cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
17°

La nova era Trump, l'agenda política i les prioritats

El pessimisme de la raó em va fer encertar en el lamentable resultat de les eleccions nord-americanes. El triomf de l’histriònic, masclista i xenòfob magnat Donald Trump obeeix a tot un seguit  de factors, entre ells la substitució del debat polític per l’espectacle polític enllaunat i la mercadotècnia electoral, que han impedit predir-ne el resultat. Els tertulians diversos a mitjans de tot color ahir i avui anaven descol·locats.

En termes històrics, el nostre context es sembla i molt al dels anys 30 del segle passat. En aquells temps el feixisme europeu dels Hitler, Franco i Mussolini no va ser exportat als Estats Units perquè allà l’amenaça (per als poders fàctics) va ser neutralitzada amb un Franklin Delano Roosevelt que va desplegar un New Deal amb un fort programa de polítiques socials i inversió pública, fent possible una mena de «capitalisme de rostre amable» que competia en termes de pluralitat amb la jove revolució soviètica que altres països d’arreu del món volien imitar.

En aquesta ocasió, els oligarques globalitzats no han permès surar cap mena d’alternativa amb rostre humà, deixant clar un missatge: les regles del joc no es toquen. Els ho varen fer sebre als de Syriza, la gran esperança de les esquerres europees, i no els varen deixar ni tan sols negociar el deute públic d’una Grècia amb un poble ofegat per l’austericidi que ha passat de la indignació al desencant. A Rússia ha retornat Putin amb força, el Brexit que era impossible que passàs ha passat, i a França, per retardar l’arribada de l’hereva de Le Pen, un govern socialista aplica les mateixes polítiques que faria el Front Nacional... I a Espanya què voleu que vos digui: el nou govern Rajoy, el més ranci del règim del 78, ja ha anunciat la limitació de la llibertat d’expressió a les xarxes socials, i fa pocs dies detingueren la batlessa de Berga... Coses pròpies d’una democràcia amb tics dictatorials, deixem-ho així.

Per això, Hillary Clinton no sols no s’ha percebut per part de l’electorat nord-americà com una alternativa a Trump, sinó com l’alternança menys dolenta. Això ha desmobilitzat els sectors més progressistes i ha mobilitzat sectors tradicionalment abstencionistes, blancs i de classes populars, d’aquells que és més fàcil manipular donant la culpa de tots els seus mals a la immigració, Rússia o Veneçuela... Però fixau-vos: mai no s’assenyala en els discursos polítics d’uns i altres als lobbies econòmics ni a les elits dirigents que han empobrit i deshumanitzat ciutats senceres com Detroit, com ja feu la Thatcher al Regne Unit, que en altres temps eren un referent de prosperitat. La gent no vota les opcions menys dolentes: vota qui és capaç de donar esperança (el «yes we can» d’Obama) o qui defensa un projecte amb fermesa, encara que aquest es fonamenti en l’odi i la por, com és el cas de Trump. Molt lamentable, sí, però la gent no es mira els programes electorals, però sí veu la tele, i es contempla la política com un espectacle més, una mena de reality show que paradoxalment és allà on es decideixen les nostres vides.

El cicle ultra-neo-conservador que ens ha tocat viure no ens ha de fer tirar la tovallola, ni ha de fer que ens instal·lem en què no hi ha alternativa, perquè si ho feim hauran guanyat tots els Trumps d’aquest planeta nostre. El que hem de fer és pensar, i sobretot treballar per construir una alternativa amb cara i ulls, a nivell local i a nivell global. Lluitar per defensar els pocs espais que ens queden on sigui possible desplegar polítiques diferents, encara que no arribin a ser tan alternatives com ens agradaria perquè tanmateix les regles les posen uns altres. Donar exemple des d’aquests espais pel que fa a la construcció d’una democràcia de veritat, a teixir complicitats amb la gent i amb la societat civil, sembrar esperança des de les petites coses que milloren la vida de molta gent, o que resolen injustícies històriques com aquests dies hem celebrat amb emoció amb l’apertura de la fossa de Porreres.

Serà un procés llarg, i les esquerres haurem de fer un esforç renovat per treballar en la diversitat des d’allò que ens uneix, que davant el panorama que tenim de Putins, Lepens, Trumps i Rajoys hauria de ser molt més del que ens separa. Senzillament perquè si no ho feim, és impossible que la gent, ni avui ni el 2019 ni quan toqui votar, ens visualitzi en conjunt (perquè ningú per separat no farà ni pessigolles al PP ni al règim) com una alternativa.  I davant el dubte, hem pogut comprovar què i com es vota. Així que anem per feines: que Trump ens obri els ulls. Amb ell hauríem de veure que malgrat el renou d’aquests dies, els Acords pel Canvi avui tenen més valor que fa dos dies.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per xesc, fa mes de 3 anys

Alternatives?
Fa dos dies el PSOE es va devallar els pantalons per parar el cul a n'en Rajoy i fer-lo president,
De quines alternatives xerres Abril?

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris