cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
27°

Llorenç Torrens Far

La filla li ha comanat un menú xinès: ens trobarem en haver dinat.

En Llorenç Torrens Far és un home major. Major del 1929, concretament. A casa hi té una taula rodona amb un braser a sota. Ha crescut a Binissalem i per trobar-lo cal demanar per Can Piti.

En Llorenç convida a que li tractin de tu; parla fluixet i en algun lloc dins seu guarda els records fins que va complir set anys: és perquè hi ha algú repetit; el padrí.

El padrí d’en Llorenç devia ser un bon home. Amagava el nét entre les cames quan el petit n’havia fet alguna i deia “acosta’t, Llorencet” quan dormien tots plegats.

Un grup d’homes el va escoltar sovint llegir el diari en veu alta. “La padrina; la meva germana i jo l’esperàvem a l’estació fins que sortís de treballar”.

“Acosta’t, Llorencet”, dins aquest llit amb el padrí i la padrina.

A en Llorenç li han demanat si el padrí tenia dents: pot servir per identificar-lo en la fossa.

“I ara com ho sé, jo? Menjàvem bacallà. Prenia un trosset de bacallà per a ell i un per a jo. Això deu voler dir que tenia dents? Com ho sé si mastegava o més bé rossegava...?”

En la casa hi ha un espai amb desenes de quadres perquè en Llorenç va començar a pintar en la jubilació. Li agraden els boleros però fa temps que no els escolta perquè va morir la dona.

Els dos estàvem una mica nerviosos al principi: “I per on vols que comenci, filla?”. Ara fa broma, i diu que li he pres el lloc de la butaca.

Abans d’acomiadar-nos mostra el recipient d’aquell menú xinès, intacte. “No he pogut”, diu. “En pensar en el padrí...”. Potser el pren per sopar.

En fi, en Llorenç Torrens Far ha pintat i ha ballat amb la dona; ha tengut fills i ha crescut pare. I també padrí. Diu que no ha plorat mai com aquell dia a Porreres. Té una escriptora preferida i un nét que el creu Van Gogh. També hi ha un retrat del padrí en aquella habitació. Un amic de la família en va veure el cos a Porreres abans que l’amaguessin...

En Llorenç ha pintat i ha ballat amb la dona. Pensant la fossa en aquest vespre torna a ser un nin que espera.


“Acosta’t, Llorencet”. 




En Llorenç Torrens Far i la família esperen trobar el padrí, Llorenç Torrens Bestard, en la fossa de Porreres. Torrens Bestard va ser tancat setze dies a la presó de Can Mir de Palma. Fou assassinat al cementiri de Porreres el març del 1937.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris