algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
18°

Algunes lliçons del Brexit

Europa hauria de treure, de manera immediata, algunes lliçons sobre la decisió del Regne Unit de sortir de la Unió Europea. El procés s’ha fet de manera impecable, tot s’ha de dir. El govern de David Cameron va detectar –en bona part per la controvèrsia que hi havia en el si del Partit Conservador britànic- que existia una forta divisió d’opinions, a les societats anglesa, gal·lesa, escocesa i nordirlandesa i va optar per la via democràtica de resoldre la qüestió: convocant un referèndum. En aquest referèndum, Cameron ha defensat la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea. Tal i com han fet el Partit Laborista, el Partit Liberal i el Partit Nacional Escocès, per esmentar només els principals partits del país. Semblava, doncs, que la qüestió estava més que resolta. 

Però els anglesos han anat per una via diferent del que manifestaven els seus principals partits polítics. I la gent ha decidit sortir de la Unió Europea. La decisió hauria pogut posar en qüestió la unitat britànica, però Cameron s’ha avançat a dir que Escòcia –on la gent majoritàriament és favorable a mantenir-se dins la Unió Europea- participarà de manera directa en les negociacions per a la sortida de la Unió. 

De com ha anat tot plegat, crec que en podem treure algunes lliçons que trob importantíssimes, bàsiques: 

  1. La Unió Europea ha seguit una estratègia fatal per aconseguir la permanència del Regne Unit: ha utilitzat el reglament i l’amenaça. No hem vist cap esforç per convèncer els britànics de la bondat de mantenir-se dins l’UE. No hi ha hagut cap esforç de seducció. No s’ha mirat de fer Europa atractiva per a ells. S’ha vist, per tant, que sense seducció no hi ha permanència. Molts a Europa haurien de treure’n una lliçó important: no es pot mantenir ningú dins cap unió per la força. 
  1. La manera democràtica de decidir les coses és a través del vot. No hi ha altra forma democràtica de prendre decisions, especialment quan no es té clar quina és l’opinió majoritària sobre una qüestió concreta dins una societat determinada. També alguns, que per cert sí que són dins la Unió Europea, n’haurien de treure alguna lliçó i aplicar-se-la. 
  1. Quan perds un referèndum, has de dimitir. El primer ministre britànic, David Cameron, en un discurs magnífic, ha anunciat la seua dimissió. Ha argumentat que no és la persona més adient per liderar un projecte diferent del que ell mateix havia defensat. Ha mirat el futur amb optimisme, ha parlat de la potencialitat dels britànics, de la diversitat de les nacions de l’Estat i de la seua projecció al món. Però ho ha deixat. Una altra lliçó. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per cert, no ha fet el mateix. Des del meu punt de vista, Juncker hauria d’haver dimitit mitja hora abans que en Cameron. És responsabilitat seua, en bona part, que els britànics hagin decidit anar-se’n. Però es veu que els continentals no són tan rigorosos i tan autoexigents com els anglesos. 
  1. La Unió Europea ha de canviar la seua orientació política, si vol mantenir la unitat. La gent no segueix els governs, i han acabat les estructures immutables. La política és més dinàmica que no ho havia estat en dècades. Les estructures polítiques canvien. I la gent hi vol dir la seua. Com s’ha vist al Regne Unit, és perfectament possible que els grans partits polítics vulguin una cosa i la gent en decideixi una altra de radicalment contrària. Les institucions europees s’afebliran, s’encasquetaran i es poden esquerdar perillosament si no s’escolta la gent. Que no hi hagi hagut un daltabaix immediat a la Comissió Europea, per exemple, demostra que les intencions no van en aquesta mateixa direcció. La Unió Europea necessita la mateixa versatilitat política que han demostrat a bastament els britànics. 
  1. I cinquena i última lliçó: les associacions només poden ser voluntàries i fer-se per convenciment. De la mateixa manera que, a la nostra part del món, avui, les parelles s’associen per amor, els pobles s’associen per convicció i per voluntat. Els qui apliquen reglaments i amenaces no tenen cap ni un futur. Potser el daltabaix del Brexit servirà perquè ho puguin veure.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa mes de 3 anys

Ooohh, quina cosa més estranya! Un govern que, a pesar de tenir la majoria, no l'esgrimeix per pa i per sal per imposar qualsevol decisió seva en nom de la seva "majoria silenciosa", si no que DETECTA el que opina la població i ELS DEMANA OPINIÓ convocant un referèndum com cal i ràpidament encara que no sigui moment d'eleccions!! Quines coses!

No és estrany que a Gibraltar vulguin ser ben anglesos, i no vulguin ni sentir parlar de que els facin espanyols... (i encara així Espanya els vol, contra la seva voluntat!!)

I a noltros, no ens podria comprar, el Regne Unit?

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris