algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
13°

Bai o l'art de no entendre res

He llegit que Pío García Escudero, president del Senat espanyol (un dels organismes més rematadament ineficaços, inútils i incompetents de l’Estat), ha negat a la senadora basca María Eugenia Ipagirre (del Partit Nacionalista Basc) de prometre el càrrec en euskera. La raó ha estat ben clara: al senat no compten amb servei de traducció i interpretació, i, per tant, calia prometre el càrrec en espanyol “perquè els seus companys ho puguin entendre”.

Entenc que el cas, si no directament de psiquiàtric, sí que almanco hauria de ser de psicopedagog, o, si més no, de logopeda. Alguna vegada he fet entre els meus alumnes l’exercici de demanar-los en quantes llengües són capaços de dir la paraula “sí”. I gairebé asseguraria que, a nivell de segon de batxillerat, prou més de la meitat dels sondejats són capaços de dir aquest mot en basc. I pocs n’hi ha que no siguin capaços de dir-ho amb, almanco, cinc o sis llengües. Ses senyories, emperò, es veu que només ho enentenen en espanyol (especialment si procedeixen de les àrees inequívocament unilingües d’Espanya).

Voldria pensar que el tal García Escudero estava preocupat perquè podia ser que, en comptes de dir, senzillament, “bai”, la senadora basca tengués el rampell de dir coses com ara “ho promet” (tot seguit). I supòs també, per l’afirmació de García Escudero, que ell mateix o, segons ell, la resta de membres del senat, no haurien pogut entendre què els devia etzibar la senyora Ipagirre si després de “bai” hi afegia “nik agintzen”. Amb un mínim de capacitat de deducció, emperò, haurien pogut inferir que l’esmentada senyora acabava de prometre la Constitució espanyola i que, endemés, ho havia fet en la seua llengua.

Suposem que no suposa que els senadors siguin tan curts que no poder inferir cosa tan complicada i donem al president del senat l’opció de pensar que devia preocupar-se per si María Eugenia Ipagirre feia servir algun altre tipus de fórmula una mica més complicada. Imaginem, per un moment, que a la senadora del PNB se li ha empaltat alguna història dels compatriotes de Bildu i vol posar-hi per davant una expressió com ara “legezko inperatibo”. Hi ha algú tan curt de mires que no entengui que “legezko inperatibo” vol dir “per imperatiu legal” (més i més si la fórmula ha estat utilitzada dotzenes de vegades al Parlament del País Basc, i pens que, fins i tot, alguna vegada, també a les cambres espanyoles). Tan difícil d’entendre seria “legezko inperatibo”. Defintivament, en García Escudero considera que els seus col·legues són tirant a curtets, a més de molt justets en plurilingüisme, com ja s’ha demostrat a balquena.

Podria ser, emperò, que la senadora basca fos tan retorçada com els amics del PSM, ara MÉS, i, en comptes de prometre el càrrec per imperatiu legal, decidís, per exemple, afegir-hi una fórmula de l’estil “etsi autodeterminazio eskubidea gabe” (ço és, “sense renunciar al dret d’autodeterminació”). En aquest cas, als malentesos espanyols ja els començaria a flaquejar la cosa. Imaginem que ho ha sumat tot, he pensat, i que, en ser preguntada sobre si jura o promet la Constitució espanyola, la senadora Ipagirre ha amollat: “Legezko inperatibo, bai, etsi autodeterminazio eskubidea gabe”. Hi hauria hagut algú dels que ara llegeixen aquest article que, amb un mínim de bona voluntat, un pèl d’orella i una trinxa d’enteniment, no ho hagués entès? O que, com a mínim, no hagués comprès el sentit de les seues expressions?

Per evitar malentesos i suposicions, emperò, he decidit anar directament a les fonts directes de la qüestió, i recuperar la intervenció de María Eugenia Ipagirre. Preguntada sobre si jura o promet la Constitució espanyola, la senadora amolla la següent frase en basc, llarguíssima i intraduïble per a la majoria dels membres del Senat de l’Estat espanyol: “Bai”. I automàticament salten totes les alarmes. Què ha dit? Sí? Yes? Ja? Egan? Oui? Oc? Da? Evet? Po? Aio? Tui? Ha? Ne? Ndiyo? “Dígalo en español, para que sus compañeros puedan entenderla”. Bravo, García Escudero!

A la mínima que en tenguin l’ocasió, emperò, els mateixos que avui no podien entendre el sí de la senadora basca, ens diran que som tancats, provincians, excloents i mitja dotzena d’exabruptes més. I ells es consideraran a si mateixos com a oberts, cosmopolites i inclusius. Si Espanya no es digués Espanya s’hauria de dir El Món al Revés.

Nota: que ningú no es faci idees falses sobre les meues habilitats lingüístiques. No tenc ni idea d’euskera.  

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa mes de 2 anys

I què?, estan equivocats.
També an el mandarí li diuen xinès o xino.
An els EUA li diuen Amèrica.
A Castella li diuen Espanya.

Valoración:-1menosmas
Per Astorat, fa mes de 2 anys

Només quatre-cents vuitanta li diuen al castellà "espanyol"? Seria bo que en publicassim els noms.

Valoración:1menosmas
Per Bernat Joan, fa mes de 2 anys

Al castellà li dic espanyol perquè dels cinc-cents milions d'europeus n'hi ha quatre-cents vuitanta que li diuen espanyol.

Valoración:1menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 2 anys

¿I per quê an el castellà li dius espanyol?

En Pío García Escudero ès un castellà i per extensió internacional, millor emprar Latino o Ladino en lloc de castellà.

Ho deixarem de aquesta manera, en lloc de dir castellà direm Ladino.

Valoración:-1menosmas
Per ALM, fa mes de 2 anys

Si els castellanoparlants que no han tingut contactes continuats amb els catalanoparlants no poden entendre cap mot de la nostra llengua, romànica com la seva, com pot vostè pretendre, senyor Joan, que entenguin l'euskera que és una llengua que ni tan sols pertany a la mateixa família lingüística? Altra cosa és que el Senat disposàs de traductors de les llengües que es parlen a l'Estat, que no estaria malament, però això no crec que els hagi passat pel cap, als que hi comanden.

Valoración:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris