algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Narcos, hostesses i dois

Recentment, he acabat de veure Narcos, una de les sèries de major repercussió mediàtica del darrer any. El drama de Netflix conta la situació històrica viscuda a Colombia entre els 70 i els 90 amb el Cartel de Medellín i el narcotràfic en general. La conclusió de tot el procés de captura a Pablo Escobar (el cap del moviment, per aquell que no ho sàpiga) dins la sèrie per la DEA i els alts càrrecs colombians representa el que vull xerrar avui. Aquesta persecució es converteix en efectiva en el moment en que ell es veu debilitat mitjançant assassinats i entregues dels seus propis còmplices. Un per un, poc a poc. El primer que va caure podia representar una pèrdua anecdòtica. I el segon, i el tercer. Però no, era un principi de desconeguda il·lusió.

Mentre acabava de veure la sèrie, el passat divendres 20 de gener, el dBalears informava d'una polèmica mesura proposada per l'Agència de Turisme de les Illes i aprovada pel Govern. "El Govern suprimeix dels seus actes les hostesses -per exemple, en el podi de les etapes de ciclisme- per acabar amb la <<cossificació>> de la dona". La polèmica real no sorgeix a partir de la proposta en si, sinó més bé, de la necessarietat. "Quin doi!", es repetia una i una altra vegada sobre la notícia.

I... Això mateix degué pensar Escobar després de les primeres desaparicions dels seus. Eren mils i mils, tanmateix. Però, per a començar a canviar, s'ha de començar a fer dois. És evident que el masclisme no és un problema que es pugui desarrelar, per tant, no entenc perquè ha de ser inútil. Tot suma, tot fa brou, no? Tal vegada, el factor més qüestionat representa més la idea d'entendre la feina de les hostesses com una ocupació masclista. Jo penso que es reflexa perfectament l’essència del que és un 'micro-masclisme'. Aquell totalment normalitzat i que no és del tot humiliant. I és que només ens hem de preocupar del més greu? No ens adonam que castigar el micro-masclisme obliga moralment a fer el mateix amb el masclisme més denigrador? Deixar anar aquests "dois" afecta a major escala del que un pot pensar. Deixar anar aquests "dois" qüestiona realment si el masclisme és per tant. Perquè si això és un doi, el 'reggaeton' és música i res més i la violència de gènere menys que una autèntica barbaritat social. Si això passa de ser un doi a ser important, el 'reggaeton' és oiós i la violència de gènere, una urgència. És a dir, si jo tenc dubtes de si assetjar verbalment a una desconeguda pel carrer és masclista o no, el Govern em deixa en evidència en el moment en el que denuncia una acció molt més innòcua com l'ocupació d'aquestes hostesses.

Això sí, no es pot acabar aquí. Només s'ha entregat un sicari. En falten molts, però això serà més llarg. Acabar amb el masclisme serà molt més difícil que acabar amb Escobar. Figura't!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris