cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

El sorpasso al sobiranisme

Diuen que volen fer el <sorpasso> al PP, però, si ningú no hi posa remei, el faran al sobiranisme, que en el nostre redol un temps es deia mallorquinisme polític. Fer de menys, desacreditar el sobiranisme, és la manera més efectiva de què disposen els deixebles de Lerroux; encara n’hi ha, però ara <–mutatis mutandis-> són més moderns. Alberto Garzón, polític promocionat a bastament pels mitjans de comunicació madrilenys, polític que ara ha fet aliança amb Podemos, dia 28 de novembre de 2014 va fer unes declaracions a Màlaga i va dir coses importants que va reproduir la premsa del sendemà. Va dir que era partidari del dret a decidir però que al darrera de la demanda del referèndum català hi ha <una estrategia para tapar los casos de corrupción de CIU>  i també útil per justificar els retalls dels serveis socials. Totes dues coses són falses, perquè precisament ha estat el procés sobiranista allò que ha provocat que l’estat espanyol posàs al descobert els tripijocs de Pujol. Recordem que Garzón té parada posada a Barcelona.

Doncs això, neolerrouxisme adaptat a les circumstàncies: diuen que són partidaris de reconèixer el dret a decidir, però a la mínima que poden hi posen tota casta d’inconvenients. Ho paga fer una revisió de les votacions que els socis que Podemos té a Catalunya ha fet al Parlament. Durant el 15 M varen ser insubmisos, ara al Parlament català diuen que sí, que estan d’acord amb el dret a decidir, però amb el permís de Madrid. Ha estat tot u, això de seure a les cadires de les institucions i tornar obedients. Entrebancs al procés sobiranista, tots els necessaris sempre que cal. Basta mirar com ha acabat Ada Colau, integrant en el seu govern quatre regidors nacionalistes espanyols que temps enrere eren partidaris de la casta. Tota una premonició del que ens espera.   

La persistència del lerrouxisme –ideologia pretesament esquerrana els hereus de la qual aspiren ara a pactar amb el PSOE- no té altre objectiu que el de frenar l’exercici del dret a l’autodeterminació. En fa, d’anys, que s’hi peguen! Convé repassar la tradició d’aquesta ideologia, de trajectòria republicana i federalista. Republicanisme d’esquerra que tradicionalment vincula el nacionalisme (llevat del nacionalisme espanyol, naturalment) a la burgesia reaccionària perquè considera que el sobiranisme prescindeix de la qüestió social –com si la llibertat dels pobles no hagués de ser una qüestió social! L’altra <mantra> que ens entaferren els neolerrouxistes: l’assoliment de la sobirania no garanteix la solució a la lluita de classes, ni l’explotació laboral. La socialdemocràcia, programa que Podemos té com a referent polític, tampoc; però això s’ho estalvien de dir. L’exercici del dret a l’autodeterminació és expressió d’una part de la llibertat, la que permet que un poble no estigui sotmès a cap altre. Quan IU exigeix a Israel que desocupi els territoris palestins, IU mai no planteja el tema de les diferents faccions que representen el moviment per a l’alliberament de Palestina. El mateix passa en el cas del Sàhara, etc, etc.

Avui en dia, ara que s’usa tant el concepte <contextualitzar>, aquest neolerrouxisme és la forma que tenen alguns partits de <contextualitzar> l’espanyolisme <progre>, amb cara amable. Revisem la llista d’escriptors, artistes, científics, intel·lectuals espanyols diversos que haurien d’haver denunciat, en cas de ser progressistes, la infame política que han duit a terme Zapatero i Rajoy amb l’objectiu d’ofegar econòmicament Catalunya. Repassem el llistat d’ofenses i repassem el llistat d’intel·lectuals <progres> espanyols que han protestat. Total, un o dos. Una manera com una altra d’humiliar el poble català, sobretot si aspira a ser sobiranissta.  Tanmateix, és per demés, aquesta esquerra espanyola mai no reconeix, a través de la presa de decisions concretes, que la dependència colonial perjudica, i molt, els interessos populars.

N’hi ha d’altres. N’hi ha de regionals, de maneres d’humiliar. Equivocadament o no, segons el gust de cadascú, el polític Antoni Verger ha volgut propiciar una entesa amb Podemos. Vol dir que, en el moment de negociar el lloc que havia d’ocupar a la llista del Congrés, no se l’ha humiliat? Vol dir que les declaracions de Pablo Echenique (<En Baleares hemos pactado con un grupo regionalista>) -expressat d’aquesta manera fa la impressió que les Illes, per als madrilenys, són una mena de lloc ideal per a la deportació- no estan pensades amb la intenció de ridiculitzar? Quina pretensió tenia, Alberto Jarabo, quan va declarar que <Més para Podemos és como una mascota?>. Vol dir que expressat així no sona com una acusació? O volia ser còmic, Jarabo? Sovint la premsa diu que Verger no està còmode, fins i tot ell ho ha insinuat. Després d’haver-ho fet, doncs, encara el treuen del catàleg d’IKEA.

És com si sempre seguit haguéssim de rebre salves d’improperis amb la intenció d’intimidar-nos. Talment ho va definir fa pocs anys el professor Joan Martí i Castell en un magnífic article que va publicar al diari Avui, precisament per denunciar les formes de readaptació que té el lerrouxisme. És com si nosaltres no poguéssim saber mai què volem i ara Podemos ens ho hagués d’aclarir, per delegació de responsabilitats: la mascota de Podemos. Com si nosaltres no poguéssim accedir a una pràctica política perspicaç. Com si el sobiranisme no pogués ser rellevant, finalment menystingut, ridiculitzat.

Discursos que van per un costat i els fets que van per un altre. D’on surt tanta prevenció amb el sobiranisme, si resulta que les nostres institucions, tanmateix, han esdevingut tan autonòmiques com sempre? Contràriament, potser si pegam l’embranzida de bon de veres, el poble ho valoraria. Federalisme, solidaritat, ecologia, bilingüisme, multiculturalitat...La qüestió és diluir, mudar les coses <en positiu>, totes les coses; també l’ambició sobiranista, susceptible, sembla, d’incriminació. És un anacronisme, acusar Podemos de fer neolerrouxisme perquè vol aconseguir el <sorpasso> (al sobiranisme)? Si finalment es confirma que es reforçarà el provincianisme polític, tal com algun conegut analista ha pronosticat, no fa la impressió que l’acusació estigui fora de context.            

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Catrin, fa mes de 3 anys

Em sap greu, Sobirania quina decepció, per el que dius em semblen excuses de mal pagador. Qui insulta Més són els de Podemos, ridiculitzant-los sempre que poden.

Valoració:-1menosmas
Per Sobirania, quina decepció, fa mes de 3 anys

Té SI discurs propi o se limita a insultar, menysprear i criticar a MÉS? Té idees noves SI o simplement copia els slogans de MÉS tipo "no tenim tele" o "ara et sentiran? Com és que el que proposa ara SI és exactament igual al que proposa MÉS? No hauria de fixar SI el seu discurs en el PP o Psoe (a qui encara no ha nomenat) en lloc d'estar atacant tot el temps a MÉS? És MÉS l'únic enemic de SI? És per això que se presenten, per criticar i perjudicar a MÉS?

Valoració:-4menosmas
Per Sorpasso, fa mes de 3 anys

Jo crec que sorpasso és el que li fan a Toni Verger al cartell anunciador de l'acte que Podemos (i la resta de convidats) fa demà a Palma. L'han posat el darrer i encara perquè va remugar (segons la premsa d'ahir) perquè en en primer cartell no hi havien pensat. Això sí que és un sorpasso.

Valoració:1menosmas
Per Diccionari, fa mes de 3 anys

Jaume, tu saps què vol dir "sorpasso"?

Valoració:1menosmas
Per aborigen, fa mes de 3 anys

vaja... a qualcuns els hi costa enviar-se la veritat i se'ls hi fa un tràngol llarg i avorrit... i tanmateix, no els volen ni al catàleg de l'ikea...gran article, Jaume Vicenç... enhorabona per la loquacitat i la clarividència.

Valoració:8menosmas
Per Margarida, fa mes de 3 anys

Massa llarg l'article? El míting que faran els de Units Podem Més dijous que ve, em pens, sí que ho serà llarg, si han de parlar tots els que surten al cartell. Avorrireu els morts.

Valoració:0menosmas
Per Undetants, fa mes de 3 anys

Massa llarg per a dir que Podem molesta. Molesta a uns i molesta als altres. Molesta als independentistes perque està d'acord a que es reconegui la plurinacionalitat de l'estal espanyol i de dotar de les eines legals per a poder fer un referendum d'autodeterminació. Normal que no agradi als independentistes ja que saben que si això es fa, ara per ara, no tenen la majoria social suficient per obtenir un resultat ampli per a guanyar. Mentres tant, anem marejant la perdiu: ara un referendum, ara eleccions plebiscitàries, ara que si una DUI, pel mes de septembre una moció de confiança, la nova moda d'una RUI... Per l'altra banda, uns partits nudrint-se d'aquesta indefinició i que serveix per amagar les polítiques nefastes que han fet, fan i pretenen fer. En mig de tot això, apareix Podemos i amb tota la força dels que ja estan farts d'un poder polític que mira pels seus propis interessos i de les oligarquies. I sobre el problema territorial també diu la seva: referendum.
I així va passant el temps, quatre anys, i la majoria del poble català i espanyol ja n'està fart d'aquesta situació i vol solucions ja. Hi ha enquestes fetes a tot el territori de l'estat on hi ha un gran nombre de persones que volen una sol.lució pactada. Però no interessa ni per uns ni pels altres.

Valoració:-12menosmas
Per Miquel, fa mes de 3 anys

A mi no m'avorreix gens el que diu aquest article, tot el contrari, em distreu d'allò més.

Valoració:5menosmas
Per La veritat, fa mes de 3 anys

@Calvianer

A porgar tots!

NO HI HA ALTERNATIVA AQUESTA VEGADA.

SI, SI, SI, SI, SI, SI, SI, SI, SI, SI, SI, I SI.

Valoració:8menosmas
Per Calvianer, fa mes de 3 anys

Jaume, si vols votar una candidatura reaccionària que servirà per enfortir els partits dinàstics espanyols, tu mateix, però no ens contis rollos, per favor. Avorreixes.

Valoració:-15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris