cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

Autopistes d’Eivissa: Hipoteca revisable

El 2006, enmig d’una de les protestes socials més importants a l’illa d’Eivissa, el Govern de Jaume Matas va perpetrar diferents autopistes amb un alt sobrepreu en relació al cost previst al conveni de Carreteres. Dels 8,33 milions d’euros estimats al Conveni de 1999, es va passar a un cost real de més de 150 milions d’euros. Un preu que les converteix en una de les obres públiques més cares i amb major sobrecost de la història recent de Balears, per la qual hem de pagar un cànon de més de 20 milions  d’euros anuals durant 25 anys, només superat pel de l’hospital de Son Espases, i que a més s’incrementa en funció del nombre de vehicles que hi circulen, gràcies a la figura coneguda com a «peatge a l’ombra». En definitiva: és la segona hipoteca en importància que pagam entre totes i tots els habitants d’aquesta comunitat.

Apart de l’elevat cost que aquestes autovies representen per a les precàries arques de la Comunitat, diferents sentències dictades en favor de les empreses concessionàries podrien acabar per condemnar la CAIB a abonar prop de 30 milions d’euros addicionals, apart de tot l’esmentat, amb el repugnant argument que la «culpa» dels sobrecostos va ser de la protesta social. Un relat i unes sentències que cal qüestionar perquè ens hi va la butxaca però sobretot la dignitat.

Tot el procés ha estat qüestionat des de l’opinió pública, la política i els tribunals, des de la decisió inicial i el seu planejament  (quan el Govern ni tan sols tenia competències en matèria de carreteres, ja que les havia traspassades als Consells insulars, inclòs el d’Eivissa), passant per la seva execució amb efectes de construcció inclosos (com la inundació dels vials), les denúncies per 30.000 camionades de terra desviats al camp de golf de l’ex-Ministre Matutes, o les reclamacions contra l’administració per part de les empreses concessionàries, que a pesar de sobrecostos de més d’un 1.000% en alguns casos, mai no han restat saciades. Fins i tot l’1% d’inversions culturals al qual s’està obligat amb aquestes obres tampoc no va ser mai pressupostat ni liquidat per les empreses concessionàries.

Apart de la vinculació d’alguns dels concessionaris a diferents casos de corrupció, com el cas d’Enrique Ortiz, detingut ja el 2010 per la seva relació amb  l’anomenada «trama Gürtel» i que va confessar fa just un mes haver participat del finançament il·legal del PP, també s’han conegut en els darrers temps testimonis judicials que asseguren que en l’execució d’obres públiques d’aquesta envergadura era «habitual» que el partit el en el poder rebés el 3% de comissió. Motius més que suficients com per haver d’abordar amb rigor, seriositat i transparència tot aquest procés, amb les seves pressumptes irregularitats i errors comesos, des de la responsabilitat pública, perquè no es tornin a produir.

De la mateixa manera que la Comissió d’investigació conclosa fa poc més d’un any i plantejada per MÉS va servir per esclarir les irregularitats presents entorn a la construcció de Son Espases i va aportar elements clau per a la causa judicial, ara toca posar llum i taquígrafs pel que fa a l’altra hipoteca que representen per a totes nosaltres les autopistes d’Eivissa. Han passat deu anys, sí, però no oblidem que encara ens queden 20 anys més de pagar per aquesta «xapuça». Revisem-la a fons i amb rigor, pel bé comú.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris