algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
29°

Records d'en Macià Manera

Macià Manera ha mort jove. Una malaltia respiratòria, segurament agreujada per les tortures que va patir a mans de membres de la policia espanyola i dels maltractes que patí a les presons espanyoles.

Ell militava al Moviment de Defensa de la Terra i el 1989 va participar de la candidatura a les eleccions europees anomenada 'Catalunya Lliure'. Aquell any, membres de la policia espanyola varen detenir-lo a Montuïri, el ficaren a un vehicle i a l'alçada de les costes de Xorrigo, el tragueren, li posaren una pstola dins la boca i simularen matar-lo. Després, el ficaren a un helicòpter i el traslladaren a Madrid. Durant el viatge també simularen tirar-lo de l'helicòpter, segons que explicà en una entrevista que li vaig fer a Ona Mediterrània.

Aquell 21 de juliol de 1989, quan dues companyes seves em varen dir que suposats agents policials se l'havien enduit, em vaig personar a la Delegació del Govern espanyol a Palma i vaig demanar informació. Ningú em va voler dir res.

Quan els seus familiars el visitaren a la presó d'Alcalà Meco, la primera vegada, no el reconegueren a causa de les tortures. A ca seva no tenien telèfon, així que en Macià, per comunicar-se amb sa mare, un pic a la setmana, telefonava a un bar de Montuïri. Tanmateix, però, la conversa no s'acabava produint, perquè els funcionaris de la presó exigien que parlassin en castellà. A en Macià no li sortia parlar en castellà a sa mare. Sa mare, simplement, no en sabia.

També vaig assistir al seu judici a l'Audiència Nacional espanyola. S'hi llegí una carta del batle de Montuïri (del PP), hi declarà el seu mestre d'obres i el seu advocat, August Gil Matamala demostrà que era impossible que en Macià hagués participat als fets pels quals se l'acusava. Pel que fa a l'acusació de «pertinència a banda armada», és absolutament impossible demostrar-la... i impossible demostrar que és falsa.

Després d'un cert abatiment i un temps de silenci, poc a poc, els mesos després de la detenció den Macià, va anar creixent un moviment de solidaritat que implicà molts veïnats de Montuïri i molta gent d'arreu de Mallorca, es creà el Comitè de Solidaritat amb en Macià Manera dinamitzat per en Balutxo i encapçalat per Josep Maria Llompart, Biel Majoral, Jaume Santandreu...

Després vengué una entrevista del periodista Xisco Seguí a Ultima Hora i uns anuncis, també al mateix diari, que recordaven els dies que feia que en Macià era lluny de la terra que tant estimava. A Barcelona, ajudats per una persona avui molt coneguda, miràvem de fer gestions perquè fos traslladat a una presó catalana. Poc després va ser traslladat a Lleida, on les condicions, malgrat la privació de llibertat, eren millors.

Després vengué l'alliberament, i l'intent de recuperar el temps robat.

Vaig coincidir amb ell en diversos actes públics i vàrem conversar en diverses ocasions. Fa uns anys va accedir a ser entrevistat a Ona Mediterrània i ens va explicar coses que mai havia explicat. I, malgrat tot això, tenia una important conversa pendent amb ell.

Una conversa que mai podré mantenir.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tomeu, fa mes de 4 anys

Hi ha que esser mala persona pero escriture un paragraf con es primer.

Valoració:2menosmas
Per Tranquilitat, fa mes de 4 anys

@ Amic,
No et preocupis de les amenaces dels bocamolls. Ja no enganen a ningú.

Valoració:1menosmas
Per Amic, fa mes de 4 anys

Segurament jo estic a la llista de carabasses, i en canvi vaig estar entre els amics que li donaren suport, incloses persones que militaven al PP de Montuïri, que pensavem que la solidaritat personal estava per damunt de la solidaritat política i no estavem disposats a ser titelles d'una organització (Terra Lliure), amb la que no compartiem gairebé res, excepte en Macià.

Una abraçada Titi, onsevulla que siguis, tanmateix la gent que ha estat amb tu els darrers anys va ser aquella que senzillament t'estimava, no la que t'aprofitava.

Valoració:14menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 4 anys

Això que ses tortures agreugin de manera crònica s'estat d'una persona de tal manera que n'accelerin sa mort no és aquí un cas únic, ja que tenim es de n'Antoni Mas, es "tupamaro" mallorquí de l'Uruguai (co-autor de sa mort des torturador Don Mitrione), que també morí relativament jove i que havia set objecte de cruels tortures durant sa dictadura des seu país. Haver patit tortura, definitivament, denigra en lloc de dignificar

Valoració:7menosmas
Per JRBC, fa mes de 4 anys

La meva primera bufetada per reaccionar va ser als 17 anys , motiu de la seva detenció, tal volta massa compromís per una societat adormida, una pèrdua realment. El meu condol a família i amics, gràcies per tot Macià Manera!!

Valoració:7menosmas
Per Dues coses, fa mes de 4 anys

1- una vergonya que tota la notícia de la seva mort estigui copiada de la Wikipèdia.
2- en Balutxo, eln el seu estil, amenaçant i prepotent.

Valoració:15menosmas
Per Balutxo, fa mes de 4 anys

Bona evocació, Tomeu. Tenc moltes de ganes d'explicar els meus records d'aquella peripècia. He de dir que el diari ULTIMA HORA va fer una crònica més que correcta del judici, amb il·lustracions de Joan Mir (no es podien fer fotos dins la sala i ell va fer dibuixos), amb un editorial molt bo i amb uns anuncis que canten santa clara: "Qui deixa condemnar un innocent mata el seu poble" o, el mateix dia del judici i en portada, "Tornau-nos en Macià!". Ara vaig escopetejat amb altres feines, però en poder posar-m'hi extrauré les notes que tenc en el meu diari. Són sucoses i posen en evidència el posicionament de molta de gent. Només una dada: després d'haver patit portades als nassos i moltes negatives a fer part del Comitè de Defensa que vaig impulsar, quan Jaume Santandreu i jo visitàrem Llompart a la seva casa del carrer Llorenç Riber, just obrir-nos la porta i abans de poder dir el motiu de la nostra visita, ens va dir: "On he de firmar i què voleu que faci?" Així, directa i incondicionalment, Llompart va estar en el seu lloc. Després s'hi afegí Antoni Serra. La llista dels que no hi varen voler ser és més que rellevant. La tinc documentada en dies i hores!
En memòria de Macià Manera, VISCA LA TERRA!

Valoració:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris