nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín:

Un pacte de progrés a Madrid?

Sí, han llegit bé el titular d'aquesta columna, a hores d'ara, sembla ser més que probable la investidura de Pedro Sánchez com a nou president de l'Estat.  Per primera vegada a la recent democràcia, pot ser que el candidat del partit més votat d’unes eleccions generals sigui investit president.  Aquesta situació  que pot semblar insòlita, en el fons no ho és.  Nombrosos municipis i comunitats autònomes no estan governats pels candidats que major nombre de vots varen obtenir, sinó per aquells que han sabut conformar al seu voltant  pactes i acords. És el que té la democràcia de tipus representatiu!

A Balears, hi tenim experiència, tot just ara ens trobem un equip de Govern (i entorn), conformat per partits entre els quals no figura el PP com a formació més votada. Aquesta situació es dóna per tercera vegada a la nostra comunitat, i escoltin senyors de la caverna, poden vostès comprovar com el món continua girant i el sol sortint cada dia a les nostres illes amb total normalitat.

Respecte a les eleccions generals em va sorprendre una de les primeres declaracions que es varen fer, concretament les de Francina Armengol, citant el pacte Balear com l’exemple a seguir pel PSOE a escala estatal amb altres partits per poder conformar govern, i sí, confessem-ho, a tots ens varen semblar unes declaracions quelcom més que agosarades, per part de la presidenta.

Ara ens trobem tot just un mes després dels comicis, i sufocada la rebel·lió interna dels barons regionals, l’opció de Pedro Sánchez comença cobrar força.  El líder socialista actua de forma encertada en tot moment, donant les passes adequades i escenificant amb precisió mil·limètrica la política de gestos tan necessària com a analitzada en aquests moments. La cessió de quatre senadors a ERC i CDC n’és un prova i tot plegat comença a donar el seu fruit, les que aleshores eren  infranquejables línies vermelles es tornen línies flexibles  com si Sánchez hagués invocat un conjur màgic.  En certa mida d’això es tracta la política de pactes, convèncer i cedir, a canvi que l’altra part també ho faci, fins a arribar al punt d’equilibri.

Així i tot, no tot és mèrit del líder socialista, podem observar astorats com Mariano Rajoy ha donat per perduda la batalla de la investidura, molt abans del seu inici. I això és com a  conseqüència d’haver practicat un govern autoritari, prescindint de qualsevol altre punt de vista que no fos el de la seva formació, que ha portat la negativa de suport de la resta de formacions polítiques.  És en aquest punt on em formul una pregunta: haurà après el Partit Popular qualque lliçó després d’haver tudat la victòria electoral més gran que mai s’hagi vist, seguida el 2015 per una encara major derrota?

Això no ha fet més que començar, queda per veure si finalment Pedro Sánchez  aconsegueix ser investit, i en cas que així sigui de ben segur  viurem una legislatura més que convulsa. Però també estic segur que serà la legislatura més reformista de la nostra era.  Però de fet, no era això el que volia la gent?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris