algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Espanyol per a italians

La diversitat lingüística de les illes Pitiüses és extraodinària. I ho és, no fa falta dir-ho, especialment, a l’estiu. Quin és, ara mateix, el nostre mapa lingüístic (al marge de la doble oficialitat de català i castellà)? Quantes llengües comptam, avui, amb més de, posem per cas, deu mil parlants, a les nostres illes?

Eivissa i Formentera constituïm, i ja ho he manifestat d’altres vegades, un microcosmos molt interessant a l’hora d’analitzar qüestions tan fonamentals com el paper de la diversitat en la construcció europea. Som una Europa en petit, amb una diversitat social i cultural semblant a la que podem trobar al conjunt del continent (o del projecte que, malgrat el Brexit, una part important dels europeus hem decidit d’anar construint).

L’Estatut d’Autonomia estableix clarament que la llengua pròpia d’Eivissa i de Formentera (i de la resta de les Balears i del conjunt dels Països Catalans) és el català. Vol dir que és la llengua amb un assentament històric més llarg sobre els nostres territoris. I que aquests territoris constitueixen l’hàbitat del planeta Terra on el català existeix des de fa segles. També hi és oficial el castellà (conegut com a espanyol arreu del món), en tant que llengua oficial de l’Estat. Des del meu punt de vista, seria més raó per a l’oficialitat que hi hagi un percentatge elevat de la població que té l’espanyol com a primera llengua (però aquest fet no es té en compte a l’Estatut). Té una lògica que s’hi remarqui el pes de la Història, especialment si tenim en compte que la desigualtat lingüística i la forta presència del català són fruit, precisament, de fets històrics que han colpit les nostres illes. Amb la mateixa immigració castellanoparlant, sense els Decrets de Nova Planta i tot el que va venir després, avui el castellà tendria una presència mínima entre nosaltres.

La tercera llengua amb més parlants nadius que resideixen habitualment a Eivissa és també romànica, però de l’altra punta de la Romània: és el romanès. Atenent únicament als nombres, sobta bastant la poca gent de les nostres illes que té unes nocions, ni que sigui mínimes, de romanès, essent com és la tercera llengua amb més parlants nadius entre nosaltres. I, frec a frec amb el romanès, hi tenim l’àrab (tot i que una bona part dels parlants que s’autocomptabilitzarien com a parlants d’àrab en realitat ho són d’amazic).

La llengua més general d’intercomunicació no és cap de les cinc que hem esmentat fins ara: és, de moltíssim, l’anglès. Malgrat que hi ha més parlants nadius de català, espanyol, romanès, àrab i amazic dalt el nostre territori insular, ara mateix pens que la majoria de les converses es produeixen en anglès (o, com a mínim, la minoria majoritària). La presència de l’anglès és infinitament superior a la presència de parlants nadius d’aquesta llengua, perquè s’ha convertit en la llengua d’interrelació a nivell global.

Formentera constitueix una mica un cas a banda, perquè probablement la llengua amb més presència social, durant el mes d’agost, és l’italià. Formentera fa anys que està especialment de moda entre els italians, ara també molt més presents a Eivissa que no fa una temporada. Per això la llengua italiana hi té una presència que, des de la meua estricta percepció personal, pot arribar a constituir la minoria majoritària a la Pitiüsa del sud, durant uns dies cada any. Per això no em sorprendria que algun partit polític de Formentera, especialment si es troba a l’oposició, reclamàs que l’italià tengués algun tipus de presència pública en les comunicacions del govern local. Però ens trobam que el PP reclama que una determinada campanya promoguda pel Consell de Formentera no es faci només en la llengua pròpia de l’illa, la històrica, la catalana, sinó que es faci també en espanyol, perquè ho puguin entendre els turistes “de la resta d’Espanya” (no sé si es deu referir als valencians, als barcelonins, als posthippis del barri de Gràcia o exactament a qui) i “els italians”. A veure… per als italians les campanyes s’han de fer en castellà? M’he perdut.

Deu ser que el sol, la calor, la xafogor estiuenca i l’excés de cotxes que hi ha dalt les nostres carreteres ens emboiren l’enteniment i no ho acabam de veure tot gaire clar. Porca misèria, que dirien ells.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Enric, fa mes de 4 anys

A l'Institut de Formentera els alumnes hi haurien de poder cursar l'italià i a l'EOI d'Eivissa s'hi hauria d'oferir romanès. Tant el romanès com el portuguès, amb molt menys sentit, són llengües romàniques que no s'ensenyen a cap EOI de les Illes.

Valoració:2menosmas
Per Mallorquina, fa mes de 4 anys

Visca Eivissa lliure fe feixisme espanyolista

Valoració:24menosmas
Per Mallorquina, fa mes de 4 anys

Visca Eivissa lliure fe feixisme espanyolista

Valoració:24menosmas
Per Mallorquí, fa mes de 4 anys

Visca Eivissa lliure de feixisme pancatalanista

Valoració:-24menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris