cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
18°

Digues-me amb qui vas i et diré go home

La política és l'art de trair al poble, almanco en la Nostra Amèrica. Però el poble de vegades lluita i conquesta els seus drets. Una i altra vegada, a través del anys, les classes dirigents s'han divorciat dels seus votants en prendre mesures que perjudiquen de manera clara a la massa que els ha portat al poder, privilegiant als seus aliats més poderosos: el govern argentí està acomiadant empleats públics d'una banda, i per l'altre s'endeutarà en 15 milions de dòlars per pagar un deute il·legítim a fons financers internacionals. El poble, per la seva banda, conquesta els seus drets a través de la lluita incessant. Perquè la política de Drets Humans duta a terme pel govern dels Kirchner va ser el fruit de la lluita constant dels organismes de DDHH, contra governants i mitjans de comunicació per fer escoltar el seu reclam de Memòria i Justica; així, les Abuelas, Madres i Hijos de Plaza de Mayo han aconseguit que, com a política d'Estat es jutgi els responsables de les tortures i desaparicions que es van fer a mansalva a l'última dictadura militar (tot i que els abusos policials i les tortures a l'actualitat gaudeixin encara de una impunitat cridanera). El 24 de març és l'aniversari de l'últim cop d'Estat, el més sagnant i despietat de la història argentina, aquest dia, cada any, el poble surt al carrer en una manifestació multitudinària i omple la Plaza de Mayo per recordar i exigir en un crit uníson Judici i Càstig als culpables. Aquest any, la data coincidirà amb la visita del president dels Estats Units, per motius d'agenda diuen; però sembla en realitat, o desencert del novell president argentí, o una clara burla. I no cal amagar l'ultratge que representa aquest fet.

Estats Units va finançar i va recolzar totes les dictadures de la Nostra Amèrica; amb la seva doctrina de seguretat nacional, va unir els esforços dels tradicionals nacionalistes de les nostres terres i els va fer treballar junts en una mena de MERCOSUR del terror; massacrant a la població i omplint les butxaques de les elits. Pla Còndor el van anomenar, solidaritat anti-poble: el General xilè Carlos Prat va ser assassinat a Buenos Aires per no donar el seu suport a Pinochet; Edgardo Enríquez, del MIR, va ser segrestat a Argentina, traslladat al seu Xile natal i encara roman desaparegut; Zelmar Michelini, uruguaià, també va ser executat en l'Argentina. Tot això orquestrat per la CIA i els seus acòlits nacionals. Sempre han intentat separar als nostres pobles germans, i ho aconsegueixen, només cal mirar quantes banderes ens separen; però el patró va ordenar unitat, i soldat obeeix. Va ser tan exitosa l'operació (a costa de tantes vides humanes, tantes famílies destruïdes, tants exiliats) que la van voler implementar a Amèrica Central, amb el nom de Pla Charlie, allà viatjaven "especialistes" (eufemisme de torturador) argentins a ensenyar amb intrepidesa els mètodes efectius per aconseguir que l'enemic intern no triomfi. O sigui, agafar a un tipus, despullar-lo, lligar-lo, tapar-li el cap i, entre molts, entrar-li a pals fins que parli; i si no parla, picana; i si segueix callat, submarí; si tot i així no parla, ficau-li una baioneta al cul, tot vigilat per un metge perquè l'informant no es mori, encara que a vegades se'ls anava la mà i altres vegades parlaven i aquí calia desfer-se del cos, simulacres d'enfrontaments, cadàvers llançats al mar, fosses comunes, etc. . Van ser argentins en aquest cas (com abans en el Sud van ser francesos de l'OAS que van massacrar al poble algerià, com també van ser nord-americans de la CIA (verbigràcia Dan Mitrione, ajusticiat pels Tupamaros), perquè a l'Imperi havia guanyat Carter, que era demòcrata, i els demòcrates no fan aquestes coses; mes sempre hi ha un gosset faldiller disposat a fer la feina bruta que mani l'amo. Però Nicaragua va triomfar, i Reagan, republicà i més pragmàtic, va finançar una guerra bruta per desestabilitzar el Sandinismo, a fer punyetes la lliure determinació dels pobles; lliure determinació sí, però en tant sigui la llibertat que ells proposen. Calia evitar com sigui que els esquerrans prenguessin del poder. Encara que en realitat els esforços de la Unió Soviètica van ser escassos en el suport a els moviments d'alliberament llatinoamericans. el que es reclamava era el dret a la terra, el dret al menjar, el dret a l'explotació dels propis recursos naturals, i que els fruits d'ells no se'ls emportessin els saquejadors de sempre. És un crim exigir menjar, o habitatge, o respecte?

 

Ara la forma de dominació ha canviat, almenys en el marc llatinoamericà. Amb la caiguda de la URSS, Estats Units va cercar enemics a tot arreu, i trobà a Saddam Hussein dues vegades. Després, els van tirar les Torres Bessones, i van trobar al seu antic aliat Bin Laden; i aquí estan defensant la llibertat de l'Orient Mitjà. El poble sempre és el que posa les baixes en les guerres imperialistes.

 

Aquí han canviat d'estratègia, tot i que fins que es desclassifiquin arxius no sabrem el grau d'ingerència que ha tengut Langley; amb una llibertat i democràcia maquillades se segueixen emportant les riqueses, segueixen controlant als nostres pobles, a través de deutes externs il·legítims. I a qui gosi alçar el cap, els titelles que tenen a cada país, protesten i desestabilitzen; l'accionar dels mitjans de (in) comunicació és molt bast i clar en aquest sentit. L'acció imperial ara té un caràcter supraestatal i amb aires de llibertat, a través de les empreses multinacionals, que no tenen legislació, fan el que volen en els "països en vies de desenvolupament" (eufemisme per a pobres que mai sortiran de la pobresa) , avalats per el sant lliure mercat. A l'Argentina, una de les darreres mesures del govern militar va ser estatitzar el deute privat, sí, per més absurd que soni ho van fer, els van dir als empresaris que van contraure deute, vostès tranquils, nosaltres paguem; i 15 milions de dòlars de 1982 van ser gastats per saciar les butxaques empresarials. Si haguessin destinat aquest suma a construir escoles i hospitals, a urbanitzar barris marginats, a crear granges col·lectives, què hauria passat? Però a l'Argentina hi va haver després una altra classe, que es va aprofitar del maltractament sofert i va maquillar de dignitat l'almoina, i l'Imperi es va mantenir a ratlla perquè se seguien portant els dividends de les nostres terres. Però ara ha arribat al poder un clar gos faldiller dels interessos imperialistes, ara ianquis, ara europeus, que convida al president francès (la mateixa França que va massacrar Algèria i que avui bombardeja Síria) i després al president ianqui, just en el 40 aniversari del cop. És una burla fastigosa.

Si Obama vengués a demanar disculpes per l'Escola de les Amèriques i per les atrocitats que ha comès el país que representa, seria benvingut en aquest dia. No arriben les cartes, ni els reconeixements de violacions de drets humans. Sabem que no ve a establir relacions horitzontals entre els nostres pobles, que ve convidat pels titelles de sempre per continuar amb el sistema que permet que existeixin pocs rics i molts pobres. Només queda recordar el que va dir el company Benedetti: "digues-me amb qui vas i et diré go home"

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa mes de 3 anys

Qui manen an els EEUU, la Argentina, la URSS o Moscòvia i a totes parts són els sionistes.

No donis la culpa an els «gringos» o yankees, que no saben on està la Argentina.

Valoración:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris