algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
12°

Una república enmig del mar

Les diades han de servir per a la reflexió col·lectiva. Recordar d'on venim i (re)pensar cap on anam. La del primer de març té ben poca èpica: recordam el dia en què entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de 1983, que és també la del nou Estatut de 2007.

«Hem passat molta sendera
fins arribar aquí on som,
però la història convida:
Mallorquins siau qui sou!
El vell regne de Mallorques
el voldrien fer bocins,
per això la Història crida:
Siau qui sou, mallorquins!»

Ens cantava Guillem d'Efak.

Si aquesta diada postissa de les Illes Balears no dóna gaire de si pel que fa al passat, permeteu-me que faci una aposta cap al futur.

Si analitzam el context actual on són les Illes Balears, arribam a la conclusió que els ciutadans i ciutadanes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, hem de menester un Estat que protegesqui els nostres interessos, el nostre benestar, la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre entorn.

Tenir un Estat que, de veritat, estigui al nostre servei ens estalviarà molts de disgusts, moltes queixes i molt de malestar, i ens donarà la mateixa seguretat que tenen els altres pobles que sí que disposen d'unes estructures estatals al seu servei i que, per tant, no han d'estar permanentment vigilant i repetidament defensant allò evident.

Ho hem comprovat amb el procés encetat a Catalunya: la Independència és el millor (en molts de casos l'únic real) motor de canvi autèntic.

La independència és l'esperança de poder revertir moltes dinàmiques i rompre moltes inèrcies. Aixecar les estores del sistema i destapar tot el que ha fet el poder durant tants anys. És una oportunitat d’impugnar el mapa de les autonomies i l'univers simbòlic de les oligarquies.

Apostar per la construcció d’un nou Estat és una gran oportunitat de revertir les bases del sistema que hem heretat.

Obrim portes i finestres a un altre model d'institucions, a un altre model de relació entre representants i representats i encetem un procés constituent.

El procés constituent de l'Estat més avançat, més just, més lliure, més democràtic i més solidari de tota la Història del Món. Un nou concepte d'Estat que sigui referent i inspiració per a pobles en lluita i per als que encara no ho estan i per a qualsevol que vulgui tenir una proposta d'un futur de justícia i llibertat.

Cal empoderar els consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. I a partir de la lliure determinació de cada una de les illes, apostar per una República federada enmig del mar, confederada amb catalans i valencians i agermanada amb tots els pobles del Món.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981


Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

Al Principat també hi ha, salvant totes les distàncies, l'equivalent dels nostres gonelles -els anomenats "barretinaires"-. No tots els principatins són iguals i no veig per què no hi pugui haver catalans de Mallorca que siguin més conscients de la realitat nacional catalana: tan catalans som els de la Catalunya insular com els de la continental.

Valoració:0menosmas
Per Nonamed, fa mes de 3 anys

A Transcriptor.

Ja se que són transcripcions centenàries i per aquest motiu crec que els temps han canviat i hi ha un altre context socio-econòmic i cultural en els Països Catalans i a excepció de la lléngua comuna, el català, hi ha diferentes realitats. Si ens fixem en les Illes; ja en tenim quatre a realitats i se li han de sumar la del principat que no és només una realitat i la del País Valencià que tampoc n'és una. Amb això vull dir que en lloc de basar-nos en una visió del nacionalisme noucentista, s'hauria de construir un nou nacionalisme adequat al nostre temps. Històricament ja sabem d'on venim. Ara fa falta un discurs on totes les persones que viuen arreu dels Països Catalans, vinguin d'on vinguin, se sentin inclosos i no exclosos. Tampoc podem construir aquí a Mallorcan un discurs més catalanista que el que es fa al principat. En definitiva: no siam més catalanistes que els del principat.

Salut i República.

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència.


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears».Pere Oliver i Domenge (1916)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris