cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 31°
30°

La dualitat de criteris del gonellisme il·lustrat

Al gonellisme il·lustrat, la cosa que més l’emprenya del món és que apliquin a l’espanyol les mateixes quimeres que ell aplica a la nostra llengua.  Al meu parer, i si voleu un consell, en lloc de tudar el temps discutint amb ells (encara ara!) si el mallorquí és català o si els dos termes designen dos idiomes diferents, no: feis una prova: no jugueu a la defensiva en el vostre camp -en el nostre camp, vénc a dir-.  Al contrari: passau al contraatac i jugau en el seu camp.  No discutigueu ni una paraula sobre el nostre idioma.  Conflictivaitzau el seu.  Qüestionau-los que l’andalús o l’argentí tenguin res a veure amb el castellà.  Digau-los que el mexicà és anterior a la conquesta espanyola i que ja el parlaven els antics indis asteques.  Us diran que sí, que l’andalús i l’argentí i el castellà són ‘lo mateix’ però que això no té res a veure amb ‘lo des mallorquí’.  Però mirau-los els ulls fit a fit i veureu que, en el fons, n’hi ha molts que entenen que sí, que les dues comparances es corresponen fil per randa.

N’hi haurà qualcun que provarà de dir-vos que no podem comparar «ses modalitats balears amb s’andalús com si fossin català degradat».  L’exemple andalús els cou especialment perquè és massa clar i els fa mal.  Una cosa que jo sol fer és convidar-los a pegar una ullada a qualque obra sobre dialectes del castellà com, per exemple, la ‘Dialectología española’, de N’Alonso Zamora Vicente.   Si ho proven, aprendran la riquesa lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica de l’andalús previ a l’estàndard espanyol -que no ensenyen a cap escola ni andalusa ni espanyola- i veuran la injustícia que és insultar l’andalús considerant-lo «castellà degradat», com ells vénen a fer.  També hi podran veure la riquesa del castellà aragonès, del lleonès, de l’extremeny, del riojà, del murcià, del canari, del judeoespanyol, del filipí i dels dialectes sudamericans. 

Com que no poden dir res de la política uniformitzadora amb l’estàndard -basat en el dialecte castellà central- que Espanya fa amb els seus dialectes peninsulars, llavors solen recórrer a qualque diferència del dialecte argentí que fan servir en el llenguatge estàndard en aquella república sudamericana, situada deu mil quilometres lluny dels dominis de l’estat d’Espanya.  Això, i no altra cosa, explica que Espanya no imposi el castellà estàndard europeu damunt els dialectes castellans d’ultramar.  L’excepció que confirma aquesta norma és el canari.

La intenció de l’espanyolisme -tant del balear com del peninsular- és donar a les fronteres internes del bloc d‘«autonomías» de llengua catalana categoria de fronteres internacionals, fins i tot intercontinentals.  I, alhora, mantenir totalment esborrades i sense el més mínim efecte diferenciador lingüístic les fronteres del bloc d’autonomies de llengua castellana.  Disgregació en un cas i integració en l’altre.  Jo deman: no pertanyen actualment tots dos blocs al mateix estat espanyol?  Amb aquests dos criteris tan diametralment oposats, demanau-los on és la «igualdad de todos los españoles» que tant predica el neonacionalisme espanyol.

No saben quina l’han de fer per anul·lar artificialment la continuïtat geogràfica natural, el veïnatge total que hi ha entre les Balears, el Principat, València, la Franja, Andorra, la Catalunya Nord i l’Alguer.  La seva obstinació en esbocinar aquest espai arriba a l’extrem que hi imposarien, si poguessin, una  multiplicació d’estàndards semblant o fins i tot superior a la que hi ha allà on Espanya ha perdut «el mando», que és a les seves excolònies escampades pels cinc continents.  Així de decantats i d’espargits mentalment, socialment i geopolíticament vol la versió gonella il·lustrada de l’espanyolisme que estiguem la gent i les terres del bloc de territoris catalanoparlants.  No volen que tinguem altre lligam en comú entre nosaltres més que el castellà estàndard.  Ben alerta van, però, a prendre la seva pròpia medicina i a aixecar igualment tanques lingüístiques disgregadores entre el bloc d’autonomies castellanoparlants. 

La cosa ja ve d’enrere.  Els imperialistes romans ja tenien el lema ‘Divide et impera’.  Aquesta i no altra és la intenció dels homòlegs regionalistes barcelonins del gonellisme, qualcun dels quals té la barra d’anar d’«independentista» per la vida, com és el cas del lingüistastre espanyolitzador Albert Pla Nualart.  Sens dubte, els gonelles de Barcelona són els més perillosos perquè, en lloc de predicar «barcelonín», com fan els del «valenciano», «mallorquìn» o «lapao», ells són més mals de detectar perquè segresten i s’apropien del nom unitari «català» per degradar-ne el significat, regionalitzar-lo i identificar-lo amb el dialecte catanyol de Barcelona, un híbrid, un empelt de català amb espanyols que és l’estadi previ a la castellanització total del Principat que duen entre mans.  Com que allà la substitució directa per l’espanyol, que cerquen a València i a Mallorca, no funcionaria de cap manera, hi apliquen la mateixa maniobra indirecta d’assimilació al castellà que l’espanyolisme ha practicada a Galícia, on, de la ‘Transición’ ençà, han transformat el gallec de dialecte portuguès en, pràcticament, dialecte castellà.  L’excusa castellanista dels de la corda d’En Nualart de cercar «més identificació entre els parlants i l’estàndard» només és viable en les llengües lliures.  Però és suïcida en qualsevol llengua com la nostra, sotmesa a un programa polític planificat d’assimilació a la llengua de l’Estat dominant, llengua que aquest Estat imposa damunt la nostra amb tots els mitjans de què disposa.

El gonellisme il·lustrat apel·la, quan li convé, a inventar un estàndard per a cada «consciència col·lectiva».  Aquest concepte es derivaria dels estats independents sudamericans en tractar-se de la llengua castellana;  Però es derivaria de les simples «comunitats autònomes» en tractar-se de la llengua catalana.  Però jo demanaria al gonellisme il·lustrat: estau segurs que a Menorca i a les Pitiüses la «consciència col·lectiva» no va mil vegades més en concordança amb l’espai de l’illa que no amb el de la «comunitat autònoma»?  Si aprimam el fil, posats a fer, no seguireu molt més la «consciència col·lectiva» si inventau un estàndard per a cada illa en lloc d’un de fet a mida a l‘«autonomia» de l’actual règim espanyol?   No entenc aquesta por que teniu.  Si precisament quan més unitària va esser la nostra llengua nacional, que compartíem amb el Regne de València i amb el Comtat de Barcelona, va esser alhora quan més autonomia política real va tenir Mallorca en tota la seva Història, amb el Regne propi que teníem dins la Corona d’Aragó.  Fora por, «señores»!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ARRUIX!, fa mes de 4 anys

Balears, valencians, i catalans, sempre agermanats contra es feixisme espanyolufista.

Madrileñufos, GO HOME

Valoració:3menosmas
Per deman, fa mes de 4 anys

¿Y tus dueños, es decir ULTIMA HORA, son gonellistas ilustrats o sense ilustació?

Valoració:1menosmas
Per ja, fa mes de 4 anys

Aquesta gent que diu que el Mallorquí és una llengua diferent de la del Català és analfabeta i punt. No hi ha que donar més voltes, cal enviar-los a primària.

Valoració:17menosmas
Per Cus, fa mes de 4 anys

A Campos no deum ca ni gos sinó cus, colló!

Valoració:-1menosmas
Per heu tenc clar, fa mes de 4 anys

El botarate que firma "Pregunt", tiene razón.

Todos los que hablamos, leemos o escribimos en español, somos unos analfabetos totales incluidos los catalanes que también lo dominan a la perfección. Y, curiosamente, también los catalanistas, los cipayos, los llepaculs, los traidores a la patria mallorquina, los adoctrinados, los tontos útiles, los que se abren de piernas frente a los descendientes de los conquistadores, y en última instancia los colaboracionistas. O sea, unos 500 millones de personas..

Valoració:1menosmas
Per gos, fa mes de 4 anys

"President Pujol, estic amb vos"

I jo, amb so gos.

Valoració:-2menosmas
Per N'hi ha, fa mes de 4 anys

Sí que existeix. Un petit sector s'ha dignat a aprendre l'ortografia correcta i a no negar de boca (però sí de fet) la unitat de la llengua catalana per no fer el ridícul i per fer-nos la guerra des de dins.

Valoració:-1menosmas
Per Pregunt, fa mes de 4 anys

Però, existeix el gonellisme il·lustrat? Jo em pensava que tots els gonelles eren uns betzols desinformats o uns agents espanyolitzadors molt mal intencionats, però de cap manera "il·lustrats".

Valoració:4menosmas
Per Ramon Ribera, fa mes de 4 anys

L'exemple del vídeos amb dues llengües, "español" i "latino". Seria un exemple on cap govern intervé, i són les iniciatives privades, les que fan les traduccions de les pel·lícules amb dos versions, on cap gonella discuteix que no són el mateix idioma.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris