cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 30°
30°

A un any del 24M

Aquesta setmana ha fet un any de les eleccions autonòmiques, insulars i municipals celebrades el 24 de maig de 2015. Aquelles eleccions no sols les va perdre el PP, sinó una manera de governar a cop de decret-llei, de retallades i de negar la pròpia identitat, els símbols i la llengua.

La mobilitació ciutadana es va transformar en vots de càstig i de canvi, i el canvi institucional ha anat acompanyat de l’apaivagament d’una crispació social que representava una de les pitjors herències de Bauzá: el seu havia estat un Govern que alimentava la divisió, l’enfrontament i la fractura social. Afortunadament, això comença a ser cosa del passat, a pesar de la caverna.

El retorn a la normalitat democràtica, a les pràctiques del diàleg i del consens polític (en menys d’un any s’han aprovat deu vegades més iniciatives del PP o de la resta de partits de l’oposició que en tota la legislatura anterior), són per jo un dels elements destacables d’aquest primer any, que puc comparar en primera persona pel que fa al clima polític: si no hi ha normalitat democràtica, és molt difícil tirar endavant ni grans polítiques ni grans canvis que requereixen del màxim de gent que els impulsi.

Apart d’això, el canvi de polítiques ha estat brutal, quan encara no fa ni un any que s’han constituït els governs d’esquerres a les diferents institucions. En general, l’agenda política ha coincidit amb l’agenda ciutadana. O si voleu: l’agenda del canvi s’ha desplegat a partir de les emergències ciutadanes. En primer lloc, l’emergència social, amb el retorn de l’assistència sanitària (i la targeta) a tothom, la renda social garantida amb l’objectiu de què ningú no quedi pel camí amb l’excusa de la crisi, la lluita contra l’explotació laboral, i tantes altres mesures que retornen la gent, les persones, al centre de les polítiques públiques.

En segon lloc, l’emergència econòmica (i ecològica): tothom és conscient del risc de col·lapse del nostre model turístic i econòmic i s’hi han començat a posar les primeres mesures per canviar-lo: les meses de diàleg social per acordar un canvi de model econòmic, i la resitució del CES; l’impost per al turisme sostenible; el decret-llei per aturar els aspectes més depredadors de les lleis turística i territorial de l’anterior etapa; la revisió de la Llei del Turisme per regular pràctiques com el lloguer turístic o el «tot-inclòs» alhora que establim un sostre de places turístiques...

I en tercer lloc, l’emergència de país: podrem fer més polítiques en defensa del bé comú en tant que d’entrada, tenim uns governants disposats a no acotar el cap davant Madrid, i alhora que som capaços de construir consensos amples amb el conjunt de l’arc parlamentari i amb la societat civil per reclamar allò que ens toca: un finançament just, un Règim econòmic especial per a les nostres Illes, una inversió per càpita que ens deixi de situar a la coa de tot.

En qualsevol cas, el canvi es nota, i MÉS ens sentim part d’aquest canvi. Un canvi que ha d’anar molt més enllà d’un canvi de polítiques i de polítics, i que passa per seguir lluitant el canvi des d’aquesta petita trinxera que són les nostres Illes en un marc europeu inhumà, austericida i poc encoratjador. El canvi, així com l’entenem nosaltres, implica que tothom ha de picar pedra.

Des de MÉS voldríem que esl Acords Pel Canvi es desplegassin en la seva plenitud, perquè aspiram a ser un país digne, però lamentablement Pedro Sánchez no és Francina Armengol, i de la mateixa manera que aquí des d’un primer moment vàrem treballar per arribar acords i dur endavant polítiques d’esquerres, de canvi, transformadores o com li vulgueu dir, a Espanya a l’escenari posterior al 20D no ha estat així perquè el PSOE es va estimar més mirar cap a un altre costat.

Esperem que el 26J serveixi perquè el canvi que ara fa un any iniciàrem a les nostres Illes serveixi d’exemple perquè a l’Estat espanyol hi pugui haver un govern disposat a qüestionar les regles del joc imposades per la troika, a mirar per la gent, a atendre les emergències esmentades, i a acompanyar les polítiques dels qui duïm un any a les institucions d’aquesta terra lluitant el canvi i llaurant la dignitat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Diana, fa mes de 4 anys

JAJAJA

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris