cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 20°
23°

El Jorn dels Miserables a la presó de Maó

Si estigués interna a la presó i em morís a dins, estic segura que algunes forces polítiques, representants institucionals i d'altres, en primer lloc donarien el condol al meu fill i pares. Crec que morir dins la presó és de les pitjors coses que poden passar-te tant a tu com a la família. El segon que crec que farien seria demanar QUÈ HA PASSAT? La premsa també diria alguna cosa més i fins i tot procuraria entrevistar-se amb la direcció del centre penitenciari i crec que també amb algú dels meus. Segurament, algú escriuria alguna carta al diari o a les xarxes socials, dient que és una llàstima que encara que estigués complint condemna m'hagués mort dins una cel·la tancada fins hores més tard del meu decés. Altres proposarien una investigació a fons tenint present l'historial del centre en què suposadament s'han suïcidat dues persones. També, és clar, sempre hi hauria qui pensés que si es mor així, és perquè t'ho has cercat. Sé que si em morís a la presó amb 41 anys, tres dies després d'haver estat donada d'alta d'un ingrés hospitalari, arribarien mostres de solidaritat tant en privat com públiques.

Una dona de 41 anys va morir diumenge dia 13 a la presó de Maó. Segur que no era una santa, com tampoc ho som jo ni cap d'aquelles persones que ens governen. Estaria bé rompre amb els estereotips institucionals que marginen encara més a qui no respon al perfil social esperat.

I com diu Lluís Llach:

EL JORN DELS MISERABLES

Que poques paraules tinc,

i les que us dic són tan gastades...

Caldrà buscar nous camins

on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;

tants de cops l'he malmenada...

La vull tota per demà,

quan la gesta portí l'alba.

Quanta ràbia que tinc,

potser cal ser gos des d'ara;

quanta ràbia que tinc

i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,

i potser caldrà deixar-la,

que no sigui que esperar

ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc

sota els peus damunt l'espatlla,

i la vull guardar amb mi

fins al jorn dels miserables.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Enhorabona, fa mes de 2 anys

Enhorabona per aquesta carta tan magnífica. Efectivament, és una vergonya la situació dels presos, governi qui governi. De rehabilitació res de res, càstig i res pus, però com que els presos no voten...

Valoración:10menosmas
Per Colobra, fa mes de 2 anys

Si jo estigués a la preso, el primer que em plantejaria es el perquè hi estic.

Valoración:-16menosmas
Per Ulises, fa mes de 2 anys

Si estigues a la preso a lo mitjor res de aixo de lo que m'agradaria pasaría... pero tindria la confiança de que la meva familia tant tristos pero la meva mort tant injusta serian la meva veu...y posarien als responsables al lloc on toca y aixi la meva ánima descansaria en pau

Valoración:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris