lluvia ligera
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Pa per avui, gana per demà

Me direu pesat, tantes setmanes parlant de la massificació turística. Tanmateix, cada dia llegim tres i quatre articles sobre aquesta qüestió i gairebé tots els analistes coincideixen que cal agafar el bou per les banyes, però veurem a partir d’octubre si haurà servit per res o no.

I ben mirat, podria ser que el vertader problema siguem els mateixos indígenes d’aquesta colònia nostra: Aquesta darrera setmana he vist, publicats a les xarxes, comentaris com els que transcric a continuació:

Jordi: “Avui dissabte, el forn de plaça de Sineu és ple de gent; la madona ben contenta: he hagut llogar una dependenta. Les petites botigues de poble, fins fa 2 anys, es menjaven les ungles (Mercadonas, Alcampos....). Ara, cada dia ho acaben tot.”

Miquel: “A sa cooperativa hem creat 7 llocs de feina nous i a sa fàbrica 10 més.”

Toni: “150.000 persones fent feina als hotels.”

Mateu: “S'ha d'anar molt alerta en l'anàlisi i fer propostes ben lligades, si no volem que el PP guanyi per majoria absoluta. Parlar de decreixement en un context de crisi, o postcrisi, és complicat, sobretot si no s'explica com assolir-lo.”

No es pot negar que el cling-cling dels dinerets dins la caixa té un atractiu poderós a les nostres ments. Amb l’allau de gent, els hotelers hi guanyen, els botiguers hi guanyen, els bars i restaurants hi guanyen, fins i tot els qui lloguen ca seva també hi guanyen. I tot plegat, després de tants d’anys de crisi i patiment econòmic, pesa molt més que altres consideracions: “Respectar la posidònia? I ara!”

Aquí és on entra la capacitat del bon polític de saber fer la pedagogia necessària sobre què és aquest bé comú que està per damunt dels béns individuals. Però el pitjor drama d’un polític és no saber què és el bé comú i, el segon pitjor drama, sabent-ho, no saber-ho explicar als seus conciutadans.

Record un debat a Pimeco, deu fer uns 15 anys. A una pregunta sobre les grans superfícies comercials, els representants d’UM contestaren amb tota tranquil·litat que ells estaven igualment a favor de les grans superfícies i també del petit comerç i que, si els consumidors demanaven grans hipermercats, els polítics no podien negar allò que la gent demana.

Aquest argument és molt perillós: Per la mateixa raó, el govern de Tailàndia hauria de promocionar el turisme sexual infantil i nosaltres el turisme d’alcohol a Magaluf o s’Arenal. I no ho feim, veritat? Evidentment, perquè, en el fons, tots sabem que la tasca dels polítics no pot consistir simplement a donar al poble allò que vol sinó treballar, per complicat que sigui, per educar la societat en aquells valors que creiem que són dignes de ser defensats.

És cert que això suposa tenir i defensar una determinada idea del be clara i diferent, i això,  avui, sembla passat de moda: el relativisme fa dècades que intenta ensenyar-nos que no existeix cap idea moral que pugui ser considerada com a superior a una altra. Davant això, el paradigma aristotèlic de la política sembla tenir poc recorregut en els nostres dies.

Els estoics deien: “Vés alerta amb allò que desitges, que potser ho aconsegueixes”. Sempre he tengut molt present aquesta màxima. Entenc perfectament que la butxaca és la butxaca i que, com diu un bon amic, “amb les coses de menjar no s’hi juga”. Tot i això, crec que la nostra obligació és explicar de manera incansable que el model econòmic que tenim a aquest país nostre és insostenible i ens duu cap a la destrucció, com a territori, com a país i com a societat.

Que les botigues i els hotels hagin d’ampliar plantilla sembla, d’entrada, una bona notícia. Igual de bona que poder anar a comprar la llet en diumenge; igual de bona que gaudir de dos, tres i quatre vehicles per cada unitat familiar; igual de bona que tenir una piscina al corral de ca nostra. Però pensem per un moment què passa quan, a cada casa, hi ha quatre vehicles, si a tots i cada domicili hi ha una piscina, si tots els comerços es veuen obligats a obrir els diumenges. De veritat és això el que volem?

L’antropòleg S. J. Gould va escriure un text clàssic, El pulgar del panda, per explicar que allò que avui sembla una millora pot acabar sent una debilitat a llarg termini. A algú li pot semblar que és una irresponsabilitat reclamar decreixement quan tantes persones milloren les seves rendes personals. No ho és quan ens aturam a analitzar les condicions d’explotació que pateixen els treballadors als hotels o als creuers, el consum de territori, aigua i energia que hem de suportar, la contaminació que generam o la pèrdua de la qualitat de vida que hem de patir, tot plegat perquè sigui l’Administració Central qui es menja la part més gran del pastís – via AENA, Autoridad Portuaria, imposts sobre els carburants, etc. - i als illencs ens deixen les miques. Davant això, tenim una obligació, i no és altra que saber veure més enllà del nas i trobar la manera d’explicar als nostres conciutadans què ens pot passar si no hi sabem posar remei.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Idò sí, fa mes de 4 anys

Això que s'ha de menester més gent per a atendre els turistes no vol dir que hi haurà menys aturats. Com que la notícia es divulga pertot arreu, això fa que venguin més immigrants a cercar feina, i quan a'acaba l'estiu hi ha més aturats que mai, la majoria sens dret a l'assegurança d'atur, i amb unes perspectiv es d'una nova baixada de sous o augment de les hores de feina pel mateix sou, de cara a l'any que ve. En general, els empressaris volen treure ganàncies no tan sols sobre els diners dels turistes, sinó sobre els abusos als treballadors. Les perspectives de millora per als treballadors i pels jubilats són nul.les. Anys enrera era impensable que la situació d'aquests anàs empitjorant, però les circumstàncies actuals ens fan veure que anàvem ben equivocats, i que no hem tocat fons.

Valoració:6menosmas
Per Pep, fa mes de 4 anys

I mentre, el centre de Palma fa oi: tovalloles multicolors penjades de balcons a Sant Miquel o la plaça major. On dimonis són els inspectors de'n Biel Barceló? A les properes eleccions a Més per Mallorca els votaran els propietaris dels pisos il.legals, defraudadors de la hisenda pública. Que no esperin el vot dels seus votants tradicionals.

Que siga la fiesta o, en bon mallorquí: amb aquest so l'enterram.

Valoració:5menosmas
Per Pep, fa mes de 4 anys

Si en lloc de cent cases de lloguer a Sineu, n'hi hagués tres-centes la madona del forn podria emplear dues dependentes més, i si n'hi hagués cinc-centes quatre més, dues d'elles sudamericanes sense contracte. Això sí, totes les cases de lloguer il.legals, ningú paga impostos, tot molt progressista.
I en lloc de vuitanta cotxes de lloguer que estiben la plaça del fossar i aparquen davant de la meva portassa, n'hi hauria dos-cents de cotxes de lloguer. Però l'ajuntament podria llogar una tanca a les foranes del poble i obrir-hi un gran aparcament ...

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris