nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

Optogenètica

Nosaltres, els animals (8)

Hi ha un ampli consens –gairebé total unanimitat– entre els científics  que el camp de coneixement més desconegut i més mal d’esbrinar és el del funcionament del cervell, de tots els animals, però especialment de l’home, que pot realitzar funcions extraordinàriament complexes com aquelles que tenen relació amb la paraula. Per això el haver posat a punt una tècnica– un mètode– de recerca per  millorar o ampliar  una mica el que ara sabem sobre la fisiologia cerebral constitueix una novetat molt celebrada en el món de la medicina, en general, i de les neurociències, en particular. Aquest mètode es diu la optogenètica

Els mètodes optogenètics es basen en la introducció de gens exògens que codifiquen proteïnes sensibles a la llum. Dites proteïnes permeten modificar el comportament a nivell cel·lular mitjançant la presència o absència de llum. La idea clau és la fusió en una proteïna de zones que absorbeixen llum amb zones efectores amb capacitat de funció. Quatre etapes són necessàries pels estudis d’optogenètica. La primera, desenvolupar proteïnes fotosensibles; la segona la conducció de les esmentades proteïnes a la cèl·lula diana, mitjançant transfecció, trasducccio viral o creació de línies  animals transgèniques; la tercera la il·luminació controlada y, finalment l’anàlisi dels resultats –moviments en l’animal d’experimentació– obtinguts.

L’optogenètica és una passa important per analitzar les funcions cerebrals, però cal dir que només és una passa. Que si tenim en compte que a cada mil·límetre cúbic de massa cerebral hi ha 100000 cèl·lules que estableixen milions  de connexions amb altres cèl·lules d’altres regions podem adonar-nos de la dificultat que suposa el seu estudi.

He pogut llegir una entrevista a Karl Deisseroth, un dels investigadors que han treballat més per posar a punt la tècnica de l’optogenètica, on deia que els circuits neuronals són un no res si els comparam amb els circuits cerebrals que poden provocar sentir paraules com llibertat, amor, mort etc. Em varen agradar molt les seves opinions i per això avui he volgut parlar de la optogenètica.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Un Joan de tants, fa mes de 3 anys

Sr. Bujosa

Molt content de que hagui tornat a la secció de convidats/col·laboradors

Valoració:4menosmas
Per Cucala, fa mes de 3 anys

Dins la música hi ha dues escales: la diatónica (les tecles blanques d'un piano), les 7 notes naturals: Do, re, mi,... i la Cromàtica, (tot el teclat, on les negres son els semitons que a la partitura s'escrivien amb colors, d'aci el seu nom)
Son el bemols y els sostinguts, sons entre y entre.
Pero resulta que el CERVELL de l'home (no la veu!, perqué si fos així faria un instrument capaç de fer-ho) es INCAPAÇ de trobar els dos sons intermitjos entre MI-FA y SI-DO.
Tal vegada amb l'optogenètica s'aconseguirá, l'espectre musical será molt més ric, i la música canviarà.

Valoració:4menosmas
Per L'optogenètica, fa mes de 3 anys

l'optogenètica

l'optogenètica

l'optogenètica

l'optogenètica

l'optogenètica

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris