cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 31°
30°

Adéu Lucia Patrascu

14634

Na Lucia Patrascu ens ha deixat de manera injusta i inhumana. L’homicida confés, Ioan Ciotan, li llevà la vida de manera brutal, en ple dia, davant l’horror de les persones que passaven pel carrer del Port de Pollença.

La tercera dona assassinada enguany a les nostres Illes. No cal anar a cercar l’estadística de dones i infants víctimes de violència masclista. Sabem que na Lucia havia plantejat la separació, vivia amb un fill d’uns vint anys, volia refer la seva vida sense la companyia del seu marit. No en tenia dret? No va poder exercir lliurement la seva tria. Hi va perdre la vida.

No ens cansarem de denunciar aquest problema social, no de les dones, de la societat en el seu conjunt. No ens cansarem de reclamar més accions per eradicar aquesta mentalitat masclista que creu que les dones són objectes, propietats d’aquells que diuen que les estimen.

No ens cansarem d’explicar que l’amor romàntic, la idealització de les relacions afectives entre persones, l’expressió de la gelosia com a sentiment de possessió no és vertader amor. El control d’allò que fa l’altra persona, la voluntat de saber a tota hora què fa, on és, amb qui està, perquè l’estim molt és una falsedat.

S’estima amb respecte, amb llibertat, amb mutu acord. Mai amb possessió, per molt que ho cantin les cançons romàntiques de moda. No ens cansarem de dir-ho, d’explicar-ho.

Davant l’horror, la tristesa, la ràbia que ens umpl quan coneixem la mort de na Lucia Patrascu, cal transformar aquests sentiments en accions, en propostes. Cal implicar la societat en el seu conjunt.

Vivim temps electorals, cal que hi hagi demandes de compromisos per a totes les forces polítiques que es presenten a la cursa. No només promeses de grans pactes d’Estat. També hi han de ser, però alerta, amb accions concretes: formació als cossos de seguretat, policies, guàrdies civils, policies municipals. Formació especialitzada a jutges, fiscals, funcionaris de justícia.

Més recursos en campanyes de divulgació i formació, no de «publicitat» sí d’estendre la idea que el masclista ha de ser denunciat, aïllat. Més recursos cap a la formació dedicada a les adolescents, joves d’ambdós sexes, sobre les relacions afectiva-sexuals, en llibertat, en respecte.

Més recursos cap a les dones i els seus infants, no pot ser que apareguin campanyes sobre la necessitat de denunciar i després en posar en marxa la maquinària judicial, de serveis socials, de qualsevol tipus ens topem amb les retallades en sanitat, en educació, en doblers per als Ajuntaments, en el món de la justícia...

Mostrarem la indignació, el rebuig, tornarem a trobar-nos a les places públiques en silenci... però també exigirem aquests tipus de compromisos, d’accions, perquè hem d’anar a l’arrel, la mentalitat de tants homes que creuen normal, habitual, que l’estimació impliqui propietat i per tant, la maté porqué era mia...

Hem d’anar a l’arrel totes les persones de bona voluntat, dones i homes, que creuen que les violències masclistes només duen mort, dolor, horror, tristesa, por, i cap persona, cap, es mereix que la seva vida sigui això.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Francisca Balaguer, fa mes de 4 anys

Crec què comença amb l'Educació. Manca educar el infants I Ensenyar-Los a Casa amb l'exemple. Som les dones les primeres educadores. Tenim un repte. Avui dia 'hi ha mares què consenten què els fills les Parlin sense respecte. No els poden ni tocar. Als mestres tampoc els respecten com abans. No podem posar policies a totes les dones. Per mi es indispensable la EDUCACIO COM CAL.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris