nubes rotas
  • Màx: 12°
  • Mín:

Mitja taronja de 'rodríguez'

Com que allò personal també és polític, avui em perdonareu que us parli de la meva parella. Resulta que aquest hivern ha viscut quasi 4 mesos a Colòmbia, en el marc de la seva investigació universitària. I durant tots els dies previs i posteriors a que marxés de Terrassa, tothom em va demanar: I què faràs ara, "de rodríguez"? Tot el dia de festa, eh, bandarra? Tampoc van faltar suggeriments bondadoses com "a veure si estant sol no t'avorreixes gaire".

I no va ser una persona, ni dues. Més aviat una quinzena. Fins i tot algú va insinuar si no tornaria per un temps a la meva ciutat.... O sigui, a Vitoria-Gasteiz! A 500 km d'aquí! I eren comentaris de persones que ens coneixen i ens estimen. Que ens valoren com a persones adultes. I que provenen, a més a més, d'àmbits d'esquerres i alternatius de Terrassa en els que ens movem tant en Roc com jo mateix.

Així que em demano: Què està passant perquè la gent jove imaginem les persones en packs de dos? Com si la falta temporal d'un, anul·lés l'altre? Com si fóssim una mitja taronja que, per estar bé, necessita sempre de l'altre meitat? És, en fi, el mite de l'amor romàntic. 

Perquè a mi m'encanta sortir de festa amb el meu company i no necessito que estigui de viatge per a "desfogar-me" o "despentolar-me". Les bogeries m'agrada fer-les amb ell. Ep! I moltes altres vegades sense ell, perquè tampoc no necessito que estiguem tot el dia junts. Però ho sentim cada dia, sense voler, a la ràdio: "Diguem que m'estimes... Sense tu no sóc res... Say that you love me, say that you need me...". Que n'han fet de mal, les cançons romàntiques! Ai las, el costumisme! Però si és que no se salven ni les cançons de Manel!

Perquè es comença amb la cançoneta de la taronja sencera i es pot acabar amb falta d'autoestima. Amb dependència de les nostres parelles. Amb la pèrdua de la iniciativa. A no saber gestionar les relacions afectives i encara menys els trencaments. Un Sant Valentí permanent, diem just avui, suposat dia dels enamorats, com també ho és Sant Jordi.

I abans seguir escandalitzant-nos, vull reconèixer una cosa: Estic segur que jo també hauria fet aquest comentari si marxés de viatge la parella d'algun amic meu. Encara més: Segur que ja ho he fet, en el passat. Perquè caiem en llocs comuns, que tampoc és que ens els creguem massa, però que són frases fetes amb les que fem conversa. Lubricant social, vaja. No parlem nosaltres, parlen segles d'heteropatriarcat a la nostra esquena.

Però que siguin comentaris que tenim interioritzats, sense ser-ne conscients, no és excusa ni amnistia per canviar. Jo sóc taronja sencera, com és el meu company. Com ho ets tu, que llegeixes aquestes línies.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa mes de 2 anys

M'encanta aquest article, Ander! Exacte! Tots sóm taronja sencera.

I efectivament, si haguéssim de menester que el/la company/a se'n vagi de viatge per despentolar-nos, malament anam! Si estam junts deu ser perquè ens hi sentim be, i això inclou que ens agradi passar temps junts anant a divertir-mos junts, o anar a divertir-mos per separat si escau. En realitat és tan senzill!

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris