nubes dispersas
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Sobre el cost satèl·lit del turisme

Vivim una temporada turística extraordinària, per a les coses bones i per a les dolentes. Malauradament, som en una part del món, la Mediterrània, on s’ha produït una eclosió d’inestabilitat i de conflictes al nostre voltant. Trob d’un cinisme inacceptable que hi hagi gent que se n’alegri, tot i que no alegrar-se’n pot ser interpretat (de vegades ben justament) com a hipòcrita. La Mediterrània es troba immersa en conflictes de grans dimensions. Tenim una riba sud sacsejada pel fonamentalisme islàmic i per la inestabilitat política. Líbia està partida en dos, però cadascuna d’aquestes dues parts es troba entrellaçada per faccions diverses, que combaten violentament entre elles. Líbia té una extensíssima costa, inexplotada, prou semblant a la de les nostres illes. No competeix amb nosaltres.

Egipte ha estat una gran destinació turística, però la «primavera àrab» la va desbaratar una mica. Es va passar de Mubàrak als Germans Musulmans, i dels islàmics a Al-Sissi, que, com a mínim, ha servit per tranquil·litzar els occidentals (i, per què no dir-ho, també bona part dels egipcis). Però el sector turístic ha quedat tocat. L’amenaça d’aquells que explícitament diuen que van contra el turisme, contra els turistes, no convida precisament a perdre-s’hi amb facilitat, per molt atractiu que pugui ser el país. I no hi ha cap dubte que Egipte és un dels països més atractius del món per anar-hi a viatjar.

Tunísia constitueix una destinació turística habitual del nord d’Àfrica, però ara també costa més fer-hi cap. Tampoc no hi ha una gran tirada cap a Algèria, i pràcticament només queda el Marroc. La recentment segura Turquia ara torna a ser sacsejada pels atemptats terroristes. En definitiva, els principals competidors de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears estan en situacions molt delicades. I això permet que hi hagi una pressió turística extraordinària sobre nosaltres.

Eivissa, a banda d’això, constitueix una marca global. Cada any vénen a Eivissa turistes que probablement no saben ni a quin continent es troba, i que no identifiquen l’illa amb res que no siga l’illa mateixa. Eivissa és, per a la percepció turística, una república independent, la república independent de les discoteques, la platja i la festa, la del clúster musical més destacat del planeta, i moltes altres coses que no cal que em dediqui a detallar, perquè són prou conegudes.

Vull dir amb això que no tenc cap intenció de destacar aspectes negatius del turisme. Ben al contrari: constitueix la principal activitat econòmica de les nostres illes i hem de tenir cura que el sector funcioni bé i ofereixi uns serveis adequats. Això no implica, naturalment, que no n’hàgim d’analitzar les diferents cares. Perquè el turisme té un impacte, de molts tipus, sobre la nostra societat. Entre nosaltres s’ha destacat a bastament l’impacte sobre el territori. Però, des del meu punt de vista, per molt important que sigui, no és l’únic. Tenim també l’impacte del turisme sobre els principals serveis, per exemple sobre la sanitat. El col·lapse de Can Misses, per parlar només d’un dels elements que ha estat notícia durant les últimes setmanes, té molt a veure amb la pressió turística. Si no hi hagués hagut l’augment de turistes que s’ha produït, l’impacte sobre, especialment, el servei d’urgències hauria estat molt menor.

Hi ha un impacte absolutament constatable sobre la xarxa viària de les nostres illes. Durant un parell de mesos circular amb una mica de normalitat constitueix pràcticament una utopia. I un impacte sobre el conjunt dels serveis (moltes vegades pensats per a cent-cinquanta mil habitants i no per a tres-cents cinquanta mil).

Voldria esmentar, encara, un altre element que es té poc en compte: quin impacte té sobre la nostra població l’estil de vida que portam? Quin impacte té, per exemple, sobre les addiccions, especialment entre la població més jove? Quin impacte té sobre les expectatives de formació acadèmica dels nostres joves i adolescents? Quin impacte té sobre el futur professional de tots ells?

El conjunt de tots aquests elements constitueix el que s’anomena cost satèl·lit del turisme. L’hauríem de poder avaluar, si cal amb el suport institucional, de la manera més afinada possible, a fi i efecte de fer que aquells que treuen més beneficis del turisme també contribueixin a pal·liar l’impacte que el turisme té en el conjunt de la nostra societat. Llavors començaríem a equilibrar una mica la balança i contribuiríem a fer la nostra societat una mica més sostenible. O, almanco, si no ho aconseguíem, faríem alguna cosa per focalitzar els nostres principals problemes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris