cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
17°

Veritat, justícia i reparació: Porreres

Després de la mort de Franco es van realitzar de forma precària les primeres exhumacions del bàndol republicà, però el cop d'estat de 1981 les va aturar. El 1997 el govern espanyol va posar un pla prou ambiciós per exhumar les restes d'espanyols desapareguts... però no es tractava dels milers de republicans que es troben a fosses i cunetes sinó del projecte del Ministeri de Defensa per cercar els espanyols que havien mort a la División Azul al front soviètic. Es va tardar encara deu anys a fer una llei de la memòria històrica limitada i vergonyosa que afirma en el seu preàmbul; que la memòria de les víctimes del franquisme és personal i familiar; negant d'aquesta manera que els delictes del franquisme van ser comesos contra la humanitat i que és el deure d'un estat democràtic garantir a les víctimes el seu dret a la veritat, a la justícia i a la reparació. Aquesta és una de les moltes anomalies de la nostra denominada democràcia.

Ara més de quaranta anys després de la mort d'en Franco, a la fi s'està podent fer la primera exhumació de forma científica, gràcies principalment a la gran feina de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, i a la llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, que va aprovar el Parlament el passat mes de juny. A la fossa de Porreres, es calcula que hi ha 120 víctimes de 29 municipis de l'illa i durant les tasques inicials ja s'han desenterrat 15 cossos.
L'equip de la Societat d'Estudis Aranzadi, que dirigeix el metge forense Francisco Etxeberria, i els voluntaris estan fent una feina excepcional, no només científica d'exhumació sinó també didàctica de divulgació, i de formació d'arqueòlegs i antropòlegs que puguin després fer feina en fosses menys complexes i amb un nombre de víctimes inferiors.

Cal recordar que estam davant d'una de les més greus violacions que existeixen contra els Drets Humans; les desaparicions forçades i planificades per les institucions feixistes. Els assassinats a Porreres van ser trets de les presons dient-les que sortien en llibertat, per això al costat dels cossos s'han trobat objectes personals. Les seves desaparicions foren negades per les autoritats feixistes i les seves famílies no pogueren mai certificar la seva mort.

Només cal esperar que a més d'aquesta exhumació, se'n segueixin moltes més i que tinguin el suport institucional necessari, el social és clar que ja ho tenen. L'Ajuntament de Calvià té previst exhumar el 2017 i el 2018 la fossa comuna del cementiri de la localitat. Aquestes exhumacions són imprescindibles si volem tancar ferides i reparar les víctimes, encara que sabem que mai podrem retornar als familiars tot el que van patir.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris