temporal que s'aplica a algun determinat grup d'alumnes i que deixa d'aplicar-se, quan ja entenen la llengua que havien d'aprendre. Després es fa ensenyament en català, en castellà, en anglès o en una altra llengua.

El mestre va haver de recórrer a tota casta de recursos per explicar-li al pare que no era vera que l'aprenentatge del català no servia per a res, que era el que li deia el pare, que pronunciava les mateixes paraules que la cambrera del bar, tot verí inoculat per polítiques estil José Ramón Bauzá, o de mitjans de comunicació en la línia de la FAES i del PP. La necessitat que té qualsevol poble de defensar la seva llengua, preservar-la, conservar-la i usar-la està en mans del poble i de les autoritats. Si aquestes en algun moment l'han volguda fer desaparèixer, és necessari restituir tot el que s'ha robat, i això és la normalització lingüística, i aquesta normalització implica que l'ensenyament es faci en català, i s'ensenyin totes les altres llengües que calguin. Aquell pare no va quedar convençut, però s'hauria d'haver avergonyit d'haver après el tarannà de l'opressor.   

Aquest mateix mestre em deia que la seva escola, que té un projecte lingüístic com mana la normativa i que es fa un mínim ensenyament en català, no ha superat encara el problema que hi hagi algunes classes de català que requereixen l'ajuda del castellà per dur-se a terme. L'alumnat de cap de les maneres aprèn el català com el castellà, quasi no l'entenen i no el parlen. Aquest mestre també va fer una bona reflexió i va dir que a la majoria d'escoles de Palma i de les zones costeres, les zones turístiques, passa una cosa semblant. Si algú no ho creu que faci una prova. Es tracta d'enviar uns quants alumnes dels darrers cursos que s'imparteixen en el centre amb un encàrrec de fer saber oralment alguna cosa a totes les classes de l'escola. O a fer alguna petició o el que sigui. Que demani després quina llengua han utilitzat.    

Quan tot això passa, els futurs governants del PP, contraris a la llengua i la cultura catalanes, esmolen tots els recursos per continuar atacant la normalització lingüística.  Mentre, els partits en el Govern, que se suposa que són defensors de la llengua i de la cultura sembla que no facin res. Pareix que temen dur endavant una política lingüística sense manies i sense sentiments d'inferioritat. De totes maneres, que se sàpiga d'una vegada que no es fa immersió lingüística. Els únics que hem anat a l'escola amb immersió lingüística som tots aquells que no vàrem conèixer l'existència del castellà fins que vàrem anar a l'escola, i allà se'ns va immergir en una escola castellana.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa mes de 4 anys

Exacte! Sense anar més lluny, ben enmig de Palma, institut Ramon Llull (on va la meva filla): de les classes de filosofia te els apunts en castellà (la classe es fa en castellà tot i que hauria de ser en català se suposa). I no és d'ara, ha passat durant tot ESO i continua. Moltes classes es fan en castellà a la pràctica, i l'alumnat parla castellà. Molts d'amics seus de classe quan venen a casa s'estranyen de que parlem català, i et miren amb cara "en blanc" òbviament no entenent massa bé el que estic dient.

UIB: si una curs diu a la guia docent que es fa en llengua castellana, s'hi fa. Si diu que es fa en català... es fa mig i mig.

No tenim els nostres drets garantits, està ben clar. Per tant, hi ha molta feina a fer.

Valoració:7menosmas
Per català, fa mes de 4 anys

Si els catalans no lluitem per sa nostra llengo, qui ho farà ? ... Els forasters segur que no !

Endavant amb tot lo nostro !

Valoració:8menosmas
Per guillem, fa mes de 4 anys

Absolutament d'acord. Els meus dos fills van escolaritzar-se a un institut a França fa dos anys. Cap dels dos entenia ni un borrall de francès. Ara els dos el parlen amb fluïdesa. És més, un dels dos ja està per sobre de la mitja de la classe en 'llengua francesa', sent els seus companys francesos. Així, que els que esmenten que el problema és la immersió, o bé menteixen per interessos espuris o bé s'agafen a qualsevol excusa per tal de no admetre que el seu fill és ruc. Per tant, jo em pregunto sovint, com és que els espanyols tenen tants problemes per aprendre altres llengües? O per què els pares d'aquests creuen que els seus fills són rucs i no seran capaços d'aprendre si no és en espanyol?

Valoració:18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris