nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

No tots els romanesos són del PP

Algunes vegades he reflexionat públicament sobre el poc intercanvi cultural que hi ha entre els Països Catalans i Romania. Podríem entendre aquesta manca de relacions interculturals en èpoques passades, quan Romania era a l’altra banda del Teló d’Acer i nosaltres patíem la dictadura franquista. En aquella època, no hi havia romanesos entre nosaltres. Avui, emperò, Romania forma part de la Unió Europea, vivim en una part de món compartida, compartim també l’àrea de les llengües romàniques i hi ha un bon contingent de persones d’origen romanès que viuen entre nosaltres.

Comptam, també, amb molts paral·lelismes culturals i històrics. Quan despunta la Renaixença catalana també apareix un moviment semblant, a redòs, del Romanticisme, a Romania, aleshores sota dominació otomana. Veiem, idò, com la manca d’independència política en determinades etapes de la Història (manca que aquí encara perdura) també fa que puguem augmentar l’empatia entre nosaltres. Quan Bonaventura Carles Aribau iniciava la nostra Renaixença, Ion Heliade Radulescu publicava el primer diari en romanès (absolutament revolucionari sota dominació turca), i posava les bases per fundar el Teatre Nacional de Bucarest (mentre, paral·lelament, Àngel Guimerà fundava el nostre teatre nacional. I podíem establir també un paral·lelisme clar entre el nostre autor realista més destacat, Narcís Oller, que tan bé va retratar la nostra societat d’abans de la I Guerra Mundial, i l’obra de Mihail Sadoveanu. Llavors vendrien Tudor Arghezi o Mircea Eliade, i, encara, els grandíssims Ionescu –rei del teatre de l’absurd- o el filòsof Cioran. Més endavant, encara, ens podem delitar amb la magnífica poesia de Mihai Eminescu, tota una descoberta.

A banda del passatge literari, per mi inevitable, tenc alguns llinatges (i alguns noms) romanesos que formen part d’una manera molt més directa del meu passatge sentimental. Hi vull posar en primer lloc un llinatge romanès que també existeix en català, Irimia, que a mi em duu flaires de sud i de Formentera. O Neamtu, Dimitru, Popescu, que em porten el rostre d’alumnes romanesos que he trobat a l’institut. I pens en l’amic George, en l’extraordinari Florin, en el simpàtic i extrovertit Vlad, en l’estudiosíssima i decidida Beatrice, tots ells parlants d’un català impecable, potser no sense accent com el de na Diana (absolutament indestriable del català dels indígenes), però sí totalment correcte, adquirit a través del treball, de l’esforç, de l’empatia i de la voluntat de tirar endavant. I, encara, refresc a Youtoube fragments de na Marcela Topor, periodista, també en un català impecable, polit, fet de professionalitat i de simpatia per la nostra nació, que ara és la seua.

I tot aquest paisatge catalanoromanès em treu la mica de fel que m’havia deixat la lamentable carta signada per Vasile Mandache Botusan, publicada als dos diaris locals, prestant-se a fer el joc dels enemics de la nostra llengua, dels que ens volen esborrar del món com a eivissencs. Té raó, el tal Botusan, quan afirma que els eivissencs també hem estat emigrants. Però no crec que fóssim uns emigrants que ens resistíssim a aprendre les llengües dels llocs on emigràvem (com tampoc no ho fa cap de les persones romaneses del meu entorn), que anàssim dient a la gent com havien de parlar o que ens prestàssim a jocs partidistes en etapa preelectoral.

Perquè Romania avui forma part de la Unió Europea i és, per tant, una democràcia, i pràcticament tots els romanesos que tenc la sort de conèixer són persones demòcrates de capa peus, persones amb sentit comú, ciutadans amb qui et pots entendre amb facilitat. Per això fa tanta llàstima que es pugui dur a terme una utilització política d’un incident desgraciat per mirar de piconar encara més la ja maltreta situació social de la llengua catalana a Eivissa. I d’involucrar-hi un col·lectiu sencer, un col·lectiu que no té cap culpa de les ficades de pota d’algun dels seus caps visibles.

Algú em podrà dir que potser en Botusan no és del PP, o que no ho és la cambrera que va provocar l’incident a què em referesc, o que no tots els del PP estan contra el català. Permeteu-me dubtar-ho. En relació a l’incident esmentat, no he vist ni un sol comentari d’un sol membre del PP, ni un del sol, de cap d’ells, que hagi plantejat que els eivissencs tenguem dret a ser atesos en la nostra llengua. Que, avui, també és la d’en George, d’en Florin, d’en Vlad, de na Beatrice i de na Diana. I per molts d’anys!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris