nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
25°

Les matemàtiques del debat

Nosaltres, els animals (7)

Vaig poder veure el debat que els quatre caps de fila dels partits majoritaris mantingueren  davant les càmeres de TVE aquest passat dilluns. Eren –ja ho sabeu– Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera. Tots , però especialment Rajoy i Rivera, anaven amb la memòria carregada de xifres i, per si de cas la memòria els fallava, amb xuletes que els permetien precisar fins i tot els decimals. Pens que ho feien aconsellats pels seus assessors que deuen creure en la màxima de que els números no menteixen i més encara si hi posam decimals.

Tanmateix jo crec que la manipulació dels números és possible i se’n varen cometre algunes de grosses, d’aquestes manipulacions, que varen passar desapercebudes pels adversaris de qui les havia comeses. Curiosament el qui més va intentar enganyar fou el que més matemàtiques va emprar. Efectivament, Don Mariano va igualar la disminució de la taxa de gent apuntada a l’atur amb un augment del número de gent afiliada a la Seguretat Social. Una correlació negativa que s’allunya molt de ser exacta  i més si tenim en compte que els llocs laborals creats en aquests darrers i primaverals mesos obeeixen a contractes temporals i precaris. Però aquesta no va ser l’única trampa que va cometre Rajoy: va confondre deliberadament i davant el silenci dels seus oponents el concepte de disminució del deute públic amb el concepte de disminució del ritme de creixement de l’esmentat deute públic. Un deute –una penyora– que així com van les coses sembla impossible rescatar. Rajoy, sense explicar les raons de la seva creença, pensava que seguirà el ritme de creixement econòmic i que així serà possible lliurar-nos d’aquest dèbit.

Però els altres contrincants tampoc evitaren trair les matemàtiques, i és que hi ha un problema que al meu poc saber surava –i sura– sobre l’estat de la qüestió econòmica. No és altre que de cada dia hi ha més gent que necessita cobrar de l’Estat i menys que contribueix amb els seus imposts a que els pensionistes i aturats puguem tenir uns ingressos que ens permetin viure dignament. Per això el deute públic augmenta sense aturall. Com solucionar aquest problema?. Si no vaig errat hi ha dos camins. Un es retallar la despesa anomenada social –aquí hi cap  quasi tot– i l’altre augmentar els ingressos. Respecte a què retallarien tots els batidors tiraren balons fora i respecte a com augmentar  els ingressos tots menys Rajoy, que va acudir al mantra d’augmentar el nombre de treballadors en recitaren un altre mantra, que és allò de lluitar contra l’evasió fiscal i disminuir els avantatges de les grans empreses. Però la història demostra que aquesta idea no funciona. Que les grans fortunes han après a defensar-se com un moix d’esquena i saben desmentir el que les matemàtiques diuen ben clar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per nàutic, fa mes de 3 anys

Quan certs dels seus parlants es comporten així, serà ver o extrapolable, no?

Valoració:1menosmas
Per dudas razonables, fa mes de 3 anys

¿O sea que tú ves televisión cuyos hablantes lo hacen en el "asqueroso y repugnante idioma español"?. ¿Lo entiendes o usas un traductor simultáneo?.

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris