cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

Retorn a la vida quotidiana...

16860

Ja torna el mes de setembre, dijous, i tornam a la vida quotidiana. S’han acabat les vacances. Tornem-hi amb ganes, no amb síndrome post-vacacional!

Hem gaudit de vacances familiars, a casa o a fora, també hi ha hagut viatges,trobades amb amistats que feia temps no coincidíem. Dinars, sopars, la mar, la muntanya... bé ja ho sabeu cada un de vosaltres.

Ara amb el retorn, carregades les piles, hem d’enfrontar una tardor i un hivern ple d’esdeveniments que no calculàvem. Pensàvem que encara no hi hauria nou govern, el mes de setembre? Crèieu  que hi hauria una nova sessió d’investidura? Que el Sr. Rajoy continuaria «en funcions»?

Idò sí. Acord d’investidura o de govern? Ciudadanos ara amb el PP, abans amb el PSOE...però els números no quadren. I mentre, les esquerres sense donar passes endavant, mostrant voluntat de pactes tripartits, quadripartit, dels prefixos que vulgueu...

PSOE, Podemos, els grans, no han parlat ni han dit públicament què pensen fer. No hauríem de demanar-los que s’asseguin i posin damunt la taula com sortir-ne, d’aquesta situació ?

Heu llegit, o vist, o escoltat, a les xarxes, als mitjans de comunicació diversos que alguns d’aquests partits, el bloc de dretes o el d’esquerres, hagin enfocat com parlar amb els representants institucionals  de Catalunya? Crec que ha estat altra vegada l’absència més clamorosa.

Recursos al Tribunal Constitucional sí, de lleis catalanes, de decisions parlamentàries... però com envestir el diàleg, d’això res de res. Declaracions contra el full de ruta marcat pel govern de la Generalitat, sí. Però què fem després?

La diada de l’11 s’acosta, des del 2010 surten al carrer centenars de milers, per no dir milió, de persones reivindicant, clamant, afirmant, que volen una via clara cap a un Estat propi. I no passa res a les institucions espanyoles,  és inconcebible per a la resta del món.

Escòcia, d’aquí de la UE, visqué un referèndum, el perderen els defensors de la independència sense una prèvia mobilització social al carrer, com la que hem viscut a Catalunya. Ara que la Gran Bretanya ha aprovat el brexit, Escòcia té veu pròpia i planteja diàleg amb la Unió Europea.

Altres exemples n’està farcida la història dels moviments independentistes a Europa, i altres llocs del món. Però això d’aquí, de l’Estat espanyol, no és massa freqüent. Des de fa un any estam immersos en una crisi política que no s’aborda amb profunditat. Que no hi hagi govern nou, després de dues cites a les urnes, és responsabilitat de les persones protagonistes? Els diputats i diputades són curts de gambals? No ho cregueu.

O hi ha una crisi d’Estat que no es vol abordar, que no es reconeix i per tant no es cerquen possibles sortides? La pregunta,  com abordam el tema de Catalunya? No hauria de ser motiu de debats, propostes, converses? No hauríem de saber quines possibles sortides proposen les forces polítiques estatals? Només sabem que Podemos parla del referèndum.

El PP, Ciudadanos, neguen la realitat, no hi ha sortida, Espanya antes roja que rota... I el PSOE, en debat entre propostes federals caduques a unitat per damunt de tot dels barons...

Eleccions el 25 de setembre a Euskadi i Galizia. Els bascos votaran majoritàriament forces estatalistes o es conformarà una majoria pel dret a decidir? Els gallecs aconseguiran sumar forces contra el PP?

Retorn a la vida quotidiana, amb la corrupció que no ens deixa, malgrat Ciudadanos mostri el llautó amb les seves rebaixes. De nou, enhorabona a la bona feina de la Fiscalia i els Jutges anti-corrupció.

Retornam i continuam amb la nostra realitat, pendents de la situació política que vulguem o no ens afecta com a ciutadania. Confiem, encara, amb el seny de les forces d’esquerres  que tinguin el coratge per sumar i envestir amb valentia la crisi d’Estat, amb la solució més democràtica possible.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris