cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
18°

Tenim dreta conservadora per estona...

Començam el mes de novembre amb President de govern espanyol nomenat, pendent del nou govern, dijous 3, el donarà a conèixer. Tenim dreta conservadora altra vegada governant, no cal reiterar allò que hem viscut amb les sessions del Congrés de la setmana passada.

Tenim dreta conservadora per estona, és cert. Un partit que fins ara exercia l’alternança ha quedat tocat, molt tocat amb una divisió interna com mai havia viscut des de la Transició. Un germà gran de les esquerres plurals que ara ja ha perdut el lideratge. A Catalunya, el País Basc i Galícia ja és petit en representació. A Andalusia ha pactat amb la dreta de Ciudadanos, ... es manté a Aragó, al País Valencià i a les nostres Illes amb pactes amb forces d’esquerres. I per acabar d’adobar-ho l’abstenció que permet el govern del Sr.Rajoy!

El primer que se’ns ocorre és caure en el pessimisme. Ens torbarem anys a veure un govern d’esquerres a l’Estat espanyol. Fa uns dies un comentarista a un diari local recordava que des de fa mesos es deia que en Rajoy estava acabat, mentre que ell el veia ben pletòric, amb una nova legislatura per endavant. Satisfet i content ho comentava.

Per part meva li reconec que s’errava qui pensava que en Rajoy acabaria a l’oposició gràcies als pactes de les forces d’esquerres. Quan el candidat Pedro Sánchez va veure la possibilitat de diàleg amb forces sobiranistes i Podemos, la reacció va ser fulminant. Les baronies del seu propi partit, acompanyats dels mitjans de comunicació provocaren la seva destitució i fins i tot l’abandó de l’escó parlamentari.

És cert, la tristor i el pessimisme omplen els cors de moltes persones que confiaven en un govern que representés la pluralitat del Parlament espanyol. No ha estat possible, per damunt de les propostes polítiques per governar d’una altra manera ha pesat la por, la seguretat de l’immobilisme davant la possible solució diferent, als grans temes de l’Estat.

I a pesar de tot, mantinguem un cert optimisme de la voluntat. No per tossuderia, no per inconsciència, no per ingenuïtat... Mantinguem un cert optimisme perquè per molt que vulguin aturar els processos aquests no s’aturen, la realitat del procés que viu Catalunya es manté, continua fent camí. I qualque cosa hauran de fer. La seva actitud contrària a qualsevol gest o passa cap al diàleg provoca més partidaris de la independència. Més gent s’allunya de l’España que ells defensen.

Per molt que vulguin aparèixer com a guanyadors, els senyors i les senyores del PP, no ho són. La corrupció hi és, l’estan jutjant i encara en queden més per passar pels tribunals. Malgrat vulguin mirar cap a una altra banda, no han tingut el suport de molts espanyols que abans els havien donat la majoria absoluta. On han perdut el poder estan immersos en lluites internes que els fan perdre credibilitat. Diuen que els vots que han rebut signifiquen que la gent els perdona els robatoris, els furts dels doblers públics... però no és cert, la gent, la bona gent està indignada en veure’ls entrar als  judicis i esperen sentències exemplars. Sobretot, esperen veure-los empresonats.

Tenim dreta conservadora al govern de Madrid, amb un Congrés amb majoria d’esquerres i contraris al PP. Els partits nacionalistes de dretes tampoc els donen suport, amb l’honrosa excepció de Coalició Canària.  Tenim dreta conservadora per estona? La situació política és prou dialèctica, malgrat allò que diuen, no podran governar com si res hagués passat.

Amb el pessimisme de la intel·ligència diríem que tenim dreta conservadora per estona, és cert. Amb l’optimisme de la voluntat direm que no ho tenen fàcil, que la gent està farta de retallades, que  el procés català continua...i no en saben prou per superar tants problemes.

Me direu que tenen els mitjans de comunicació, és ben cert, s’han mostrat ben cruament en la crisi del PSOE, serveixen als  seus propietaris no a la ciutadania. Així i tot confiem en la capacitat de resposta de la gent, de la bona gent.

No oblidem que allò que volen per damunt de tot és que la gent calli i atorgui. Volen ciutadans submisos. No podem caure en el pessimisme sobretot perquè és allò que ells volen, pessimistes que des del sofà es llepin les ferides.

Una vegada més l’optimisme de la voluntat ens ha de donar la força per continuar, per ser presents. Per donar suport als governs de canvi, que ara ho tindran més cru, més malament. L’optimisme ens dóna la força i el convenciment de mantenir-nos en el compromís per transformar aquesta societat.

Han guanyat una investidura, però no convenceran!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris