algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
18°

Tot es mou

Les eleccions autonòmiques, insulars i municipals de fa un any varen dur canvis importants, aquí i a altres indrets, i les estatals del 20 de desembre, malgrat el no-acord per formar govern a Espanya, també. Tot es mou i es remou, i ho tornarà a fer d’aquí a quinze dies.

Avui comença la campanya més atípica d’aquests 40 anys de postfranquisme. El sistema de partits prosistema tancat amb la Constitució de 1978 ha entrat clarament en crisi, i la Llei electoral -que per altra banda segueix produint tremendes injustícies pel que fa a la representació de les opcions minoritàries o minoritzades- tampoc no ha servit d’escut per aturar els temps de canvi, l’escletxa que fractura un sistema polític on les polítiques públiques es subordinen als interessos de les elits, i on territoris com Catalunya, Euskadi o nosaltres mateixos cada cop hi tenim un encaix més complicat entre altres coses perquè la «marca España» s’ha construït a costa de negar la diversitat i a menystenir el dret a decidir dels pobles, que hauria de fer part de l’essència de qualsevol país democràtic.

Els electors tampoc no són extraterrestres, i ho han captat. Per això les enquestes apunten clarament a una polarització del vot cap a les opcions que representen de forma més clara models de societat i de política gairebé antagònics. Per una banda, el monolític PP, l’eina per antonomàsia de les oligarquies i d’un poder que ve de molt enrere, engreixat les darreres dècades gràcies a les pràctiques més corruptes que han podrit en bona mesura el sistema polític i han fet reaccionar la gent, especialment des del 15M, a Catalunya potser des d’una mica abans. El PP representa això: que tot segueixi igual (cosa difícil). Per l’altra, la coalició confluent de Podemos, IU i veus sobiranes de la perifèria com Anova, Compromís o MÉS, que representam idees, pràctiques, cultures i realitats plurals però coincidents en què volem fer palanca a la doble escletxa social i territorial per trencar amb un present injust i insostenible per a la gent i per als pobles.

Des de les Illes, el canvi iniciat aquí amb els Acords Pel Canvi necessita urgentment un govern aliat a l’Estat espanyol, un govern que no ens ofegui com a comunitat política. Un govern amb qui poder negociar d’una vegada per totes un sistema de finançament just que no ens condemni a ser ciutadans de quarta categoria. Un govern que derogui la LOMCE, la Llei Mordassa i les reformes laborals de PP i PSOE. Un govern que es planti davant la troika i que no ens faci pagar el rescat bancari ni a les comunitats autònomes ni als ajuntaments: és a dir, que no ho faci pagar a la gent. Un govern que assumeixi que els illencs som i serem qui som, i que no som ni serem mai més ni una província ni una colònia.

Un govern, en definitiva, disposat a fer un canvi gros. Aquesta és la nostra aposta sobirana, responsable, alegre i combativa. Tot es mou (afortunadament), i som part d’aquest remoure-ho tot.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per pesemero, fa mes de 3 anys

Idò a veure si aviat se't mou la cadira que ja fa molts anys que vius del pressupost públic.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris