cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

Els carrers de la vergonya

Seria bo per a nosaltres pensar que de vegades els noms dels carrers d’una ciutat enfiten en un excés la contaminació urbana, afegint brutor ambiental a la convivència. Per evitar la propagació del mal, afiliades i afiliats de la CUP Palma han fet públic un treball, teòric i pràctic, d’investigació i de denúncia. Ens adverteixen que aquesta exposició continuada de mals noms són errors i injustícies que, si ningú no hi posa esment, quedaran esculpits a les façanes encara anys i panys. Ja n’han passat a bastament, d’anys, i per si no n’hi hagués hagut prou encara avui uns trenta carrers de Ciutat fan homenatge a feixistes, col·laboradors en l’extermini d’indígenes o partidaris de cops militars que varen tenir per objectiu acabar amb les institucions democràtiques, avantatjoses per al poble.

Ara que s’han posat de moda curolles que tenen la intenció de revisar la història en positiu, ara que de camuflar la infàmia en diuen reinterpretar o contextualitzar monuments i noms de carrers, la publicació d’aquest treball sobre denominació de places i carrers de Ciutat ha estat oportuna. Els partidaris de contextualitzar el feixisme tenen un problema perquè la filòsofa alemanya Hannah Arendt –sort que tenim- va definir perfectament el totalitarisme i la banalització del mal que signifiquen aquests intents, els de qui vol forçar una reinterpretació abusiva de la història, com si sempre seguit hi hagués d’haver algú disposat a fuetejar-nos els ulls.  

Tanmateix els mites només serveixen com a punt de referència mentre algú no els fa caure. Els mites, els que ens enverguen els altres, només són presents perquè algú exagera el poder que té d’imposar-los. La nostra responsabilitat hauria de consistir a mitigar els efectes del mite. Recordar millor a la ciutadania qui era el financer Joan March, o l’escriptor Villalonga, serveix per a completar algunes biografies oficials i contraposar opinions. Llorenç Villalonga, per exemple, va ser un gran escriptor, però també un confident dels falangistes partidaris del Generalísimo, afiliats a la gent que es va dedicar a assassinar, a violar dones i a torturar adversaris desemparats; gent que va sentenciar al silenci i al linxament públic. En aquest cas la banalització del mal consistiria a ignorar els demèrits d’uns i a no sospesar bé el valor de les iniciatives en haver de decidir, per exemple les que va tenir el batle Emili Darder. Ningú no ha de mitificar Darder, bastaria reconèixer que no va ser mai partidari de fer mal a ningú. Banalitzar vol dir ara equiparar injustificadament.

No és possible fer, amb l’espai que tenim a disposició, una descripció exhaustiva del treball de referència. Hem seleccionat un altre carrer que duu el nom de Fra Juníper Serra, significativament ubicat en una barriada de Ciutat, Son Armadams, on el vot conservador és nombrós i tradicional. Segons el treball de la CUP Palma, Juníper Serra va col·laborar en la conquesta espanyola de l’alta Califòrnia, sense tenir cura a bastament del martiri que patiren els indígenes que habitaven la zona. Símbol del colonialisme espanyol, sentencia la tesi. Doncs tothom que va col·laborar a homenejar el personatge l’estiu passat ha contribuït a banalitzar el mal. L’estiu passat l’Església catòlica, amb motiu de la seva canonització, va organitzar tot un seguit d’homenatges, amb la participació de les institucions illenques. Doncs bé, ara cal tornar a recordar el que va escriure un poeta de Ciutat, en Bartomeu Fiol: les circumstàncies morals tan específiques de Cavorques. Juníper Serra, preeminència artificiosa, del tot irrellevant per al profit de Mallorca, el profit que ens han de fer les coses a les quals de veritat hauríem d’aspirar. En canvi condescendim amb la banalització del mal que ens imposen com a suplantació.            

Convé recordar també, als partidaris de contextualitzar el mal, que una bona representació dels hereus ideològics, de molts dels que ara  protagonitzen els noms dels carrers de Ciutat, són els autors dels atacs vandàlics que pateixen per tongades el Casal Voltor Negre, el Bosc de la Memòria de Bendinat o el Casal de Can Alcover, una de les seus que té l’OCB a Palma, amb les plaques commemoratives de la seva fundació definitivament esmorrellades. La reconciliació que prediquen alguns no pot ser només circumstancial, ajustada a les penyores que posen els qui sempre peguen i guanyen; d’aquesta manera la reparació no serà mai específica.   

No volem acabar sense fer un comentari del resultat que va tenir el referèndum que l’ajuntament de Tortosa va organitzar, el referèndum sobre el monument franquista enclavat en un bocí del riu Ebre que passa per la ciutat. Algú ha dit que el resultat va ser sorprenent. No tant. Poca gent va participar i molta es va desinteressar. Algunes hipòtesis: boicot al referèndum perquè molta gent està convençuda que el feixisme no s’ha de contextualitzar. Boicot perquè no s’hi val, només poder votar allò que permet el Poder. Un exemple local i un de nacional, versió PP: referèndum sobre el topònim de Peguera, sí; referèndum sobre la independència de Catalunya, no. Podemos, IU i PSOE ja han decidit que el referèndum sobre el model de govern de l’estat –Monarquia/República- és una línia vermella que no es pot traspassar. Quin sentit té votar la possibilitat de treure el monument feixista de l’Ebre, si allò que va de bo ens ho priven? Doncs el sentit que el Poder polític que va de veres li ha volgut donar i que el poble ha trobat que no pagava la pena (votar).

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lloba, fa mes de 3 anys

Benet, Benet, com que "alegrament", o és que ja comences a dubtar? Pareix mentida que amb tots els llibres que s'han publicat sobre la guerra civil a Mallorca, encara vulguis fer creure que en Villalonga no va ser còmplice de la repressió que dugueren a terme els falangistes. Els falangistes, curts com a una màniga de guarda pit, no sabien ni qui eren, els escriptors de la Nostra Paraula, gairebé tots catalanistes. Va ser en Villalonga, que va començar a publicar que eren un renegats, uns mal espanyols, es a dir qui els va assenyalar. Ja són ganes de fer riure.

Valoració:0menosmas
Per Benet, fa mes de 3 anys

Lloba, tu sí que ets beneita -o beneit-. Ni tan sols ets capaç d'escriure una línia condreta, com la gent de la CUP (els germans Villalonga? De quins germans parles, perquè eren uns quants). Mostra'm un sol document que demostri que Llorenç Villalonga va ser confident, com afirma alegrement Jaume Vicens. Si no, calla.
I ja hi som, ja hem vist què és la CUP. A mi fa temps que em va desencantar.

Valoració:0menosmas
Per Miquel Carbonell, fa mes de 3 anys

Tal vegada pots ser tu el jutge, Benet que demostres la teva imparcialitat opinant alegrement i des de l'ingorància de la gent de CUP Palma.

Valoració:0menosmas
Per Lloba, fa mes de 3 anys

Bernadet, l'animadversió a la CUP t'ha fet mostrar el llautó. Que els germans Villalonga varen acabar enemistats entre ells per mos de la mala consciència que els va provocar la delació d'escriptors catalanistes, per exemple els que publicaven a la revista La Nostra Terra, ho sap el més beneit.

Valoració:0menosmas
Per Benet, fa mes de 3 anys

Jaume, fa temps que desbarres i comences a fer-te pesat. Que Llorenç Villalonga tengui un carrer a Palma no és perquè fos un confident dels falangistes (per cert, d'on ho has tret, això? És que hi ha qualque document que ho demostri? Perquè ni Massot i Muntaner s'ha atrevit a afirmar una cosa així). A més, qui ha de fer de jutge aquí? Tu? La CUP, que són dos ninets sense cultura ni coneixement històric, com demostren els seus pobres líders, que a més ni saben parlar correctament en català? Què faries amb Charlie Rivel? També li llevaries el nom del carrer si en tengués?

Valoració:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris