cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 29°
31°

Del Cap Salines a la platja del Caragol

Després d'una setmana intensíssima dedicada a tancar les llistes que Sobirania per a les illes presenta a les pròximes eleccions al Congrés i al Senat espanyols, tenia necessitat de passar un dia en silenci absolut. Dit i fet, he fet boliquet decidit a passar una particular jornada de reflexió en un dels meus llocs preferits, la platja del Caragol. I això és el que m'ha generat aquest parèntesi de filosofia de les petites coses en mig de la voràgine de l'acció política.

Ja sabem que tenim necessitats que van més enllà del simple menjar, beure i reproduir-nos. D'això en diuen necessitat de transcendir, enganar l'irreversible avenir de la vida i la mort assolint una aparença d'immortalitat en formes diverses, des d'obres d'art a invasions i guerres i, també, en les petites accions de la nostra vida quotidiana (allò de sembrar un arbre, tenir un fill...).

Alguns humans tenen necessitat de deixar constància del seu pas per aquest món, de què se sàpiga que hi han estat, de deixar petjada. El que passa, però, és que de vegades aquesta necessitat es converteix en quelcom força absurd. Per mi, una de les formes més absurdes d’aquest deliri son les diverses manifestacions de l'imperialisme que hem vist al llarg de la Història: clavar una bandera a la lluna, a les índies occidentals o a qualsevol colònia que en prenem possessió.

Ens apropiam, per la força o simbòlicament, dels llocs i de les coses. Se’n diu individualisme possessiu. A petita escala, ens ho demostren els pijos que ens arriben de Madrid i els seus voltants de l’altiplà castellà amb aquesta actitud tan impossible de dissimular de prendre possessió de les nostres terres en nom de sa majestat imperial mentre, a sobre, ens enfilen: "¡qué bien vivís aquí, cabronazos!".

Ignorants de les desigualtats que provoca una economia basada en la destrucció sistemàtica del territori i en el consum sense mesura dels recursos que per força són limitats; una economia al servei dels oligopolis turístics, no entenen que els indígenes (és a dir, nosaltres) no ens conformem a anar a la platja a fer un capfic. Com pot ser que reclamin, miserables insolidaris, un millor finançament, gestionar els espais d'entrada i sortida de ca nostra (l'aeroport i els ports), decidir quines polítiques socials volem sufragar, i tantes altres coses que tan sols demostren un egoisme fora mida? Com si no en tinguéssim prou amb el sol i la contemplació del Puig Major!

Una prova d'aquest inútil imperialisme de les petites coses l’he trobat als voltants del far del Cap Salines. Allà s'ha imposat l'absurda moda de fer petits caramullets de pedres en senyal del pas dels humans per aquell territori verge. Potser han vist alguna cosa semblant en algun documental de muntanyers a l'Himàlaia, vés a saber!

Aquests símbols fàl·lics apuntant al cel em semblen una mostra més de la patètica mediocritat que acompanya sovint el desig de possessió, ja sigui envers les coses, els territoris, els paisatges, els animals o, en casos extrems, altres persones.

Tot plegat m’ha fet pensar en mestres com Albert Saoner (el millor, per a molts de la meva generació), a qui feia una peresa terrible posar per escrit tot el que hi havia dintre del seu cervell privilegiat. L'agrafia era la seva manera de reconèixer la fútil menudesa de l'ésser humà i la seva forma de rebel·lia davant una acadèmia que valora la producció escrita en el sentit marxista de la mercaderia.

Personalment, m'encanta pensar que puc anar per onsevulla amb una actitud com de passar desapercebut, que no es noti la meva presència i que no en quedi cap rastre un cop hagi marxat. M'agraden les persones que saben conviure amb els seus límits sense necessitat de "passar a la història", en qualsevol de les seves possibles manifestacions. Al cap i a la fi, què en quedarà de nosaltres després del temporal?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per escardapenyes, fa mes de 4 anys

Magnífic article, i els caramulls de pedras acabaran com els candáus, prohibint-los.
Salut i república.

Valoració:0menosmas
Per Jaume, fa mes de 4 anys

Jo els tomb aquests monòlits dedicats a l'estupidesa humana.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris