nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
24°

La Il·lusió dels cosmopolites

Això que amb tanta vocació denominen cosmopolitisme no s’acaba de concretar mai. Ideal que convé propagar d’una manera intermitent –sovint cada vegada que repunta una o altra reivindicació del sobiranisme en situació precària-, el cosmopolitisme no aferra mai, com si només hagués de ser una aplicació de reserva en cas d’urgència; un auxili extra. Tant és així que fa la impressió que cosmopolites només ho són una grapada de representants de casa bona, predisposats a viatjar a països remots, amb la cartera plena i amb passatge de tornada obert, per si els indígenes locals els sotmeten a integració o en cas de desestabilització tumultuosa.  

El cosmopolitisme és una teoria moral d’ús freqüent entre els intel·lectuals espanyolistes que no saben català i tot just, alguns d’ells, una mica d’anglès. També és una mística: la dels hippies monolingües instal·lats a Eivissa. Tal volta el cosmopolitisme podria ser una altra cosa, un acord de confiança mútua entre pobles i cultures d’arreu d’Europa i més enllà, si cal, dins un marc legal amb garanties, subjectades a polítiques institucionals ambicioses. Fent un poc de resum: que motivats per un impuls institucional i altruista a favor de la interculturalitat, els madrilenys volguessin aprendre català i que els anglesos i els alemanys, residents a les illes, volguessin aprendre català amb l’ambició de fer-ne ús amb fluïdesa i alegria. Doncs no sembla que els tirs vagin en aquesta direcció. Segons dicten les polítiques i les declaracions d’intencions de les autoritats és ben segur que aquest afer ha agafat la direcció neoliberal: campi qui pugui.

Cada vegada que les autoritats ens adoctrinen amb la conveniència d’elaborar un pacte de confiança, entre els pobles i les cultures d’Espanya, ens hauríem de demanar si aquest desig tan gran que tenen és possible amb les estructures actuals. Com ho hem de fer, si resulta que el català de Mallorca està supeditat per llei a la llengua castellana? És possible en aquestes condicions intercanviar llengua i cultura entre la majoria dels residents illencs? O és un afer que només està a l’abast de les elits?  

Crec que som en una fase prèvia, a la del cosmopolitisme, i que molta hipocresia envolta les seves suposades excel·lències. Diversitat cultural i integració? Cap problema, però primer les autoritats espanyoles i europees ens han de garantir que ningú no ens ha de pegar ni ens ha d’insultar, si tenim la pretensió de parlar el català de Mallorca sempre que vulguem. Pluralitat cultural? Convergència? D’acord, posau a la televisió i als cinemes pel·lícules en versió original i en català subtitulades i comprovarem el carisma que tenen els cosmopolites, per exemple.  

Tot això del cosmopolitisme és cosa d’elits. Viatgen, parlen tot just un poc d’anglès i compren quatre recordatoris a preu de saldo –ara mateix hi ha algun polític mallorquí, precisament d’un partit que és entusiasta del cosmopolitisme, de vacances a Istambul, just ara on allí s’hi tortura de franc. De la classe mitjana cap avall ningú no practica el cosmopolitisme. El poble s’ha de guanyar les sopes. Per exemple: Eivissa, segons el programa oficial, és zona cosmopolita per excel·lència. Ja ho val, justament on l’assimilació cultural va a cobro de la llengua catalana. I tant que els convé aquest model, als imperialistes. Un altre exemple: sempre que he participat en reunions cosmopolites hi he trobat incomprensions i malentesos, com qui ha de retenir per norma i moral paraules en català. És normal, és la llengua en situació de desavantatge legal. Qui tengui la pretensió d’encabir-s’hi, en el cosmopolitisme, ja pot comptar que per aquí haurà de deixar de banda el català que parlam a les Illes.  

Proposarem al PP i al PSOE, i a Podemos, que provin d’institucionalitzar el  diàleg interreligiós a les escoles; d’una manera efectiva, ja s’entén. Encara més bo de fer, que les criatures de Madrid puguin aprendre la llengua catalana durant tot el cicle formatiu. Segur que les autoritats del Congreso de diputados en seran receptives. No existeix el cosmopolitisme, existeix la propaganda dels drets a la multiculturalitat, segregada per barris. Existeixen les cultures, independents de la propaganda institucional, amb voluntat i possibilitat de domini. La situació de subordinació legal del català de Mallorca i l’ambició que tenen els polítics de Madrid de controlar arreu els plans d’estudis, demostra que el cosmopolitisme es un bluf. Un pretext, embullar fil per distreure l’atenció d’altres reivindicacions exigents i desateses institucionalment.

Calvià és un altre laboratori de tot això que deim. Anglesos i alemanys hi viuen sense necessitat de parlar més que la seva llengua. Com més alt és el poder adquisitiu més evident és la feta. Terra on els teòrics ens havien fet creure que era la ideal, per al progrés del cosmopolitisme. I un be negre¡ Multiculturalitat i res pus. Festes per a castellans i festes per a alemanys. Partys per als anglesos i ocasionalment ball de bot per a tothom, més que res per enllustrar un poc tota aqueta fantasia. Per sant Jaume, ara encara fa poques setmanes, hi va haver glosadors de Mallorca a la plaça de la vila. Doncs bé, l’any que ve hi convidarem els partidaris del cosmopolitisme perquè hi venguin a fer inventari, a veure si surten els números, tan favorables sempre a les seves il·lusions.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Idò sí, fa mes de 4 anys

Jo puc fer-me entendre en cinc llengües, però no em sent cosmopolita. És normal?

Valoració:0menosmas
Per Margalida, fa mes de 4 anys

I els etíops, quan seran cosmopolites?

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris