algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
15°

Consens? Ara?

No se si fa més ràbia o més rialles. Ara na Marga Prohens i na Núria Riera, en nom del Partit Popular, surten públicament a demanar que hi hagi consens en matèria de política lingüística. Demanen «una convivència igualitària entre les dues llengües oficials, sense imposició de cap d'elles» i la «no discriminació per raons lingüístiques». La mateixa gent que no dubtà a rompre per primera vegada des de la seva aprovació el consens que significava la Llei de normalització lingüística de 1986. La mateixa gent que no dubtà a legislar a favor de la supremacia de la llengua castellana i de la subordinació de la llengua pròpia d'aquesta terra. La mateixa gent que no volgué dialogar ni quan se'ls va demanar amb manifestacions massives o, fins i tot, fent vaga de fam. La mateixa gent que quan els adverties (i jo ho vaig fer en públic i en privat) que rompre el consens tendria conseqüències se'n reien, ara és la gent que es fa l'escandalitzada i se'n recorda de les bondats del consens.

Un consens que, com diu la dita, en ser mort el combregaren.  

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per arg, fa mes de 2 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:-1menosmas
Per Fornalutx, fa mes de 2 anys

Barco a tot pancatalanisme .. Fora, ARRUIX de Sa Nosrra Terra ...!!

Volem es Mallorquí nostro ..!!

Catala a Catalunya ..!! Fora de ses Nostres illes !!
Mai mos sentirem des rollo politic inventat des pastissos catalans ..

Valoración:-4menosmas
Per Idò sí, fa mes de 2 anys

No és el mateix "d'aquí a allà" que "d'allà a aquí". d'"aquí a allà" pot esser costa amunt i d'"allà a aquí" costa avall.

Valoración:0menosmas
Per Miquel, fa mes de 2 anys

Partit Popular=sepulcres emblanquinats

Valoración:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris