algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

De descentralitzacions...

Durant anys uns determinats sectors de l'opinió pública, del periodisme, dels terturlians i de partits polítics d'àmbit espanyol s'han dedicat a atacar l'estat autonòmic com un dels grans culpables de la crisi, del descontrol de les finances públiques, de l'incompliment del dèficit... A molts d'aquests sectors no els hi agrada recordar qui va ser l'únic partit (AP) que no va votar a favor del titol vuitè de la Constitució dedicat a les comunitats autònomes a la ponència constitucional, és a dir, encara que amb discursos diferents tampoc és massa nou el rebuig a un model d'estat una mica compost... El problema és que aquesta concepció ha impregnat òrgans com el Tribunal Constitucional i cada pic la visió recentralitzadora s'ha fet més potent. Tot utilitzant arguments tan falsos com aquell que diu que Espanya és l'estat més descentralitzat del món. L'exemple que a continuació exposaré és prou clar d'aquesta falsetat.

Ara resulta que des de fa mesos a l'estat hi ha un govern en funcions. I ara resulta que arriba el moment en que les diferents institucions, especialment, govern estatal i autonomies, han d'elaborar els seus pressuposts. Idò bé, resulta que per confeccionar aquests pressuposts fa falta tenir un sostre de despesa que és un càlcul que fa el govern central... Ens hem de fixar com és de gran aquesta descentralització i a quin grau de perversió hem arribat que els governs de les anomenades nacionalitats i regions no poden ni tan sols elaborar lliurament els seus pressuposts... i depenen que l'estat els aprovi un sostre que a més el Ministre d'Hisenda es permet la irresponsabilitat de dir que no pot fixar perquè el govern està en funcions... Tot plegat hauria de ser un escàndol impressionant...

I no hauria de ser un escàndol perquè els partits espanyols fossin incapaços d'arribar a una entesa. Hauria de ser un escàndol haver manipulat de tal manera el sistema autonòmic i el seu finançament que s'hagi arribat a una situació tan esperpèntica, i greu econòmicament, com és que les comunitats no puguin elaborar amb garanties els seus pressuposts. La pregunta clau és si ha estat un escàndol? I la resposta és evident: no ho ha estat.

Imaginam que haguessin dit tots aquests sectors recentralitzadors si les autonomies per raons imputables a les mateixes no aprovassin uns pressuposts amb garanties? El més suau hagués estat que s'estava posant en perill la recuperació econòmica, que s'estava posant en risc el compliment de l'estabilitat marcada per Brussel·les, i que això podia dur a una recaiguda en la crisi...

Probablement el tema se resoldrà i no anirà a més, vull confiar que el sentit comú s'imposarà. Ara bé, el cas ens serveix per exemplificar una doble realitat que massa sovint se'ns vol negar o desdibuixar. Primera realitat, i més important, el repartiment territorial del poder a Espanya no té la solidesa política i econòmica que hauria de tenir, autonomia vol dir un elevat grau de llibertat per fixar les teves pròpies polítiques si no pots ni tan aprovar els teus pressuposts difícilment es compleix la funció i el que dona sentit l'existència de l'instrument polític "comunitat autònoma"... Segona realitat, els mateixos que es dediquen a criminalitzar les autonomies són els campions de la irresponsabilitat, de l'injust repartiment del dèficit, de la frivolitat fiscal comesa per encarar les darreres eleccions... i com dirien ells "para muestra un botón".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Enhorabona, Pep!, fa mes de 4 anys

Enhorabona, Pep, per posar el dit a la nafra tan pedagògicament!

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris