cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
17°

Incoherència de la CUP

En política ningú s’equivoca perquè sempre hi ha una explicació o una excusa a punt per poder justificar qualsevol actuació. Però encara hi ha una cosa més greu, i és que hi hagi polítics que amb tota naturalitat diuen una cosa i la contrària i queden tan amples, sense tenir la mínima dignitat de dimitir o almanco  demanar disculpes. Tothom es pot equivocar i de savis és canviar d’opinió, no es tracta d’això. De fet tots hauríem de canviar d’opinió al llarg de la nostra vida perquè nosaltres i la realitat canviam, mantenir-se en el mateix lloc com sempre com els vegetals no em sembla una postura raonable. Del que es tracta és d’acceptar-ho i no voler enganyar amb excuses de mal pagador. De totes maneres, s’ha de dir que el problema no és tan sols dels polítics, sinó també dels qui els voten sense demanar-los responsabilitat.

Els resultats de les eleccions catalanes del 29 de setembre de 2015 varen deixar desorientats a tothom. Naturalment als partits polítics però també als moviments socials, especialment als del bàndol independentista.

Artur Mas va convocar les eleccions de 2015 amb dos objectius. En primer lloc obtenir una majoria  absoluta, en vots (majoria social) i diputats (majoria parlamentària), de les forces independentistes. En aquest sentit va proposar una candidatura unitària que reunís a tots els partidaris de la sobirania de Catalunya, fos quina fos la seva ideologia, amb un sol punt en el programa electoral: la consecució de la independència. Podem estar d’acord o no amb procés, però l’estratègia de Mas era molt clara i coherent: si la prioritat és la independència, agrupem-nos i deixem de banda, mentre duri el procés, les nostres diferències polítiques i ideològiques.

Esquerra Republicana es va negar, en un primer moment, a formar part de la candidatura unitària ja que les seves perspectives electorals eren tant bones que es podia convertir en la primera força política en el parlament català. S’havia alliberat del llast d’haver format part del tripartit i no havia participat directament en la política de retallades de Mas. A la fi, però, va acceptar  i Mas se’n va sortir amb la seva. Des del punt de vista sobiranista, la postura d’Esquerra em sembla també coherent perquè va sacrificar el seu èxit electoral com a partit a l’objectiu principal, la independència.

El segon objectiu no declarat era evitar el fracàs de Convergència, ja separada d’Unió Democràtica, si es presentava sola a les eleccions com així ho preveien les enquestes. Artur Mas era conscient que la política de retallades i els casos de corrupció pesarien molt en les perspectives electorals del seu partit. Era una necessitat aconseguir la candidatura unitària. Sense ella, les probabilitats de poder encapçalar el procés eren mínimes. Per la seva part,  Esquerra Republicana al acceptar formar part de la candidatura sobiranista es convertia en còmplice de l’estratègia de salvació de Convergència.

La posició de la CUP en tot aquest procés mereix una anàlisi a part. Aquesta formació es defineix com un moviment polític independentista revolucionari. Què vol dir això? Vol dir que la seva política té un objectiu doble: la independència i la revolució. És a dir, no hi ha independència sense revolució o no hi ha revolució sense independència. Ambdues  han d’anar lligades. Cada formació pot decidir els seus objectius de la manera que vulgui, faltaria més, però voler lligar dues coses que són diferents els ha creat problemes que tenen difícil solució i que posen de manifest la incoherència de la posició de la CUP ja que ni la independència ni la revolució, sigui el que sigui el que això signifiqui, les podrà aconseguir tota sola perquè no tots aquells que volen la independència volen la revolució, ni tots els que volen la revolució volen la independència. Això obliga a prioritzar: què ha de ser primer, la revolució o la independència? Donar prioritat a la independència significa pactar amb la dreta que representa Convergència i trair l’esperit revolucionari. En canvi si dona prioritat a la revolució es queda sola sense possibilitat de participar en el procés independentista. La CUP es troba en el dubte permanent la qual cosa la fa ser incoherent constantment.

L’esperit revolucionari de la CUP va impedir que acceptés formar part de la candidatura unitària. Era inacceptable anar en la mateixa candidatura que aquells que havien donat suport a les retallades i estaven relacionats amb diversos casos de corrupció. Coherents amb la revolució però incoherents amb la independència.

Ni Junts pel sí ni la CUP esperaven els resultats que varen tenir. Junts pel sí esperaven obtenir una majoria social i política que els permetés iniciar el procés. Però no varen tenir ni una cosa ni l’altra. Per la seva part, la CUP esperava menys del que va treure. Ni en somnis els dirigents d’aquesta formació esperaven arribar als 10 diputats i sobretot que fossin necessaris per investir president de la Generalitat. D’un grup marginal amb una clara vocació d’oposició es va convertir en clau pel procés independentista.

Ni Junts pel sí esperaven necessitar a la CUP, ni la CUP esperava ser necessària pel Junts pel sí. Però la realitat és la que és i en comptes de fer una anàlisi adequat d’aquesta varen començar a confondre els desitjos amb la realitat i la incoherència es va instal·lar en la política catalana. Que havien dit una cosa abans i durant la campanya i després deien la contrària, no fa res. Tot es perdona. Després d’un llarg vodevil d’assemblees, votacions i reunions, la CUP que havia demanat la renuncia de Mas i un pla de xoc per poder investir un president, va obtenir el cap de Mas però no el pla de xoc, i va firmar un pacte tan vergonyós que feia pena veure la cara dels seus diputats quan ho explicaven. Durant aquests darrers mesos la CUP s’ha mantingut en el terreny de la indecisió  sense saber què és prioritari i què no ho és.

I ara resulta que el procés està aturat perquè la CUP va presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de 2016. Qui es pot sorprendre? Que no s’esperava? Això no ha acabat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mallorquí, fa mes de 3 anys

Visca Mallorca lliure de feixisme pancatalanista.
Pancas, ARRUIX de sa nostra terra

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris